ILLES MEDES 08/08/10

Tal i com havíem planejat amb els companys de VILASUB, el 8 d'agost vam anar a gaudir d'una jornada en família a l'Estartit, on aprofitaríem per a fer dues immersions a la reserva marina de les Illes Medes.

Durant aquesta jornada, a més, també debutaria amb nosaltres la Núria, a la que des d'aquí aprofitem per felicitar-la i donar-li la benvinguda a VILASUB.

El centre elegit en aquesta ocasió seria el Diving Center la Sirena, un dels grans de l'Estartit, que compte amb una bona localització i infraestructura i 3 vaixells, als que treuen el màxim rendiment en aquesta època de l'any. També és un factor molt a tenir en compte el bon tracte i la professionalitat de l'equip de la Sirena.

Els punts d'immersió per aquesta jornada a Medes serien la Cova de la Vaca i la Pedra de Déu.

COVA DE LA VACA

La Cova de la Vaca deu el seu nom als Vell marins (vaques marines) que antigament s'havien albirat en aquest indret, abans de que fossin extingides a les nostres aigües.

La Cova de la Vaca, que en realitat és un túnel, és una de les millors immersions de les que podem gaudir a Medes. És senzillament espectacular, per la vida que alberga, per les capritxoses formacions de les roques, pels contrallums, pels grans meros. Senzillament impressionant!!

Només, començar el descens seguint la paret en direcció a l'entrada de la cova ja ens comencem a trobar amb els grans meros, amos i senyors d'aquestes aigües. Són unes criatures magnífiques que aquí impressionen pel gran tamany que assoleixen.

A uns 12 m. de fondària es troba l'entrada del túnel, des d'on podem veure el contrallum de la gran sortida a l'altre extrem. Només entrar trobem a la dreta tot una paret folrada de gorgònies, val a dir que ara bastant malmeses per la poca cura que demostren certs bussejadors.

Si ens girem als pocs metres d'endinsar-nos al túnel ens sorprendrà la quantitat de cavitats, columnes i contrallums que formen l'entrada, segurament una de les imatges més belles de les Illes Medes.

En arribar a la sortida del túnel després de recórrer els seus 30m. de llargària arribem a l'amplia sortida que es troba a uns 20m. de fondària, on sempre podem observar sobre la paret de la dreta un gran banc de variades sobrevolant una pobladíssima paret de gorgònies vermelles.

Aquí és molt freqüent trobar-se amb grans meros, corballs, variades i morenes amagades entre els grans blocs de roques que formen el fons.

De tornada val molt la pena travessar per un estret túnel que trobem seguint la paret que ara ens queda a la dreta per anar a parar sota de la impressionant columna de roca que li dona un caire monumental a aquest fascinant indret.

De tornada al vaixell amb l'imatge encara a la ment dels fantàstics contrallums de la Cova de la Vaca vaig pensant que és una d'aquelles immersions que no em cansaria mai de repetir. És un d'aquells llocs als que s'hi ha de tornar.

PEDRA DE DÉU

Després de recuperar forces amb un reconfortant àpat en família, ens disposem a gaudir de la segona immersió del dia a la reserva marina de les Illes Medes que ens duria fins a l'indret conegut com a la Pedra de Déu.

La Pedra de Déu és una roca que sobresurt a la superfície cap a la punta nord-est de la de la Meda Gran. És un lloc on podem practicar molts recorreguts diferents degut a la seva gran diversitat de paisatges i on sempre trobem molta vida.

Nosaltres vam fer una immersió de paret sense arribar a la màxima fondària assolible, que pot arribar als gairebé 50m. Les parets de la Pedra de Déu ens mostren un espectacular tapissat de gorgònies que juntament amb el paisatge típic del coral·ligen, la gran explosió de vida i els enormes meros, fan les delícies de qualsevol capbussador. A més durant aquesta immersió vam ser premiats amb l'albirament d'una milana.

En definitiva que vam gaudir d'unes magnífiques immersions, en molt bona companyia i molt bon ambient, què més es pot demanar?

Salut i bombolles!!!

ST. FELIU DE GUÍXOLS 31/07/10

PORT SALVI - PRACTICANT LES COVES -

Amb la vista posada en les properes immersions que teníem previst fer durant el més d'agost a la reserva de les Illes Medes i a la zona de l'Escala i amb la més que probable possibilitat de fer immersions en coves, decidim d'anar a acostumar-nos tots al confinament de les cavitats subaquàtiques a un lloc que fos ben conegut per nosaltres i el més proper possible. Així que tornem a Port Salvi a St. Feliu de Guíxols, una immersió que com ja hem dit en anteriors publicacions te tots els al·licients d'una gran immersió.

Com sempre sortim des del diving center BWATERDIVER, lloc que des de sempre recomanem per l'accés, instal·lacions i pel bon tracte que sempre ens ha dispensat aquest bon equip de professionals.

La immersió, que vam realitzar amb NITROX, va ser fantàstica, jo diria que va sortir rodona. Hi havia bona visibilitat, bona temperatura, vam seguir el rumb adequat, vam controlar en tot moment l'aire els temps de fons i vam gaudir molt dels dos primers túnels submarins i de l'explosió de vida que hi havia.

Una altra d'aquelles per emmarcar. I ara...a fer coves amb tota seguretat!!

Salut i bombolles!!!

LLORET DE MAR 17/07/10

LA ROCA MULADERA

La nostra darrera immersió ens va dur als fons marins que hi ha entre Lloret i Tossa de Mar, concretament a la Roca Muladera.

La sortida la vam realitzar amb SA CALETA LLORET, un bon centre que pertany a l'associació BCB (Buceo en Costa Brava) al que VILASUB està afiliat i tots els nostres membres són socis.

La Roca Muladera és una formació rocallosa formada per dos illots que s'aixequen des de'ls -25m de fondària fins a la superfície a prop del cap de Tossa de Mar. Degut a que el cim de l'illot gran queda just arran de superfície és un indret molt perillós per a la navegació, ja que en dies de mar plana gairebé no es veu fins que et trobes a sobre.

Els fons de la Roca Muladera són força variats, en primer lloc descendint pel cap d'on llencem l'àncora passem per un canó rocallós format per la proximitat dels dos illots, en anar guanyant fondària anem a parar a una àmplia praderia de posidònia que cap els -20m deixem a mà dreta per recórrer la part més fonda de la Roca Muladera formada per unes barres amb una amplia representació del precoral·lígen que ens duen fins a els -25m de fondària.

La immersió és senzilla, si les freqüents corrents ens ho permeten, però val molt la pena ja que és de paisatge molt variat i plena de vida de tota mena, sargs, castanyoles, moltes morenes i infinitats de nudibranquis (en aquesta època és plagada de flabellines i cratenes).

Una altra d'aquelles bones immersions a tenir sempre en compte.

Salut i bombolles!!!

ST. FELIU DE GUÍXOLS 10/07/10

PORT SALVI...GRAN IMMERSIÓ A PEU DE PLATJA

Capbussar-se a Port Salvi per recórrer els seus túnels sempre és atractiu i més ara que aquest entranyable racó de la Costa Brava es vesteix d'estiu, tot guarnint la seva petita cala.

Com de costum quan anem a St. Feliu de Guíxols, vam sortir des del modern i ben equipat centre de submarinisme BWATERDIVER, el qual ofereix el servei de lloguer d'ampolla més trasllat en furgoneta fins al mateix Port Salvi, això sí salvant a peu la forta pendent, estalviant-nos així la difícil tasca de poder aparcar el vehicle a la vora de l'indret.

Abans d'iniciar la nostra immersió, com darrerament venim fent més a consciència, vam planificar detalladament la nostra immersió, el recorregut i els indrets que volíem localitzar, les senyals i quan i per on havíem de tornar. A més ens vam equipar amb ampolles de 15l carregades amb NITROX 32 per poder gaudir de més temps de fons sense entrar en "Deco". La veritat és que aquest tipus de barreja d'aire resulta ideal per aquesta immersió ja que mai superem els 27 m. de fondària.

La immersió va anar molt bé, sense imprevistos ni contratemps, vam gaudir d'una acceptable visibilitat d'uns 12m. i de molta vida. I com a premi vam poder fer fotos i gaudir d'una petita gamba inquilina de les anemones, seguint les instruccions per localitzar-les de la magnífica fotògrafa Àngels Caro. Moltes gràcies Àngels i fins ben aviat!!!

Salut i bombolles!!!

PALAMÓS 03/07/10

ULLASTRES III...A FONS!!

Aquest cop sí!! No podia fallar, les previsions meteorològiques pintaven molt bé així que de nou en marxa cap a Palamós amb l'H2O DIVINGCENTER a treure'ns l'espina clavada de l'anterior i "tramuntanós" intent.

La Mar era ben plana i el sol lluent en el cel, ara només faltava que la visibilitat subaquàtica ens acompanyés.

Durant el trajecte que separa Palamós dels Ullastres III tot gaudint d'una tranquil·la navegació vam fer una bona planificació del que seria la immersió, jo diria que a nivell de les millors escoles. Tots esperàvem poder fer una immersió molt complerta i profunda, així que s'havien d'extremar les precaucions i procurar no deixar ni el mínim detall a l'atzar.

Vam començar el descens pel cable de la boia fins al cim de l'Ullastre de fora i des d'aquí un cop re-agrupats, seguint el canó que baixa per la cara nord d'aquesta muntanya submarina, talment com si fóssim paracaigudistes vam iniciar la nostra vertiginosa caiguda lliure fins a la seva base a uns 45m. de fondària.

El paisatge d'aquesta formació rocallosa, és impressionant, d'aquells que et deixen sense alè. Les parets són totes folrades de gorgònies de tots els colors, hi ha vida arreu i la sensació de caure al buit...increible!!

Un cop al fons i una miqueta afectats per la narcosi, que va fer que després riguéssim una estona entre anècdotes, vam començar a ascendir seguint el contorn de la muntanya gaudint a cada metre del fabulós espectacle que esdevé en aquest indret la natura. Meravellós.

Una d'aquelles immersions per emmarcar.

Salut i bombolles!!!

PALAMÓS 19 i 20/06/10

GAMBES, TRAMUNTANA I...CAP A LA LLOSA

Un any més, i ja són 7, cap a aquestes dates...cap a Palamós!! a degustar el fantàstic menú de la gamba de Palamós. I és que mai no s'han de perdre els orígens.

I per complementar la suculenta activitat gastronòmica que val la pena de debò, havíem de fer alguna activitat esportiva com bé mana la nostra tradició. Així que de la mà de l'H2O DIVINGCENTER PALAMÓS, vam apuntar-nos a visitar el fons del mar.

La sortida prevista pel diumenge al matí ens feia molta il·lusió a tots, els Ullastres III i nosaltres érem gairebé tots, érem 9, però la forta Tramuntana que bufava ja de bon matí ens va obligar, no sense intentar-ho abans, a capgirar el nostre rumb, fins a la Llosa de Palamós, principalment per la curta distancia que hi ha entre aquesta i el port de Palamós.

Fotos Tramuntana Xavi Maskydiving

Un cop a la Llosa de Palamós les adverses condicions del vent i la mar ens van fer dubtar sobre si iniciar o no la nostra immersió, alguns van preferir seguir dalt del vaixell, però d'altres vam saltar a l'aigua, això si extremant al màxim les precaucions, sistema de companys, fondària, consum d'aire, esforç, etc.

En primer lloc vam acordar de comprovar que les condicions sota l'aigua, corrents, visibilitat...fossin les adients per iniciar el descens i que un cop al fons no ens allunyaríem massa en el nostre recorregut de la cadena de la boia, per no perdre mai de vista la localització del vaixell ja que degut al fort vent i les onades no era gens recomanable de sortir a superfície apartats o lluny de l'embarcació.

En descendir els primers metres ja ens vam adonar que les condicions sota la superfície ens permetrien realitzar la immersió ja que no eren dolentes malgrat la reduïda visibilitat (uns 10m.)

I un cop al fons la Llosa ens mostrava alguns dels seus tresors, varietat de nudibranquis entre el precoral·lígen, congres, grans rascasses, bancs de variades i sargs entre els canons que formen les roques de la Llosa, bancs de forcadelles a l'esguard de la llum, fadrins i donzelles anant i venint frenèticament, etc.

En esgotar el nostre temps de fons i després de la corresponent parada de seguretat a prop del cable de la boia, al que sovint no ens podíem agafar a causa del fort moviment del vaixell a la superfície, vam ascendir per parelles el més a prop possible a l'escala de l'embarcació per no tenir que lluitar amb l'onatge un cop a la superfície.

De retorn a port tot comentant la nostra experiència, tots teníem en ment que impressionant havia resultat la Llosa i quan podríem anar als Ullastres III. Qui sap, potser la propera? :)

Salut i bombolles!!

ENHORABONA MARC!!!

Durant el passat cap de setmana del 19 i 20 de juny, el Marc va completar el 1er curs PADI Open Water Diver de la flamant escola de submarinisme MASKYDIVING dirigida pel nostre amic i instructor Xavier Mascaró.

Moltes felicitats Marc i benvingut a VILASUB!!

Salut i noves bombolles!!

TOSSA DE MAR 05/06/10

LA MAR MENUDA

Aprofitant que el Xavi (MASKYDIVING) estava instruint al Marc en les seves primeres pràctiques de mar del curs PADI Open Water Diver a la platja de Tossa, el Fèlix i jo ens vam acostar a l'indret per donar-lis suport...i ja que hi érem, fer un tombet pels sempre agradables fons de la Mar Menuda.

El dia va ser magnífic, molt de sol i la mar en calma, combinació perfecte perquè el Marc gaudís d'unes immillorables pràctiques de mar.

En quant a la nostra immersió, doncs com sempre a Tossa, molt bonica, amb molta vida i deixant-nos molt bones sensacions.

Salut i bombolles!!!

PALAMÓS 23/05/10

ULLASTRES III

Des de Palamós vam sortir el dissabte a la tarda cap a l'Ullastre III, l'Ullastre de fora. Els encarregats de portar-nos van ser l'equip del Palamós Dive Center, el de la gamba, d'on cal destacar el bon equipament de les seves instal·lacions, el magnífic vaixell del que disposen i el tracte tan professional que ens van dispensar.

La immersió va ser magnífica, el paisatge és esglaiador, l'Ullastre III és una punxeguda muntanya submarina que puja des dels -53m. fins als -8m. a prop de la superfície, duent-nos per una pronunciada caiguda per una paret gairebé vertical farcida de gorgònies, que ens duria a plom fins a la seva mateixa base al terra, a -53 m. de fondària.

Aquesta és sense cap mena de dubte una de les millors immersions que podem fer a la Costa Brava. Un lloc que reuneix totes les condicions dels grans documentals i on val molt la pena repetir.

Salut i bombolles!!

PALAMÓS 11/04/10

ILLES FORMIGUES

De nou a l'aigua!! I com ja tocava canviar l'escenari d'immersió, aquesta vegada aniríem de bon matí fins al port de Palamós des d'on sortiríem en vaixell fins a les Illes Formigues.

Vam sortir amb l'H2O DIVING CENTER de Palamós amb el que, a més de ser un molt bon centre de immersió, els socis del flamant Club d'Activitats Subaquàtiques VILASUB gaudirem de bons avantatges a l'hora de fer immersió.

Les Illes Formigues són un punt privilegiat del nostre litoral, que al estar a una distància considerable de la costa cap a mar obert estant exposades a certs corrents i al estar lluny de l'afluència de qualsevol riu normalment i en bones condicions ens fan gaudir freqüentment de visibilitats molt bones i molta vida.

La immersió va ser esplèndida, sol, bona temperatura a la superfície, mar calmada i una visibilitat subaquàtica d'uns 15m. Aquest punt d'immersió és apte per a tots els nivells, ja que podem arribar des de la superfície fins als 28m de fondària, essent el més freqüent i recomanable moure's al voltant dels 20m. Fondària més que suficient per gaudir de la gran quantitat de vida que habita els fons d'aquestes illes.

Gorgònies, anemones i coralls grocs, ceriants, núvols de castanyoles, congres, pops, grans quantitats de planàries roses i un llarg etc. van fer que visquéssim una gran immersió.

En definitiva un lloc que val la pena repetir.

Salut i bombolles!!

TOSSA DE MAR 20/03/10

TOSSA AMB SUBMARES

Després de la passada edició de la Fira de la Immersió de Cornellà i amb la perspectiva de formalitzar les relacions establertes pel flamant CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES VILASUB, vam tornar a desplaçar-nos cap a Tossa a provar el centre d'immersió SUBMARES.

El centre està molt bé. Les instal·lacions molt noves, el tracte a nivell personal mol bó i amb molts avantatges per als membres del club. De ben segur que ens veurem molt per allí enguany.

L'altra gran notícia del dia va ser que l'amic Fèlix va tornar a l'aigua un altre cop. Benvingut de nou Fèlix!! Ja t'enyoràvem!!

També ens va acompanyar el Berend, un altre instructor PADI al que esperem veure sovint amb nosaltres. Wellcome to VILASUB Berend!!

En quant a la immersió, vam tornar a capbussar-nos a la Mar menuda amb el José i ja portem no sé quantes darrerament, però la veritat és que el lloc s'ho val i a més el fons està bastant canviat després dels darrers temporals. Fins i tot la banyera de ses dones està canviada!!

Dels raps aquest cop ni rastre, però si vam poder contemplar en tota la seva grandària el gran congre que habita la coveta de Tossa. Quin bitxo tant gros!! Les fotos les va fer el José i les podreu admirar a la seva web.

Per cert les fotos d'aquest article les va fer amb la seva nova càmera del Xavi "Maskydiving", una magnifica Canon G10 que va adquirir recentment en molt bones condicions en la seva carcassa original.

Salut i bombolles!!!

TOSSA DE MAR 27/02/10

UNA ALTRA DE TOSSA

Un cop més cap a Tossa, a continuar provant les darreres adquisicions. I com ja va sent tradició, vam tornar a triar el centre d'immersió L'ÀMFORA on l'atenció, el tracte i les instal·lacions són més que recomanables.

D'arribada ja ens van comunicar que havíem tingut sort i que "els raps" que solen aparèixer cap mitjans de març per Tossa, ja havien arribat. Això sí que va ser una gran notícia, ja que mai n'havíem vist cap i aquest cop en tindríem l'oportunitat.

La veritat és que al centre L'ÀMFORA són uns grans coneixedors de la fauna de la zona i s'agraeixen molt els consells que donen per a la seva bona observació.

Així que un cop vestits per a l'ocasió ens vam submergir un cop més en les aigües de la Mar menuda a la recerca i captura d'alguna imatge de raps.

De camí cap a la zona on ens havien indicat que segurament veuríem un rap vam anar provant la estanquitat de la nova carcassa per la càmera del Xavi i que aquest cop, amb les instruccions del Galileo Luna re-llegides, la gestió d'aire funcionés OK.

Un cop vam arribar al lloc on es suposava que veuríem un rap i tenint més cura de la nostra flotabilitat, per no aixecar la sorra del terra amb les aletes, ens vam posar a pentinar detingudament la zona fins que la grotesca i fantasmagòrica forma d'un gran rap va aparèixer sota el focus de llum del Xavi.

In-crei-ble!!! Com li brillaven els ulls amb la llum!!! I a més es va quedar totalment quiet ignorant-nos com si no hi fóssim. Realment va valer la pena!!

Però a més per acabar de completar la immersió, dins la coneguda cova de Tossa vam poder observar un gran congre i al fons una tremolosa o "torpedo". Tota una immersió per destacar al logbook.

Ara tindrem de tornar amb l'excusa de veure els cavallets de mar...i el peix de st. Pere...i els peixos lluna...i els taurons gat...

Salut i bombolles!!!

TOSSA DE MAR 20/02/10

LA MAR MENUDA

Doncs un cop més dissabte a la tarda cap a Tossa; I és que dels llocs d'immersió que tenim més aprop és un dels més accessibles i bonics.

A més com ja va essent tradició en nosaltres cada vegada que s'ha de provar un material nou anem a la Mar Menuda...cap al banc de proves!! Aquesta vegada provem una Canon G9 en la seva carcassa original WP-DC21 i el nou Galileo Luna.

Per llogar botelles i equipar-nos ens dirigim al centre de submarinisme L'ÀMFORA on, com sempre, ens donen una magnífica atenció i ens demostren molta professionalitat.

En quant a les proves, el Galileo Luna per totes les seves característiques em va semblar un molt bon ordinador, això sí, no vam poder sincronitzar el transmissor de la gestió d'aire amb l'ordinador (el proper dia llegirem més bé les instruccions...).

I que dir de la tan anomenada Canon G9, em va semblar una càmera molt complerta i amb moltes possibilitats per a qui es vulgui iniciar una mica seriosament al Fotosub. El detall i la qualitat que dóna en les imatges són senzillament molt bons. Això sí segur que en trauríem més profit amb un flaix extern i algun joc addicional d'òptiques.

En quant a la immersió, malgrat la mar a Tossa estava força arrissada i presentava un desagradable color marró, en enfonsar-nos uns metres el color i la visibilitat, uns 8m o 10m, no variaven gaire al de tantes altres vegades. I malgrat la freda temperatura 12ºC hi havia força vida, a destacar la quantitat de pops que vam observar.

En fi que vam tenir una bona immersió amb molt bones sensacions.

Salut i bombolles!!

ST. FELIU DE GUÍXOLS 30/01/10

PORT SALVI - 1ª DE L'ANY -

El passat dissabte per la tarda vam quedar per anar a capbussar-nos juntament amb el José i l'Andreu.

Finalment em va arribar el moment d'iniciar la temporada 2010 i de poder estrenar el fantàstic vestit sec que em van portar els "generosos" reis d'orient.

El lloc elegit per aquesta immersió van ser els atractius fons de Port Salvi i les seves coves.

Amb tot el material a punt, gràcies a la sempre bona organització i experiència del José, vam saltar tots tres a l'aigua que en superfície estava força moguda i augurava una dificultosa sortida.

Un cop dins tot OK!! Visibilitat no tant dolenta, uns 10m., temperatura 13 ºC, clar que amb el vestit sec...i moooolta vida!!!

En quant al vestit sec, el Mares Icefit, tot van ser bones sensacions, bona mobilitat i elasticitat amb un bon aïllament, les vàlvules van finíssimes i la bota integrada és molt tova i còmode i no molesta gens amb les aletes posades. En definitiva un molt bon vestit sec el qual m'atreviria a recomanar-lo a tothom sense por a equivocar-me.

Salut i bombolles!!

LLORET DE MAR 20/12/09

ELS BULLENTS - DARRERA DE L'ANY -

Aprofitant que DIVERTYSUB organitzava unes jornades "test" de vestits secs de la marca Mares, el Xavi i jo ens vam anar a remullar per darrera vegada durant el 2009. El lloc de trobada a la costa va ser el centre de immersió SA CALETA de Lloret de Mar on ens vam reunir amb el José i l'Andreu i vam poder conèixer a part de l'equip de DIVERTYSUB.

El dia convidava molt més a la practica de l'esquí alpí que al submarinisme; Estàvem a -1ºC en superfície a les 9h. del matí!!! i mentre muntàvem els equips tothom anava ben tapat amb "gorros" i bufandes.

Sort que anàvem a capbussar-nos amb vestits secs, encara que algun valent ho va fer amb l'humit de sempre...i és que l'aigua estava més calenta que l'aire, a uns 13ºC.

La immersió va anar molt i molt bé, després d'una molt curta estona de navegació vam arribar a Els Bullents, un conjunt de roques que emergeixen gairebé fins a la superfície i reben aquest nom per l'efecte que fan les onades en xocar contra elles.
Les roques estan disperses sobre un fons de sorra que en algunes ocasions es torna en praderia de posidònia i que a mesura que anem guanyant fondària ens porta fins el precoral·lígen.

La mar, que aquell dia es veia molt picada en l'horitzó, ens va deixar gaudir d'una visibilitat prou bona com per que contempléssim la quantitat de vida que acull aquest lloc, llagostes, nudibranquis, morenes, bancs de variades i castanyoles, grans déntols a l'aguait, grans esponges, etc... van fer les nostres delícies fins el moment de la "deco". I tot això ben secs i sense passar fred!!

La veritat és que els vestits secs ICEFIT de Mares que vam poder provar, van resultar ser una passada. Elàstics, còmodes, secs i calents...que més és pot demanar?
Doncs que te'l portin els reis, jeje!!!

Feliç 2010 a tothom i que durant aquest any nou tots puguem gaudir de moltes i millors immersions!!!

Salut i bombolles!!!

ENHORABONA XAVI!!!!

"INSTRUCTOR MASKY-DIVER"

Sí, sí, sí!!! Des de VILASUB volem dedicar unes línees al nostre flamant INSTRUCTOR PADI Xavier Mascaró.
Enhorabona Xavi!! Tot esforç mereix una recompensa i tu t'ho has "currat" molt!!

MOLTES FELICITATS XAVI MASCARÓ!!!

TOSSA DE MAR 21/11/09

CAPVESPRE A LA MAR MENUDA
La tarda del passat dissabte 21 ens vam trobar a la Mar Menuda de Tossa de Mar per tornar a capbussar-nos en les seves boniques aigües.

La immersió estava prevista en principi per les 15:30h però degut a uns inoportuns imprevistos vam començar-la cap a les 16:50 així que segurament acabaríem de nit.

Aquest cop el José es va encarregar del material i les ampolles i gràcies a ell i a la gentilesa de DIVERTYSUB vaig poder capbussar-me de nou sense passar fred amb un altre vestit sec.

La immersió magnífica, amb força visibilitat amb força vida i amb l'encant de que cada cop es feia més fosc i el bonic i variat fons marí de Tossa adquiria un caire més misteriós.

Aquest cop vam poder gaudir de la companyia d'un llamàntol d'unes dimensions més que respectables, també vam poder observar morenes, diverses rascasses i dins la cova del pessebre vam poder observar un gran congre que s'amagava pel sostre.

Al sortir, jo amb certa dificultat degut a la inexperiència amb el vestit sec, la imatge era de postal, la nit havia caigut sobre Tossa quedant estratègicament il·luminades les roques d'entrada a la "banyera de ses dones" i a l'altra banda del passeig la muralla i el castell. Quina meravella!!

TOSSA DE MAR 14/11/09

LA MAR MENUDA...EN SEC

Pensant ja en l'hivern, el passat 14 de novembre ve ser el dia assenyalat per anar a provar la immersió amb vestit sec amb l'equip de BWATERDIVER de St. Feliu de Guíxols.

Però el temps i la mar no acompanyaven, així que amb molt bon criteri, el Toni de BWATERDIVER, ens va proposar d'anar a fer immersió a la coneguda Mar Menuda de Tossa de Mar, on segons mostraven les webcams de Tossa podríem accedir bé a la mar per l'esguard que formen les parets de pedra de la "Banyera de ses dones".

Dit i fet, un cop feta la breu explicació sobre el funcionament d'un vestit sec i un cop preparats i carregats en furgonetes els nostres equips vam posar rumb cap a Tossa.

Però quina va ser la nostra sorpresa!!! i quina alegria vam tenir en coincidir de pura casualitat amb el bon amic Josep Maria i el seu fill Joan que feien la seva 1ª immersió després d'haver completat el seu curs d'OWD. Coses del destí, jo crec ;) .

En arribar a Tossa el dia havia millorat molt, bufava menys el vent i la mar encara que arrissada, tenia un altre aspecte menys ferotge.

Així que sense més, juntament amb el José, que té sobrada experiència en el funcionament d'un vestit sec i l'Artur ens vam submergir en les arrissades aigües de Tossa.

Sincerament crec que en el submarinisme hi ha un abans i un després de provar un vestit sec. El vestit que vaig provar va ser el model "Drylastic" de Cressi i val a dir que em vaig sentir molt còmode en tot moment i que el funcionament de les seves vàlvules em va semblar molt senzill i fàcil. Les sensacions que vaig tenir van ser molt bones i a l'anar vestit amb folro polar sota del neoprè em vaig sentir molt còmode i abrigat en tot moment.

Com sempre la immersió a la Mar Menuda, a la que no tornàvem des de feia molt de temps, va ser una petita meravella. És com un bonic jardí submarí on la natura s'esplaia omplint-lo de tot tipus de formes de vida i colors.

Vam fer dos recorreguts diferents en dues immersions successives que ens van portar fins a la "roca de l'assumpció" i fins a "la cova del pessebre", passant pels paisatges del precoral·lígen de les formacions rocalloses situades mar endins.

En quan a fauna vam poder observar grans bancs de variades i un sorprenent banc de sargs imperials i a la mateixa entrada de la cova i enterrada fins el cap a la sorra una serp de mar.

En definitiva un dia ple de molt bones sensacions, descobriments i entranyables retrobades.

L’ESCALA 31/10/09

CALA MATEUA - EL CONSTANTIN -

Ens tornem a trobar amb el José i l’Andreu per anar a submergir-nos en les aigües de la Cala Mateua i anar a explorar les restes d’un antic remolcador conegut amb el nom del Constantin.

Com la darrera vegada que ens vam desplaçar fins aquest indret el punt de trobada no podia ser un altre més que el MATEUADIVE, un centre de submarinisme on l’atenció i el tracte dispensat sempre conviden a tornar.

Amb un dia magnífic, amb bon sol, bona temperatura i la mar plana com un mirall, el millor era anar a l’aigua.

La immersió es poc fonda entre 5 i 20 m. i és apta per a tots els nivells, comença des de darrera de l’Illa Mateua en direcció cap a la banda oest de la cala amb un rumb aproximat de 300º i el recorregut fins a les restes del Constantin transcorre entre praderies de posidònia, sorrals i blocs de roques.

En travessar la primera praderia de posidònia em vaig adonar que aquesta estava florint, wuah!! Havia llegit que aquest fenomen era bastant difícil de veure!!

I així va ser que observant la floració de la posidònia oceànica vaig trobar-me, per primer cop, davant d’un curiós peix que viu perfectament camuflat entre la posidònia, La Mula ( Syngnathus typhle) que vaig poder distingir d’una fulla de posidònia pels ulls. Quin començament d’immersió tan fantàstic!!!

Després d’aletejar una bona estona localitzem les restes del Constantin.

El Constantin era un remolcador d’altura de la marina francesa de guerra que el 8 de setembre de l’any 1963 era transportat cap a un port francès per ser desballestat i que a causa d’un fort temporal de tramuntana es va acabar estavellant a la punta de Cinc Sous trencant-se en dues parts i naufragant a poca fondària. Posteriorment la marina va decidir dinamitar les restes del naufragi.

Actualment les restes del Constantin es troben escampades entre les roques del fons de la Cala Mateua entre 5 i 12 . de fondària i encara podem reconèixer part de les màquines, el timó amb l’arbre de l’hèlix i alguna que altra ferralla.

Un cop vistes les restes del Constantin i amb una reserva prudent d’aire a les nostres botelles tornem cap a l’Illa Mateua per poder recórrer els seus dos bonics túnels, en un dels quals vam tenir l’agradable sorpresa de poder contemplar una gran concentració de gambetes... Quin final!!!

BLANES 18/10/09

PUNTA DE STA. ANNA ( Lluitant contra els elements)
Fort vent, fred i un altre cop mala mar...,després d'estar tota la setmana organitzant juntament amb el José Sánchez, creador de JOSE FOTO DIVING, una sortida amb doble immersió des de Lloret de Mar cap a la Roca Muladera i Na Bosca...després de muntar un grupet molt "maco" en que finalment érem 8 submarinistes en total i dels esforços del José per quadrar horaris matiners, el centre adequat i preus raonables...la mar no tenia el seu millor dia a causa del fort vent que bufava i semblava que no estava disposada a deixar-nos navegar fins els llocs d'immersió. En fi, que semblava que no s'hi podia fer res i es que contra els elements no s'hi pot lluitar...però igual sí evitar-los.

Així que veient que el vent bufava de Nord , el José va proposar que ens acostéssim a la propera vila de Blanes on existeix l'anomenada Punta de Sta. Anna que és un braç de roques que s'endinsen al mar junt a l'escullera del port fent de muralla i protegint així tot aquest racó de la Tramuntana.

I tal i com creia el José així va ser, el punt d'immersió era practicable des de terra encara que amb dificultat, ja que les onades que arribaven fins a la platja no ens facilitarien gens l'entrada i la sortida de l'aigua; A més segurament a sota estaria tot remenat i la visibilitat no seria gaire bona, però tot i això ja que hi érem i valorant la possibilitat real de capbussar-nos vam decidir d'entrar-hi. Així que sense esperar més vam anar a equipar-nos a BLANES SUB, el centre més proper.

La Punta de Sta. Anna és un immersió "d'infanteria" poc fonda (18m) apta per a tots els nivells, en la que trobem fons de sorra, praderies de posidònia, que acullen petites nacres, i roques amb comunitats fotòfiles més cap a la superfície que a mesura que anem guanyant fondària ens porten fins al precoral·lígen.

El "punt" d'aquesta zona d'immersió és que les seves aigües acullen les restes d'un galió, probablement del segle XVII, del que encara es conserven uns canons completament integrats en el paisatge de pedra.

El José gran coneixedor de la zona i un artista de l'orientació subaquàtica, ens va dur entre les enterbolides aigües de Blanes a fer un recorregut per la llosa de Sta. Anna on vam poder contemplar el conegut arquet de pedra, els anomenats canons del galió enfonsat el s.XVII (un d'ells acollia a un pop com a inquilí!!), poca vida i algun que altre cos estrany...

...i és que la gent és molt bruta!!! Que no s'han de llençar deixalles al mar!!! Uf!!!

En definitiva una immersió més, que crec que s'hauria de repetir en millors condicions per gaudir-la com cal.

ST. FELIU DE GUÍXOLS 05/09/09

1,2,3...LA RED!!!

Dissabte 5 de setembre, el temps pinta molt malament, no! un altre cop no!, ja teníem reservat amb els amics de BWATERDIVER per anar a fer La Red, a més també havíem quedat amb el José Sánchez, el creador de l'interessant bloc de submarinisme JOSE FOTO DIVING, per anar plegats...Es que al final no farem mai La Red...o que??!!

Finalment i després de varies trucades de que si anem o no anem o que?!, els amics de BWATERDIVER ens animen a pujar a St. Feliu i van encertar plenament, perquè un cop allí el temps es va arreglar completament i la mar estava prou bé per sortir.

Aquest cop sí que faríem La Red, i és que a la tercera va la vençuda i aquesta vegada sí que podríem fer aquesta immersió tant anomenada.

La Red és una immersió a la que es pot accedir en vaixell o bé nedant des de Port Salvi, bé sempre i quan siguis una mica Weissmuller...jo crec.
És una immersió fonda amb un paisatge rocallós espectacular que baixa de -18m en el lloc més elevat fins a -37m , formant muntanyes, profunds canons, esquerdes, forats i els paisatges típics del coral·lígen i del precoral·lígen.

I tot això farcit de moltíssima vida: peixos per tot arreu, grans bancs de sargs i variades empaitats per déntols de gran tamany, tímids meros amagant-se entre les roques, mòlleres i morenes a l'esguard de petites cavitats i en un racó una gran roca folrada per a tot arreu del groc corall estrellat.

Una immersió amb una bona fama merescuda i que repetirem sense cap mena de dubte si els elements ens ho permeten.

La nota negativa va ser l'ofegament de la càmera de l'Artur, pobreta...RIP, li farem un comiat com cal, eh?. En fi Artur que ara ja tens excusa per comprar-te la G10, jeje!! ;)

Salut i bombolles!!!

ST. FELIU DE GUÍXOLS 12/08/09

LA ROCA ROJA - UN OASI DE VIDA -

Darrer dia de les petites vacances “submarinístiques” d’enguany. Així que de camí cap a casa i per acabar bé, vam decidir de fer una paradeta “tècnica” a cal BWATERDIVER de St. Feliu de Guíxols amb la idea de fer una immersió a La Red, un altre d’aquells punts emblemàtics del nostre litoral. Però en arribar a St. Feliu ens confirmaren que el lloc d’immersió previst seria La Roja de Platja d’Aro.

- Bé doncs, cap problema, som-hi!!! A més l’Artur havia sentit a parlar molt bé d’aquest punt i la veritat és que després no ens defraudaria gens.

De camí cap a La Roja tot eren bones sensacions, feia un dia esplèndid, la mar era plana com un plat i en arribar al lloc lluïa aquell blau tant net i elèctric...

I un cop a l’aigua encara millor hi havia una visibilitat d’uns 20m aproximadament i en descendir una mica de seguida es veia el fons.

Davant nostre s’obria un espectacle magnífic, La Roja és una imponent muntanya submarina que va des d’els 9m a prop de la superfície fins els 32m en la seva part més fonda. La baixada és espectacular i vertiginosa ja que transcorre per una paret vertical fins el fons recoberta en gran part per anemones. En la seva base, La Roja està envoltada per una part rocosa que forma canons i esquerdes enmig d’una gran extensió de sorra.

El recorregut és ben senzill, es tracta de voltar la muntanya controlant la fondària i el temps de fons, per si les llargues “decos”, per acabar entre els canons, forats i esquerdes de la seva base. I a l’hora de retornar cap a la barca no te cap pèrdua seguint la muntanya fins el seu cim.

És una immersió per gaudir contemplant la gran quantitat de fauna que es concentra en aquest “oasi de vida”, grans bancs de peixos, sargs, variades, castanyoles, déntols, meros, quantitat d’anemones, esponges canelobre de bona mida, diversos tipus de nudibranquis, gambetes, sastres, fadrins, donzelles i un llaaaarg etc.

I per fi ens vam retrobar amb els “doris gegants” que només havíem pogut contemplar una vegada a l’Ullastre III i aquell dia cap de nosaltres no portava la càmera.

Una immersió molt recomanable i divertida per repetir sense cap mena de dubte i que ens va deixar un molt bon regust per acabar les vacances “submarinístiques”.

ILLES MEDES 11/08/09

...Deixant enrere Begur vam posar rumb a l’Estartit, cap a les Illes Medes!!!, amb la intenció de retrobar-nos amb els nostres “vells” amics de Medaqua i Costa Brava Divers i de poder guadir d’unes bones immersions amb ells. Però el “destí” o potser, la confiança d’haver anat sempre amb ells, ens van donar un ensurt deixant-nos en una situació “d’overbooking” que ens va obligar a conèixer un centre nou, però en el fons no tant desconegut per a nosaltres, el de l’Hotel les Illes. I és que sense contractar-los a ells directament ja ens havíem trobat en el seu vaixell... “l’overbooking”!!!...

En definitiva que vam apuntar-nos a la segona sortida de dimarts a Medes, a les 11h. al Dofí Sud, quin “xollo”!! però aquesta hora també fan sortides a Medes??!! Si sempre havíem de sortir a les 9h.? Fantàstic d’aquesta manera podríem descansar més. I així ho vam fer al nostre lloc de sempre, des de que vam començar a bussejar, l’Hotel Bellaire un establiment tradicional, més que correcte on l’atenció i el tracte sempre són excel·lents.

DOFÍ SUD

Després d’un bon cafè al ja mític N-gruna, el dia pintava molt bé, feia sol i gens de vent i tornàvem a tenir la possibilitat d’anar a la Cova del Dofí i de recórrer, ara que la coneixíem més bé, les seves galeries exhaustivament.

La mar estava inclús millor que el dia anterior i després d’un breu però precís “briefing” i com que ja portàvem planificada aquesta immersió des de port, vam ser els primer de saltar a l’aigua. Les condicions eren molt bones, visibilitat OK (20m.), gens de corrent, bona temperatura (22ºC), a més ens coneixíem el lloc...

Tot OK? 1...2...3... Immersió!!!

Fantàstic, semblava un aquari, des de lluny la figureta del dofí es veia clarament a l’entrada de la cova. Estàvem sols gaudint a l’aquari de les Medes!!!
Però ja al fons i assumida aquesta primera sensació sense poder parlar però alhora com si ja tinguéssim programat el que havíem de fer, l’Artur i jo ens vam dirigir cap a la part inferior esquerra de l’entrada de la Cova del Dofí per la seva vessant sud, a la recerca de l’entrada a un túnel nou per a nosaltres que ens portaria sense sortir a l’exterior fins a la cova annexa coneguda com la Catedral.

SUBLIM!!! La imatge que vam tenir en arribar a la catedral i observant-la cap a fora va ser maquíssima. Encara sols vam poder contemplar la solitud i quietud de la Catedral des del seu interior i admirar, gràcies a la transparència de les seves aigües els fabulosos i blavosos contrallums dels seus “vitralls.” SUBLIM!!!
Després de contemplar aquesta impressionant escena i girant 180º sobre nosaltres mateixos vam divisar la galeria del Túnel llarg que la darrera vegada i venint des de l’exterior per les males condicions de visibilitat, corrents i fred que hi havia no vam gosar de travessar . Quina diferència!! Aquest cop era molt diferent, es veia molt gran i ample i malgrat de ser molt i molt fosca s’intuïa la sortida amb un lleu reflex que a mesura que ens anàvem acostant s’anava convertint en una immensa entrada dibuixada en un impressionant contrallum blau, irreal, màgic, al·lucinant.

I a l’entrada, peixos, gorgònies de colors molt vius, vaquetes suïsses, forats, esquerdes i coralls...el paisatge submarí que més m’agrada!!!
Total que vam xalar d’allò més, tranquils per les bones condicions, per la fondària, per l’entorn, per tenir la sensació d’estar fent-ho bé sense descuidar res i per estar gaudint de fer el que més ens agrada...

De retorn a la Catedral i com que encara anàvem bé d’aire vam sortir a l’exterior travessant els seus blaus “vitralls” i vam recórrer la Cova del Dofí fins a la seva vessant Nord per gaudir també dels contrallums que ens ofereix aquest ampli túnel, on tampoc no vam trobar ningú, ja que els companys submarinistes que venien al vaixell van fer el recorregut a l’inrevés.

De retorn al vaixell després de 53’ de fantàstica immersió vam tenir la sensació d’haver completat la “immersió perfecta”.

EL MEDELLOT

Animats per la fantàstica immersió que acabàvem de realitzar i per les ganes d’anar a un lloc nou, ens vam apuntar a la immersió de la tarda que ens duria fins el Medallot.

El Medallot és un illot en forma de bota que es troba cap el Nord de la Meda gran, més o menys entre el Salpatxot i la Pedra de Dèu.

La immersió, en sí, es senzilla ja que es tracta de fer el tomb a l’illot seguint el contorn de les seves parets que cauen des de la superfície fins a una fondària d’uns 32m. La dificultat radica en el nivell de cadascú i la fondària a la que es vulgui progressar.

En el nostre cas la visibilitat era prou bona (uns 18 m.) i anant a una fondària mitja de 20m. dominaves, sense entrar en detalls, tot el paisatge des de la superfície fins el fons.

Cal destacar la diversitat de paisatges i fauna que acull aquest petit illot de l’arxipèlag que formen les Medes. En cada una de les seves vessants i de forma ben diferenciada trobem: gorgònies blaves, que a la llum dels nostres focus es tornen vermelles, a on ens retrobem amb els meros de les Medes, cap el fons paisatges precoralígens, en una altra vessant abunden les gorgònies blanques, en un altre trobem una estreta coveta amb els seus respectius habitants de la foscor i de retorn forces nudibranquis, una paret folrada d’anèmones fideu farcida de foradets i juganeres bavoses grogues, tot això sense perdre de vista les nombroses orades, sargs, morrudes, espets, déntols, etc ... que ens trobàvem constantment durant el nostre recorregut.

I va ser en aquest punt que és on el Medallot encara la Meda gran, que mentre alliberàvem el cos de nitrogen, vam poder contemplar unes fabuloses escenes de caça en ser envoltats per un gran banc de bogues o “sardinetes” que fugien dels seus depredadors.

En definitiva tota una immersió de paret digna de les Medes.

BEGUR 10/08/09

CANONS DE TAMARIU I FURIÓ D’AIGUAXELIDA

Amb les vacances acabades d’estrenar, vam decidir d’anar a capbussar-nos en un dels paisatges submarins més bells i emblemàtics de la nostra estimada Costa Brava. Així que de la mà del centre GYMSUB d’Aiguablava, centre amb una més que reconeguda trajectòria dins del seu àmbit i que a la vegada conta amb una bona infraestructura i instal·lacions que ens faciliten molt la pràctica de la nostra activitat.

Preveient que les dues immersions que faríem serien prou fondes (30 m)i que serien pràcticament seguides sense deixar prou interval en superfície per dessaturar Nitrogen, carreguem dues botelles amb aire i Nitrox 32 respectivament per no tenir que exposar-nos a llargues i pesades “decos”. I es que, és molt important planificar bé totes les immersions i especialment les que han de transcórrer a una fondària considerable.

CANONS DE TAMARIU

Així que amb tot a punt posem rumb cap a la costa de Tamariu per tornar a la “selva de les gorgònies”... és a dir, als Canons de Tamariu també coneguts amb el nom de Llosa de Cala Nova.
La mar estava completament plana i lluïa un blau elèctric, net, tant transparent que en alguns llocs s’entreveia el fons. I en ficar el cap sota l’aigua de seguida ens vam adonar de que gaudiríem molt de les immersions que anàvem a fer.

Va ser, senzillament IMPRESSIONANT!!! Amb una visibilitat d’uns 20 m el paisatge submarí esdevenia encara més magnífic. El color blau-verdós que tenia l’aigua la darrera vegada que vam capbussar-nos aquí , ara era d’un blau profund i la boira que envoltava tot el paisatge havia desaparegut deixant al descobert el relleu submarí. Les gorgònies també em van semblar encara més grans i més acolorides. I tot això acompanyat d’un immens esclat de vida: bancs immensos de variades, sargs, salpes, centenars de castanyoles i forcadelles, espets i déntols a la caça, flabellines, vaquetes, etc. Que van fer d’aquesta immersió quelcom inoblidable.

Després de 49 min. D’immersió, en sortir de l’aigua, ens vam dirigir cap al port de Fornells per recollir la nostra segona botella, que aquest cop seria de Nitrox i ens permetria estar més temps en el fons sense arribar a “deco”.
Arribar i moldre!! Pillem botella, recollim uns altres companys i ja som de tornada, amb la mar més arrissada, cap a Tamariu, ffiu!! Ni temps per fer un mos!!


FURIÓ D’AIGUAXELIDA

El Furió d’Aiguaxelida es troba al costat mateix dels Canons de Tamariu i és un promontori submarí que emergeix des de -40m. fins a la superfície a poca distancia de la costa.

Igual que a l’anterior immersió teníem una visibilitat d’uns 20m., la qual cosa ens va permetre gaudir molt de l’espectacular paisatge submarí. Aprofitant aquesta avantatge vam fer el recorregut que porta cap a mar obert i vam “volar” a diferents fondàries , per un paisatge típic del coral·ligen, entre canons de roca plens de moltes escletxes on guaitar, d’exuberants gorgònies i una gran explosió de vida. Igual que en l’anterior immersió ens van acompanyar grans bancs de variades i centenars de castanyoles.

Cap al final de la immersió, i com que encara teníem marge fins a la “deco”, vam voltar el Furió per acabar de consumir el Nitrox que ens quedava a les botelles i vam poder de gaudir d’una bella arcada de roca que hi ha a uns 10m. de la superfície.

Aquesta és una immersió molt variada i em va tornar a semblar molt complerta i digna del millor dels reportatges. Quan tornem?

ILLES MEDES 29 I 30/06/09

- L'ESCAPADA -

Després de les peripècies submarines de Palamós, el Salvador, l'Artur i jo, vam decidir de fer una sortida de dos dies a les Columbretes però per manca de dies, compromisos varis i perquè hi hagués menys gent, vam decidir d'anar-hi entre setmana. Dit i fet però la manca de gent entre setmana era tal que no sortia cap vaixell, així que per veure força bitxos vam decidir d'anar a les Medes.
Com sempre que anem cap a l'Estartit vam anar a capbussar-nos a ritme de dues immersions diàries de la mà de Medaqua que ara té centre exclusiu dedicat al submarinisme, el Costa Brava Divers. Un centre molt recomanable del que cal destacar el bon tracte i la professionalitat del seu equip humà.

29/06/09
POTA DEL LLOP 9:34 A.M.
La zona que vàrem bussejar és la que va des de la Pota del Llop fins a la Pedra de Déu (com no?!!, sí ja deia jo que els Meros ens saludaven al passar!!!). És una immersió de paret on es poden arribar a assolir fondàries de fins a uns 47m., però que nosaltres vam preferir fer d'una manera més moderada (màxim 30m.), per poder allargar més els temps de fons i gaudir de l'espectacle de la vida submarina.

És una immersió molt interessant perquè aquí trobem una de les parets de gorgònies més espectaculars del conjunt de les Illes Medes, tant per la grandària, com per la gran quantitat d'aquestes. Personalment em va recordar una mica als Canons de Tamariu, però en petit, és clar.
Va ser una immersió molt agradable en la que vam gaudir d'una visibilitat d'aproximadament 15m. i d'una temperatura de 20 ºC.

En quant a fauna vam poder observar: meros, bancs de variades que ja comencen a estar ben poblats, morenes, mòlleres, sargs imperials, sastres, forcadelles, castanyoles, donzelles, nudibranquis, corall vermell i tota mena de vida incrustant.

DOFÍ NORD 3:28 P.M.

Després d'una bona estona a superfície en la que vam aprofitar per renovar el vestuari subaquàtic del Salvador a la botiga Poseidon de l'Estartit on, malgrat que els preus no són els més econòmics, s'ha de dir que l'atenció que ens van dispensar va ser del tot "exquisida", del rotllo "pretty woman".

I després d'un dinar lleugeret al nostre apreciat "port-blau", vam posar rumb a la Meda Petita per anar a visitar el túnel o cova del dofí des de la seva vessant nord ( l'entrada del túnel curt on no hi ha la figureta del dofí ). L'accés a l'anomenat túnel curt és molt senzill doncs descendint per la paret i deixant-la sempre a mà dreta de seguida trobem l'entrada que està entre 6 i 12 m. de fondària.

La sensació en guaitar el contrallum de l'altre extrem del túnel amb la figureta del dofí al fons és de que s'està experimentant quelcom irreal, gairebé màgic i alhora emocionant, sobretot tenint en compte que sabíem, perquè ja havíem estat abans, que sortint de la cova i seguint la paret cap a l'esquerra de seguida ens trobaríem a una altra cova anomenada "la catedral", on sempre hi ha una gran concentració de peixos i amb una mica de bona visibilitat (gaudíem d'uns 15m.) de ben segur que tindríem aquella sensació d'estar capbussats dins d'un aquari.

Una immersió molt complerta i recomanable per a tots els nivells, plena de llums i contrallums, on la penombra sempre amaga grates sorpreses, meros enormes, bancs de variades, sards imperials, forcadelles, mòlleres i en els raconets i forats vaquetes suïsses i corall.

A més vàrem experimentar una suau corrent dins del túnel que ens empenyia com un tobogan cap a la sortida de la figureta del dofí que va fer encara més entretinguda aquesta capbussada.

30/06/09

CARALL BERNAT 9:31 A.M.

Sense haver pogut fer una nocturna la nit anterior però, això sí, ben descansats el Salvador i jo vam embarcar-nos de nou per anar cap el Carall Bernat un illot situat junt a la zona dels Tascons. Aquesta zona te fama de ser molt rica en fauna ja que es troba més cap a mar obert i exposada a les corrents.

La sorpresa va ser que vam anar en un vaixell on van agrupar als submarinistes de varis centres i que no va anar directe cap a Carall Bernat si no que va fer un recorregut per darrera la Meda Gran, però quina sort mentre conversàvem a la coberta de proa amb Mr. Steve ( gran instructor i millor persona )...

MOLA MOLA!!!

Un peix lluna!! Un peix lluna!! A la fi!! allí estava aquell estrany però preciós animal surant sobre la transparent superfície de l'aigua. Però on era la càmera, oh no!! s'havia quedat a l'interior del vaixell. Era igual l'havíem vist!!! Encara que només fos per un cop i a superfície, però l'havíem vist perfectament i tenia una mida respectable.

Però el millor estava per arribar, en arribar al Carall Bernat ens adonem que l'aigua està molt transparent, però que alhora hi ha força corrent així que crec que amb molt bon criteri, l'Steve ens recomana fer la immersió en direcció als Tascons Petits, on sembla que la força del corrent és més fluixa. Només baixar pel cap de la boia el Salvador em crida i m'adono que de nou un peix lluna està passant ràpidament per davant nostre, amb la càmera vaig fer el que bonament vaig poder. Tot va succeir molt ràpidament i amb la distracció de capturar en imatges l'anhelat el peix lluna gairebé aixafo una morena que hi havia just sota meu, quin estrés!!!

I no seria la darrera vegada que aquest dia veuríem un peix lluna, ja que de retorn cap el port de l'Estartit encara en veuríem un altre a la superfície.

En quant a la immersió al Carall Bernat, només puc dir que va ser magnífica malgrat el corrent en ocasions força fort que hi havia, molt bona visibilitat, quantitats descomunals de peixos, increïble l'activitat del bancs de déntols caçant petites castanyoles davant els nostres ulls, enormes meros i grans espets, bancs de salpes, llíseres, morenes, gorgònies, etc. Teníem la impressió que en qualsevol moment passaria alguna cosa "gran". INCREÏBLE!!!

PUNTA DEL DOFÍ NORD 3:34 P.M.

Després de celebrar l'albirament del desitjat "Mola mola" vam tornar-nos a embarcar al Cap de Creus per anar a fer la darrera immersió de la nostra breu escapada a l'Estartit. I com a les Medes les boies van repartides per centres i torns ens va tocar repetir la zona del Dofí Nord.

Però aquesta vegada vam tenir la sort de trobar la Sílvia, una instructora amb més de 8 anys d'experiència a la zona, que ens va proposar de fer una ruta diferent i desconeguda per a nosaltres. Així doncs en comptes d'anar directament a creuar pel túnel del dofí cap a la catedral, el que faríem és seguir la paret fins a la punta de la Meda Petita, des d'on sovint és poden observar àguiles marines i continuar per l'anomenada punta del dofí fins a "la catedral" i la cova del dofí o depenent de les condicions de l'aigua podríem creuar pel túnel llarg fins el mateix indret.

I així ho vam fer, però a causa de les condicions de l'aigua amb una visibilitat que havia empitjorat tant que en determinats llocs deuria ser d'uns 2 m. i una temperatura inclement que va arribar a descendir fins als 15 ºC. no vam poder travessar pel túnel llarg.

Però a partir d'aquí i a mesura que ens acostàvem cap a "la catedral" les condicions de l'aigua van començar a millorar i la immersió es va anar tornant espectacular. A l'entrada del túnel llarg hi havia una grossa morena amb gairebé tot el cos sobresortint de la paret, pel camí ens anàvem trobant grans meros, sards, déntols, orades, cap a la superfície podíem veure passar també algun espet i com sempre a l'entrada de "la catedral" grans bancs de variades. Un cop a l'interior d'aquesta la Sílvia també ens va poder ensenyar el cau d'un gran congre que ens amenaçava obrint la boca quan l'il·luminaven amb els nostres focus.

Ja de retorn, en travessar de nou de Sud a Nord el túnel del dofí, ens vam trobar en mig d'un gran banc de bogues o sardinetes que venien a tota velocitat en direcció contraria. Fantàstic!! semblava un salva-pantalles virtual del Windows!!

I per acabar-ho d'arrodonir mentre fèiem la parada de seguretat unes Flabellines rosades van fer que els minuts passessin molt de pressa mentre els hi anàvem fent fotos.

L’ESCAPADA 6:00 P.M.

En definitiva que l’escapada a Les Medes va ser fantàstica, bussejar amb l’equip de Costa Brava Divers és com fer-ho amb els de casa, familiar i fantàstic. Poder gaudir de l’espectacle de la vida de les Medes, on gairebé hi ha representades totes les espècies de la Mediterrània i una gran varietat de fons marins és fabulós. I a més haver pogut contemplar 3 peixos lluna…és un somni fet realitat!!