CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

Barra menu

INICI QUI SOM AGENDA CONTACTE ACCÉS SOCIS

AVANTATGES SOCI ESTATUTS DEL CLUB MARXANDATGE POLÍTICA PRIVACITAT POLÍTICA GALETES

CENTRES COL·LABORADORS

CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -

dilluns, 9 de setembre de 2019

PLATJA D'ARO 08/09/19

Cinc amics de Vilasub ens llevem ben aviat i sobre les sis quedem a Vilafranca i després de recollir al darrer company a Sant Sadurní, plegats ens dirigim cap a Platja d'Aro al centre de submarinisme DIVERS. Allà agafem les primeres botelles, muntem els equips, ens posem els tratjes i amb la mítica furgoneta ens dirigim al port on carreguem tots els equips al BALLENATO, nom del vaixell del centre. 



EL BOREAS

Després d'un trajecte d'uns vint minuts arribem a la nostra destinació: el vaixell enfonsat "boreas" que recentment diuen que s'ha tornat a inclinar una mica més sobre el fons. 
Agafem els nostres equips, fem la comprovació i en un pim pam tots a l'aigua amb les nostres parelles. Anem a buscar la corda per baixar ens fem un 👌 tots plegats i avall !




Des de dalt el Boreas no es veia però un cop tocat fons veiem la magnitud d'aquest majestuós vaixell. Jo almenys vaig quedar molt parada en veure la visibilitat que hi havia, no havia estat mai en un vaixell que es veiés tan bé. Decidim començar per la proa i l'anem observant de banda a banda mentre anem cap a la popa passem amb cura per tot arreu on podíem entrar mentre alguns anaven fent fotos i vídeos. Arribem a popa i veiem la gran hèlix on un company em fa una foto per comparar les dimensions. Decidim ascendir fins arribar al timó i altre cop a la proa tenint cura de l'aire que ens queda, la profunditat i en no tenir "deco". Per finalitzar a la corda ens fem unes rialles amb el Pau Asensio que decideix fer-nos fotos divertides mentre passem els tres minuts de parada obligatòria. Acabem una gran immersió de quaranta minuts i he de dir que amb una temperatura molt agradable.





LES COVES DE SANT FELIU

Després de fer la primera immersió i tornar al port, deixem les botelles buides, agafem les plenes, marxem del port i ens dirigim a fer la segona immersió i després d'uns altres vint minutets tot fent petar la xarrada amb un altre conegut Vilafranquí arriben a la darrera destinació: les coves de Sant Feliu de Guíxols, una immersió senzilleta i no molt profunda entre vint i trenta metres.



Així doncs canviem botella i muntem els equips. Després de fer el "brifing" on parem atenció del que farem ens vestim, ho revisem tot, fem una tombarella enrere i a l'aigua altre cop estem. La mar a diferència de la primera es trobava quelcom més moguda, res preocupant. Només tocar l'aigua ja percebo un canvi de temperatura respecte la primera; més freda. Descendim fins el fons i ens disposem a trobar la cova i el dofí.





Després d'unes aletejades ja ens trobàvem gaudint d'aquella petita però curiosa cova on només entrar ja veus dos forats de llum on poder sortir. Quina meravella veure el reflex de l'aire dels submarinistes que queda atrapat al sostre. En sortir de la cova veiem que per microforats algunes bombolletes volen sortir donant el panorama d'un jacuzzi marí. Per acabar veiem una figureta, es tractava del dofí de mig metre d’alçada i anem cap a la corda per ascendir, malgrat que a molts ens sobrava aire havíem de respectar els temps de no descompressió. Tres minutets de parada obligatòria,  pugem al vaixell i de nou al port on després amb la furgoneta anem al centre.

Acabem la jornada amb tots els equips ben rentats i una dutxeta calentona. 

Ah, i que no falti dinar tots plegats !!



Agraïm al Siscu Andreu i a tot l’equip del centre d'immersió DIVERS, per aquesta meravellosa jornada de busseig.

Salut i bombolles!! 

Text: Laia Tarrida.
Fotografies: Juan Sánchez i Pau Asensio.

dilluns, 26 d’agost de 2019

ROSES 25/08/19

Segona cita anual a Roses amb els nostres amics de ROSESSUB.

Ens trobem al port a l’hora acordada, ens canviem i embarquem amb “La Pepita” el nom del vaixell del centre. Després d’uns vint minuts de navegació arribem al primer punt d’immersió que tant ens agrada, El Gat.

EL GAT

Un cop al lloc, ens fan el brífing, equips llestos, nosaltres a punt, parelles fetes i cap a l’aigua. En aquesta immersió es pot gaudir de tot tipus de peixos però destaquen els gran meros espantadissos, les immenses acolorides gorgònies de les roques on en algunes es podien observar grans exemplars d’equinoderms astrospartus mediterraeus, vaquetes, prats de epizoanthus tergestinus (flors grogues) i corall. Acabem la immersió abans d’entrar en “deco” ja que quasi hem assolit la cota dels -38 metres i sabem que la propera immersió també superarà els -30 metres i els ordinadors ens obligaran a quedar-nos penjats una bona estona al cap de l’àncora.



EL BAU DEL LLADÓ

Sortim del gat i els dirigim al bau del Lladó, mentre navegàvem i com a curiositat vàrem veure un vaixell de turistes estrangers embarrancat en una bona roca i com patrulla de salvament i guàrdia civil anaven a la seva ubicació.

Ens estem un temps prudencial en superfície per fer la segona immersió fent una mica el burro saltant des del pis superior de la “Pepita” a l’aigua i jugant amb les dutxes tirant-nos aigua entre nosaltres... en el fons som com nens petits...


Després d’una hora de la sortida de la primera immersió, brífing i un altre cop a l’aigua. En aquesta immersió, com sempre, baixada des de bau deixant-lo a ma esquerra fins als 30 metres aproximadament on ens espera una llarga paret plena de forats i a cada forat hi ha una llagosta, una, dues, tres... al final perdem el compte, val la pena veure-ho en directe. Transcorreguts quinze minuts, el meu rellotge degut a la profunditat actual i que es recorda de la immersió anterior, entra en deco, cosa que m’obliga a pujar de cota fins trobar la famosa àncora d’un transatlàntic que descansa sobre la roca amb un bon tros de cadena. Un cop a la cota de cinc metres, esperar els quinze minuts marcats de deco i tornada al vaixell on ens dirigim de tornada a port.


Després d’una bona dutxa al centre i tot recollit, va tocar dinar de pícnic al passeig del costat mateix del port, a l’ombra això si, el sol en aquella hora està massa alt i un pot acabar ben torrat (de la pell) 😇




Donar les gràcies als grans amics de ROSESSUB pel seu agradable tracte i al company “Dive Monster” Xavier per guiar-nos les dues immersions 😘

Salut i bombolles.

Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Juan Garcia i Jordi Tarrida (captures pantalla de vídeo).

dilluns, 12 d’agost de 2019

BEGUR 11/08/19

Ens llevem de bon matí, direcció a Begur, arribem a la magnífica cala d’Aiguablava; tot està en calma, la mar plana, l’aigua clara, i em dic: vinga avui serà un bon dia, tot va bé!!!

Agafem equip, pugem a la barca i sortim al mar, s’atura enmig d’un racó preciós, a on la mar et crida, estem al Furió Fitó, pel que tots a l’aigua, la visibilitat es absoluta i a mida que anem navegant, ens endinsem a un bosc de gorgònies de color verd, que fa que un principi deixis de mirar res més, ens hi acostem i comencem a veure morenes que treuen el nas, amb la seva boca amenaçadora, ens apilem a fer fotos, enmig de les grans gorgònies i de tota mena de peixos, no ens adonem però hem baixat alguns fins 40m, pel que la deco es segura!!! i un cop tornem, no abans de veure uns quants pops, ens mantenim entre 6m de profunditat uns 10 minuts d’espera, però ha valgut la pena, i tant que ha valgut la pena !!!


Tornem al centre, canvi d’ampolla, i apa, ara anem cap els Canons de Tamariu, ens fa molta il·lusió, doncs si les condicions son adverses és de les primeres que cancel·len, sembla que tot va bé, ens fan brifing dient-nos que hi ha una mica de corrent i ja som altre cop a l’aigua, la visibilitat segueix sent absoluta, i ja veiem una família gran de barracudes, que ens miren tímidament, ens acompanyen en quasi tot el nostre recorregut, mentre tornem a veure mes gorgònies magnifiques, i si fèiem una mirada al fons marí, aquest estava ple de peixos grans i petits de tots colors que et transportava a una magnífica peixera comparable amb el Carib; a cops la corrent ens feia una mica la guitza, i feia que arribéssim poc a poc a la cornisa d’una de les potes dels canons on el nostre company Vador dona la impressió que es tira a abraçar les nostres barracudes que aquest cop neden per sota nostra.  A l’haver-hi corrent, vam veure morenes fora del cau en busca de la seva presa, gambes i algun cranc.  Baixem com a màxim a 30 metres, però la immersió anterior ens ha fet mal, pel que els ordinadors ens manen pujar i acabar la nostra immersió.


Tornem amb un somriure a la cara i amb la satisfacció d’haver fet unes bones immersions i haver-nos-ho passat molt bé, de tot cor us les recomanem!!!


Arribem al centre on som atesos pel magnífic personal de BEGUR DIVE i penso: quin dia més agradable, he gaudit dels companys de Vilasub, les immersions han estat fantàstiques i el centre una passada, que més es pot demanar?



Salut i bombolles!! 

Text: Anna Guixà.
Fotografies: Jordi Tarrida (captures de pantalla de vídeo)

dimarts, 9 de juliol de 2019

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 08/07/19

H2OCI VILAFRANCA - TALLER DE SUBMARINISME 

Avui ha estat la festa de nens i nenes que han passat una tarda al Complex Aquàtic de Vilafranca dins de les activitats de l'H2OCI Vilafranca per gaudir d’una nova experiència. Les cares d’emoció i impaciència per experimentar noves sensacions i de moure’s per sota l’aigua sense treure el cap, respirant amb l’equip autònom a l’esquena, eren el reflex de fruir amb una cosa nova. Els companys i companyes, que desprès d’unes breus instruccions, els han anat submergint un a un per donar voltes per sota la piscina han fet que el temps passés volant. Hem acabat quasi tot l’aire. L’any que bé repetirem segur...!!!







Gràcies a tots i totes els que heu estat dins i fora de l’aigua ajudant a que passes tot sense cap incidència. Paga la pena estar amb els nens i nenes que ho han gaudit de valent.


Salut i bombolles.

Text: Xavier Carbonell.
Fotografies: Xavier Carbonell.

diumenge, 23 de juny de 2019

TAMARIU "LA NUIT" 22/06/19

Tocades les nou de la nit vam arribar a la platja de Tamariu, amb temps per preparar els equips amb el que quedava de llum del dia. Quan vam estar tots enllestits, ens vam endinsar a la petita cala de Tamariu, on excepte dos tranquils pescadors de canya, no hi havia ningú més en aquell indret. Un cop a l’aigua, ens vam dirigir cap al costat nord de la cala, allunyant-nos així dels hams del pescadors. Poc a poc ens vam anar allunyant de la costa amb tranquil·litat, tot veient algun pop, un cranc ermità amb anemones i un banc frenètic de sonso.


Cap als 6-7 metres, després de mitja hora d’immersió, vàrem estar buscant els xoriguers entre els morts on es troben fondejades les barques en els mesos d’estiu. Just quan vam deixar enrere els fondejos de les barques se’ns va aparèixer una sípia gran (30-40cm) molt curiosa interessada en la llum dels nostres focus. Era una sípia que ens va acompanyar durant una bona estona tot mostrant els tentacles, els sobtats canvis de colors, tenia molta curiositat. No va ser fins als 10m aproximadament que no van aparèixer els xoriguers o altrament anomenat verats voladors. No en vam veure un, ni dos ni tres, tranquil·lament prop d’una dotzena i segurament n’hi havia molts més, vàrem observar sobretot mascles amb els seus cridaners colors i els espectaculars “vols” sobre els nostres caps.



També vam veure algun pop més i després de fer la parada de seguretat pertinent dos companys van poder albirar un parell de calamars en tot el seu esplendor de luminescències i moviments erràtics al seu voltant abans d’endinsar-se en direcció contraria. Després de veure els calamars vam poder sortir per la platja quan ja era de nit tancada sense mes complicació.


Un cop des equipats, vam reposar les energies emprades amb un bon sopar, fins i tot pastís amb espelmes ja que un servidor aquella nit feia anys i els companys hem tenien aquesta sorpresa preparada... i és que a Vilasub ens agrada celebrar com cal !!!


Tots els membres tornàrem a casa a altes hores de la matinada amb la satisfacció d’haver fet una bona immersió amb la millor companyia.


Salut i bombolles!!

Text: Xavier González.
Fotografies: Vicky Gervàs, Lluís Martín i Eloi Omella.
Vídeo: Jordi Tarrida.