CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

Barra menu

INICI QUI SOM MARXANDATGE ACCÉS SOCIS

AVANTATGES SOCI ESTATUTS DEL CLUB AVÍS LEGAL POLÍTICA PRIVACITAT POLÍTICA GALETES

CENTRES COL·LABORADORS

CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -

diumenge, 27 de setembre del 2009

ILLES MEDES 11/08/09

...Deixant enrere Begur vam posar rumb a l’Estartit, cap a les Illes Medes!!!, amb la intenció de retrobar-nos amb els nostres “vells” amics de Medaqua i Costa Brava Divers i de poder guadir d’unes bones immersions amb ells. Però el “destí” o potser, la confiança d’haver anat sempre amb ells, ens van donar un ensurt deixant-nos en una situació “d’overbooking” que ens va obligar a conèixer un centre nou, però en el fons no tant desconegut per a nosaltres, el de l’Hotel les Illes. I és que sense contractar-los a ells directament ja ens havíem trobat en el seu vaixell... “l’overbooking”!!!...

En definitiva que vam apuntar-nos a la segona sortida de dimarts a Medes, a les 11h. al Dofí Sud, quin “xollo”!! però aquesta hora també fan sortides a Medes??!! Si sempre havíem de sortir a les 9h.? Fantàstic d’aquesta manera podríem descansar més. I així ho vam fer al nostre lloc de sempre, des de que vam començar a bussejar, l’Hotel Bellaire un establiment tradicional, més que correcte on l’atenció i el tracte sempre són excel·lents.

DOFÍ SUD

Després d’un bon cafè al ja mític N-gruna, el dia pintava molt bé, feia sol i gens de vent i tornàvem a tenir la possibilitat d’anar a la Cova del Dofí i de recórrer, ara que la coneixíem més bé, les seves galeries exhaustivament.

La mar estava inclús millor que el dia anterior i després d’un breu però precís “briefing” i com que ja portàvem planificada aquesta immersió des de port, vam ser els primer de saltar a l’aigua. Les condicions eren molt bones, visibilitat OK (20m.), gens de corrent, bona temperatura (22ºC), a més ens coneixíem el lloc...

Tot OK? 1...2...3... Immersió!!!

Fantàstic, semblava un aquari, des de lluny la figureta del dofí es veia clarament a l’entrada de la cova. Estàvem sols gaudint a l’aquari de les Medes!!!
Però ja al fons i assumida aquesta primera sensació sense poder parlar però alhora com si ja tinguéssim programat el que havíem de fer, l’Artur i jo ens vam dirigir cap a la part inferior esquerra de l’entrada de la Cova del Dofí per la seva vessant sud, a la recerca de l’entrada a un túnel nou per a nosaltres que ens portaria sense sortir a l’exterior fins a la cova annexa coneguda com la Catedral.

SUBLIM!!! La imatge que vam tenir en arribar a la catedral i observant-la cap a fora va ser maquíssima. Encara sols vam poder contemplar la solitud i quietud de la Catedral des del seu interior i admirar, gràcies a la transparència de les seves aigües els fabulosos i blavosos contrallums dels seus “vitralls.” SUBLIM!!!


Després de contemplar aquesta impressionant escena i girant 180º sobre nosaltres mateixos vam divisar la galeria del Túnel llarg que la darrera vegada i venint des de l’exterior per les males condicions de visibilitat, corrents i fred que hi havia no vam gosar de travessar . Quina diferència!! Aquest cop era molt diferent, es veia molt gran i ample i malgrat de ser molt i molt fosca s’intuïa la sortida amb un lleu reflex que a mesura que ens anàvem acostant s’anava convertint en una immensa entrada dibuixada en un impressionant contrallum blau, irreal, màgic, al·lucinant.
I a l’entrada, peixos, gorgònies de colors molt vius, vaquetes suïsses, forats, esquerdes i coralls...el paisatge submarí que més m’agrada!!!
Total que vam xalar d’allò més, tranquils per les bones condicions, per la fondària, per l’entorn, per tenir la sensació d’estar fent-ho bé sense descuidar res i per estar gaudint de fer el que més ens agrada...

De retorn a la Catedral i com que encara anàvem bé d’aire vam sortir a l’exterior travessant els seus blaus “vitralls” i vam recórrer la Cova del Dofí fins a la seva vessant Nord per gaudir també dels contrallums que ens ofereix aquest ampli túnel, on tampoc no vam trobar ningú, ja que els companys submarinistes que venien al vaixell van fer el recorregut a l’inrevés.

De retorn al vaixell després de 53’ de fantàstica immersió vam tenir la sensació d’haver completat la “immersió perfecta”.

EL MEDELLOT

Animats per la fantàstica immersió que acabàvem de realitzar i per les ganes d’anar a un lloc nou, ens vam apuntar a la immersió de la tarda que ens duria fins el Medallot.

El Medallot és un illot en forma de bota que es troba cap el Nord de la Meda gran, més o menys entre el Salpatxot i la Pedra de Dèu.

La immersió, en sí, es senzilla ja que es tracta de fer el tomb a l’illot seguint el contorn de les seves parets que cauen des de la superfície fins a una fondària d’uns 32m. La dificultat radica en el nivell de cadascú i la fondària a la que es vulgui progressar.

En el nostre cas la visibilitat era prou bona (uns 18 m.) i anant a una fondària mitja de 20m. dominaves, sense entrar en detalls, tot el paisatge des de la superfície fins el fons.
Cal destacar la diversitat de paisatges i fauna que acull aquest petit illot de l’arxipèlag que formen les Medes. En cada una de les seves vessants i de forma ben diferenciada trobem: gorgònies blaves, que a la llum dels nostres focus es tornen vermelles, a on ens retrobem amb els meros de les Medes, cap el fons paisatges precoralígens, en una altra vessant abunden les gorgònies blanques, en un altre trobem una estreta coveta amb els seus respectius habitants de la foscor i de retorn forces nudibranquis, una paret folrada d’anèmones fideu farcida de foradets i juganeres bavoses grogues, tot això sense perdre de vista les nombroses orades, sargs, morrudes, espets, déntols, etc ... que ens trobàvem constantment durant el nostre recorregut.

I va ser en aquest punt que és on el Medallot encara la Meda gran, que mentre alliberàvem el cos de nitrogen, vam poder contemplar unes fabuloses escenes de caça en ser envoltats per un gran banc de bogues o “sardinetes” que fugien dels seus depredadors.

En definitiva tota una immersió de paret digna de les Medes.

diumenge, 20 de setembre del 2009

BEGUR 10/08/09

CANONS DE TAMARIU I FURIÓ D’AIGUAXELIDA

Amb les vacances acabades d’estrenar, vam decidir d’anar a capbussar-nos en un dels paisatges submarins més bells i emblemàtics de la nostra estimada Costa Brava. Així que de la mà del centre GYMSUB d’Aiguablava, centre amb una més que reconeguda trajectòria dins del seu àmbit i que a la vegada conta amb una bona infraestructura i instal·lacions que ens faciliten molt la pràctica de la nostra activitat.

Preveient que les dues immersions que faríem serien prou fondes (30 m)i que serien pràcticament seguides sense deixar prou interval en superfície per dessaturar Nitrogen, carreguem dues botelles amb aire i Nitrox 32 respectivament per no tenir que exposar-nos a llargues i pesades “decos”. I es que, és molt important planificar bé totes les immersions i especialment les que han de transcórrer a una fondària considerable.

CANONS DE TAMARIU

Així que amb tot a punt posem rumb cap a la costa de Tamariu per tornar a la “selva de les gorgònies”... és a dir, als Canons de Tamariu també coneguts amb el nom de Llosa de Cala Nova.
La mar estava completament plana i lluïa un blau elèctric, net, tant transparent que en alguns llocs s’entreveia el fons. I en ficar el cap sota l’aigua de seguida ens vam adonar de que gaudiríem molt de les immersions que anàvem a fer.

Va ser, senzillament IMPRESSIONANT!!! Amb una visibilitat d’uns 20 m el paisatge submarí esdevenia encara més magnífic. El color blau-verdós que tenia l’aigua la darrera vegada que vam capbussar-nos aquí , ara era d’un blau profund i la boira que envoltava tot el paisatge havia desaparegut deixant al descobert el relleu submarí. Les gorgònies també em van semblar encara més grans i més acolorides. I tot això acompanyat d’un immens esclat de vida: bancs immensos de variades, sargs, salpes, centenars de castanyoles i forcadelles, espets i déntols a la caça, flabellines, vaquetes, etc. Que van fer d’aquesta immersió quelcom inoblidable.


Després de 49 min. D’immersió, en sortir de l’aigua, ens vam dirigir cap al port de Fornells per recollir la nostra segona botella, que aquest cop seria de Nitrox i ens permetria estar més temps en el fons sense arribar a “deco”.
Arribar i moldre!! Pillem botella, recollim uns altres companys i ja som de tornada, amb la mar més arrissada, cap a Tamariu, ffiu!! Ni temps per fer un mos!!


FURIÓ D’AIGUAXELIDA

El Furió d’Aiguaxelida es troba al costat mateix dels Canons de Tamariu i és un promontori submarí que emergeix des de -40m. fins a la superfície a poca distancia de la costa.

Igual que a l’anterior immersió teníem una visibilitat d’uns 20m., la qual cosa ens va permetre gaudir molt de l’espectacular paisatge submarí. Aprofitant aquesta avantatge vam fer el recorregut que porta cap a mar obert i vam “volar” a diferents fondàries , per un paisatge típic del coral·ligen, entre canons de roca plens de moltes escletxes on guaitar, d’exuberants gorgònies i una gran explosió de vida. Igual que en l’anterior immersió ens van acompanyar grans bancs de variades i centenars de castanyoles.


Cap al final de la immersió, i com que encara teníem marge fins a la “deco”, vam voltar el Furió per acabar de consumir el Nitrox que ens quedava a les botelles i vam poder de gaudir d’una bella arcada de roca que hi ha a uns 10m. de la superfície.

Aquesta és una immersió molt variada i em va tornar a semblar molt complerta i digna del millor dels reportatges. Quan tornem?