CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

Barra menu

INICI QUI SOM MARXANDATGE ACCÉS SOCIS

AVANTATGES SOCI ESTATUTS DEL CLUB AVÍS LEGAL POLÍTICA PRIVACITAT POLÍTICA GALETES

CENTRES COL·LABORADORS

CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -

dimarts, 15 de maig del 2018

TOSSA DE MAR 13/05/18

Tot i el mal temps que feia, ens vàrem atrevir a remullar-nos a la Mar Menuda de Tossa de Mar amb el modern centre d'immersió SUPER DIVE TOSSA, el nostre centre de referència a Tossa de Mar. Va ser una immersió d’infanteria tranquil·la en la que vàrem poder observar molta vida encara que l’aigua no estigués massa transparent, més aviat al contrari, però tot i amb això es van observar escórpores, llagostes, un pop més que gran, infinitat de peixos variats i quantitat de vida petita pels amants de la fotografia. 




Encara que el pla era fer dues immersions, a la sortida de l’aigua plovia i feia fred, i es va optar per tornar al centre i donar per finalitzada la jornada d’immersions.


Després d’entrar en calor a les dutxes del centre i ven vestits, tocava el dinar, doncs hi havia força gana com es pot veure en la fotografia...



Fer arribar el nostre agraïment a tot l'equip de SUPER DIVE TOSSA, per la gran atenció i l'excel·lent tracte que com sempre ens van dispensar. Fins ben aviat amics!!

Salut i bombolles!!

Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Pau Asensio.

dimecres, 2 de maig del 2018

TARRAGONA 01/05/18

PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA 

Quatre “xulos” de Vilasub vàrem decidir que pel dia del treballador podíem anar al SES de Tarragona a fer-li una visita al Dragonera i així ho vàrem fer. El dia pintava força be i l’aigua estava força calmada, potser era un dels millor dies per visitar el vaixell...

En desfer la bossa per vestir-me, me n’adono que m’he deixat a casa tota la roba que duc a sota del tratje sec “shit”, hem fotré de fred però res, un polo Vilasub d’en Pau, equips a l’esquena i cap a l’aigua...

Just entrar l’aigua era tan transparent que semblava una piscina, però pocs metres més endavant i baixant ens n’adonem que no veiem ni el cap que ens ha de dur al vaixell, “la mare del tano” en quin fangar ens hem posat, al final trobem la corda i rumb al Dragonera. Val a dir que en la pròpia corda hi havia més “nudis” que gairebé en tot el vaixell, ah, i per primera vegada en una immersió vaig veure musclos, i també a la corda...



Un cop al vaixell vàrem procurar d’anar ben juntets ja que la visibilitat era d’escassos 2-3 metres, et perdies amb una facilitat impressionant, sort de les llanternes que ens van servir per saber en tot moment on érem i no despistar-nos. Un cop l’aire de les nostres ampolles arribava a les acaballes, corda i tornada a la cristallina aigua de l’escullera.






Després de la dutxa d’aigua calentona i recollir-ho tot, no va faltar un petit refresc amb unes olivetes i cap a caseta a dinar.



Pau, Vador i Edgar, la propera segur serà millor :-)


Salut i bombolles!! 

Text: Jordi Tarrida.

Fotografies: Pau Asensio i Jordi Tarrida.