CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

Barra menu

INICI QUI SOM MARXANDATGE ACCÉS SOCIS

AVANTATGES SOCI ESTATUTS DEL CLUB AVÍS LEGAL POLÍTICA PRIVACITAT POLÍTICA GALETES

CENTRES COL·LABORADORS

CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -

diumenge, 29 de novembre del 2009

TOSSA DE MAR 21/11/09

CAPVESPRE A LA MAR MENUDA
La tarda del passat dissabte 21 ens vam trobar a la Mar Menuda de Tossa de Mar per tornar a capbussar-nos en les seves boniques aigües.

La immersió estava prevista en principi per les 15:30h però degut a uns inoportuns imprevistos vam començar-la cap a les 16:50 així que segurament acabaríem de nit.

Aquest cop el José es va encarregar del material i les ampolles i gràcies a ell i a la gentilesa de DIVERTYSUB vaig poder capbussar-me de nou sense passar fred amb un altre vestit sec.

La immersió magnífica, amb força visibilitat amb força vida i amb l'encant de que cada cop es feia més fosc i el bonic i variat fons marí de Tossa adquiria un caire més misteriós.
Aquest cop vam poder gaudir de la companyia d'un llamàntol d'unes dimensions més que respectables, també vam poder observar morenes, diverses rascasses i dins la cova del pessebre vam poder observar un gran congre que s'amagava pel sostre.

Al sortir, jo amb certa dificultat degut a la inexperiència amb el vestit sec, la imatge era de postal, la nit havia caigut sobre Tossa quedant estratègicament il·luminades les roques d'entrada a la "banyera de ses dones" i a l'altra banda del passeig la muralla i el castell. Quina meravella!!

dimecres, 25 de novembre del 2009

TOSSA DE MAR 14/11/09

LA MAR MENUDA...EN SEC

Pensant ja en l'hivern, el passat 14 de novembre ve ser el dia assenyalat per anar a provar la immersió amb vestit sec amb l'equip de BWATERDIVER de St. Feliu de Guíxols.

Però el temps i la mar no acompanyaven, així que amb molt bon criteri, el Toni de BWATERDIVER, ens va proposar d'anar a fer immersió a la coneguda Mar Menuda de Tossa de Mar, on segons mostraven les webcams de Tossa podríem accedir bé a la mar per l'esguard que formen les parets de pedra de la "Banyera de ses dones".

Dit i fet, un cop feta la breu explicació sobre el funcionament d'un vestit sec i un cop preparats i carregats en furgonetes els nostres equips vam posar rumb cap a Tossa.

Però quina va ser la nostra sorpresa!!! i quina alegria vam tenir en coincidir de pura casualitat amb el bon amic Josep Maria i el seu fill Joan que feien la seva 1ª immersió després d'haver completat el seu curs d'OWD. Coses del destí, jo crec ;) .

En arribar a Tossa el dia havia millorat molt, bufava menys el vent i la mar encara que arrissada, tenia un altre aspecte menys ferotge.

Així que sense més, juntament amb el José, que té sobrada experiència en el funcionament d'un vestit sec i l'Artur ens vam submergir en les arrissades aigües de Tossa.

Sincerament crec que en el submarinisme hi ha un abans i un després de provar un vestit sec. El vestit que vaig provar va ser el model "Drylastic" de Cressi i val a dir que em vaig sentir molt còmode en tot moment i que el funcionament de les seves vàlvules em va semblar molt senzill i fàcil. Les sensacions que vaig tenir van ser molt bones i a l'anar vestit amb folro polar sota del neoprè em vaig sentir molt còmode i abrigat en tot moment.


Com sempre la immersió a la Mar Menuda, a la que no tornàvem des de feia molt de temps, va ser una petita meravella. És com un bonic jardí submarí on la natura s'esplaia omplint-lo de tot tipus de formes de vida i colors.

Vam fer dos recorreguts diferents en dues immersions successives que ens van portar fins a la "roca de l'assumpció" i fins a "la cova del pessebre", passant pels paisatges del precoral·lígen de les formacions rocalloses situades mar endins.

En quan a fauna vam poder observar grans bancs de variades i un sorprenent banc de sargs imperials i a la mateixa entrada de la cova i enterrada fins el cap a la sorra una serp de mar.

En definitiva un dia ple de molt bones sensacions, descobriments i entranyables retrobades.

dijous, 19 de novembre del 2009

L’ESCALA 31/10/09

CALA MATEUA - EL CONSTANTIN -

Ens tornem a trobar amb el José i l’Andreu per anar a submergir-nos en les aigües de la Cala Mateua i anar a explorar les restes d’un antic remolcador conegut amb el nom del Constantin.

Com la darrera vegada que ens vam desplaçar fins aquest indret el punt de trobada no podia ser un altre més que el MATEUADIVE, un centre de submarinisme on l’atenció i el tracte dispensat sempre conviden a tornar.
Amb un dia magnífic, amb bon sol, bona temperatura i la mar plana com un mirall, el millor era anar a l’aigua.
La immersió es poc fonda entre 5 i 20 m. i és apta per a tots els nivells, comença des de darrera de l’Illa Mateua en direcció cap a la banda oest de la cala amb un rumb aproximat de 300º i el recorregut fins a les restes del Constantin transcorre entre praderies de posidònia, sorrals i blocs de roques.

En travessar la primera praderia de posidònia em vaig adonar que aquesta estava florint, wuah!! Havia llegit que aquest fenomen era bastant difícil de veure!!

I així va ser que observant la floració de la posidònia oceànica vaig trobar-me, per primer cop, davant d’un curiós peix que viu perfectament camuflat entre la posidònia, La Mula ( Syngnathus typhle) que vaig poder distingir d’una fulla de posidònia pels ulls. Quin començament d’immersió tan fantàstic!!!

Després d’aletejar una bona estona localitzem les restes del Constantin.
El Constantin era un remolcador d’altura de la marina francesa de guerra que el 8 de setembre de l’any 1963 era transportat cap a un port francès per ser desballestat i que a causa d’un fort temporal de tramuntana es va acabar estavellant a la punta de Cinc Sous trencant-se en dues parts i naufragant a poca fondària. Posteriorment la marina va decidir dinamitar les restes del naufragi.


Actualment les restes del Constantin es troben escampades entre les roques del fons de la Cala Mateua entre 5 i 12 . de fondària i encara podem reconèixer part de les màquines, el timó amb l’arbre de l’hèlix i alguna que altra ferralla.


Un cop vistes les restes del Constantin i amb una reserva prudent d’aire a les nostres botelles tornem cap a l’Illa Mateua per poder recórrer els seus dos bonics túnels, en un dels quals vam tenir l’agradable sorpresa de poder contemplar una gran concentració de gambetes... Quin final!!!