Sortida VILASUB a l'Escala amb el Centre DIVE PARADIS al Reggio Messina i a les Coves de Cala Viuda.
CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EL REGGIO MESSINA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EL REGGIO MESSINA. Mostrar tots els missatges
diumenge, 7 de setembre del 2025
dilluns, 16 de juliol del 2018
L'ESTARTIT 15/07/18
Aquest diumenge a VILASUB hem tingut la nostra cita anual a les aigües del P.N. del Montgrí, les Illes Medes i el baix Ter. Ens hem capbussat amb el centre d'immersió XALOC DIVING CENTER DE L'ESTARTIT amb el nostre amic Ramon i el seu immillorable equip.
En aquesta ocasió els punts escollits han sigut l'immens derelicte del REGGIO MESSINA de nivell avançat degut a la seva profunditat i LA COVA DE LA VACA a Les Illes Medes apta per a totes les titulacions.
EL REGGIO MESSINA
Baixant pel cap de la boia que està enganxada a un costat del vaixell i després d’un descens de trenta metres arriben al fons on descansa aquest derelicte, només tocar terra podem veure la immensitat que tenia i això que només se’n veu una part ja que està partit en tres i algunes parts van col·lapsar degut als forts temporals de les Medes. Partint des d’aquest punt, es poden veure metres i metres de cordes o cables enrotllats per terra així com diverses parts mecàniques com aixetes i canonades.
Continuant es poden visitar varies estàncies, un parell hem criden l’atenció ja que tenen un mosaic de rajoles petites a les parets, possiblement el que fos una latrina i una cuina i sales amb més canonades i escales per accedir al pis superior, des de dalt i sobre la coberta es veuen clarament ben posades les vies de tren que transportava, així com el màstil central caigut. Degut a la fondària quasi constant de trenta metres i mitja hora de temps, l’ordinador ens obliga a finalitzar la immersió pagant això si, una penyora de quinze minuts de descompressió degut al gran volum de nitrogen acumulat al nostre cos. Tot i no haver sigut una immersió espectacular de vida ja que a part d’alguns bancs de castanyoles i sargs no vàrem veure massa cosa més, crec que amb un sol cop no n’hi ha prou per explorar cada racó del vaixell i si més no intentar anar a veure algun altre tros que hi ha escampat, sense dubte així que es presenti la ocasió el tornarem a visitar.
LA COVA DE LA VACA
Impressionant... crec poder afirmar que tots els companys de club hi estaran d’acord en aquesta qualificació. Una immersió molt tranquil·la, una visibilitat no excel·lent però acceptable va fer que poguéssim gaudir dels espectaculars contrallums que ens ofereixen les galeries submarines d’aquesta cova.
Es va poder observar cada raconet detingudament mentre sense parar passaven per davant nostre infinitat de peixos perfectament agrupats en bancs de castanyoles, sargs, corballs, déntols, salpes... així con els grans sargs imperials que hi ha i sense oblidar-nos dels protagonistes de les Medes, els descomunals meros que sense cap por deixen que els fotografiïs mentre neden per teu costat sabent que no te’ls pots menjar. Les gorgònies en aquest punt també són molt grans i acolorides i val la pena dedicar-hi un temps ja que com en aquesta ocasió es va poder observar un lliri de mar de color taronja.
En finalitzar la immersió tornada cap a port per canviar-nos i recollir.
Per dinar en aquesta ocasió vàrem anar a una àrea de pícnic situada a les afores del poble i férem un àpat d’allò més distret amb croquetes, truites, patates, cornes, fuet, olives, pastetes de full, coca, galetes i fins i tot moscatell per fer-ho baixar tot ben avall... després cafetó i cap a casa...
En aquesta ocasió els punts escollits han sigut l'immens derelicte del REGGIO MESSINA de nivell avançat degut a la seva profunditat i LA COVA DE LA VACA a Les Illes Medes apta per a totes les titulacions.
Baixant pel cap de la boia que està enganxada a un costat del vaixell i després d’un descens de trenta metres arriben al fons on descansa aquest derelicte, només tocar terra podem veure la immensitat que tenia i això que només se’n veu una part ja que està partit en tres i algunes parts van col·lapsar degut als forts temporals de les Medes. Partint des d’aquest punt, es poden veure metres i metres de cordes o cables enrotllats per terra així com diverses parts mecàniques com aixetes i canonades.
Continuant es poden visitar varies estàncies, un parell hem criden l’atenció ja que tenen un mosaic de rajoles petites a les parets, possiblement el que fos una latrina i una cuina i sales amb més canonades i escales per accedir al pis superior, des de dalt i sobre la coberta es veuen clarament ben posades les vies de tren que transportava, així com el màstil central caigut. Degut a la fondària quasi constant de trenta metres i mitja hora de temps, l’ordinador ens obliga a finalitzar la immersió pagant això si, una penyora de quinze minuts de descompressió degut al gran volum de nitrogen acumulat al nostre cos. Tot i no haver sigut una immersió espectacular de vida ja que a part d’alguns bancs de castanyoles i sargs no vàrem veure massa cosa més, crec que amb un sol cop no n’hi ha prou per explorar cada racó del vaixell i si més no intentar anar a veure algun altre tros que hi ha escampat, sense dubte així que es presenti la ocasió el tornarem a visitar.
Impressionant... crec poder afirmar que tots els companys de club hi estaran d’acord en aquesta qualificació. Una immersió molt tranquil·la, una visibilitat no excel·lent però acceptable va fer que poguéssim gaudir dels espectaculars contrallums que ens ofereixen les galeries submarines d’aquesta cova.
En finalitzar la immersió tornada cap a port per canviar-nos i recollir.
Una vegada més, volem agraïr al Ramon i a tot l’equip del centre d'immersió XALOC DIVING CENTER DE L'ESTARTIT, per aquestes magnífiques jornades de busseig.
Salut i bombolles!!
Text: Jordi Tarrida.
dimarts, 16 de novembre del 2010
L'ESCALA - 25/08/10
EL REGGIO MESSINA
La darrera immersió que vam fer durant la nostra estada a l'Escala va ser per anar a visitar les restes del derelicte conegut com a Reggio Messina.
El Reggio Messina fou un vaixell de 122m. d'eslora que va ser enfonsat per a servir com a derelicte als submarinistes. La zona escollida va ser on reposa ara a la costa del Montgrí amb la idea de que fos un atractiu més a la zona per desaturar l'afluència de submarinistes a la zona d'influència de les Illes Medes.
Un cop més, el centre d'immersió va ser el MATEUADIVE, centre promotor del carnet BCB, del que els socis del Club d'Activitats Subaquàtiques VILASUB gaudim de les seves avantatges.
Aquest cop el temps i l'estat de la mar eren magnífics, així que ens vam desplaçar fins al punt d'immersió amb la petita de les embarcacions del MATEUADIVE vorejant les escarpades parets i els impressionants penya-segats que formen la costa del Montgrí.
En enfonsar-nos després d'haver repassat el "briefing" de la immersió, de seguida vam veure que gaudiríem d'unes molt bones condicions tant de visibilitat com de temperatura de l'aigua.
Vam descendir bastant depresa els 32m. que separen la superfície del fons on reposa el derelicte i a causa d'això la càmera va deixar de funcionar, suposem que pel sobtat canvi de temperatura i la variació de pressió. Malgrat aquest petit incident no ens vam privar d'una magnífica immersió.
El derelicte és impressionant, enorme. Està trencat en tres parts degut a la violència dels temporals. Vam recórrer detingudament la part de la popa que encara es conserva en bastant bon estat. En deixar aquesta ens vam trobar amb l'esplèndida imatge de la torreta del vaixell encara dreta envoltada per diversos bancs de peixos i finalment vam contemplar com s'aixecà imponent davant nostre la part del mig del Reggio força deteriorada.
En arribar a aquest punt, i malgrat que encara dúiem una bona reserva d'aire, la prudència i el sentit comú ens van fer retornar cap al punt de partida, doncs ja duiem acumulada una bona estona de "deco", que vam decidir que faríem, perquè fos més distreta, mentre emergíem per la paret de costa que està tocant a la popa del Reggio Messina.
Aquesta és una d'aquelles "grans immersions" de les que sempre es sent a parlar i que realment val la pena fer. Val a dir que s'han d'extremar les precaucions per a realitzar aquesta immersió i que val la pena planificar-la bé abans degut a: la fondària, temperatura, visibilitat i possibles corrents (força freqüents a la zona), sense oblidar mai tots els factors condicionants del busseig en derelictes.
Salut i bombolles!!
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)