Arribem al Diving Center Xaloc a les nou del mati menys cinc minuts, del diumenge 12 de Novembre, amb un sol i una mar que presagien un molt bon dia d’immersions; i el Ramon, el seu responsable, ja ens estava esperant amb el seu somriure característic. Ens equipem, carreguem a la furgoneta i som-hi cap a port.
CARALL BERNAT
Ens dirigim al Carall Bernat sense cap vaixell a la vista, les Medes son per Vilasub avui; saltem tots junts i als 30 segons el Ricard ja ens fot el primer ensurt!!! va ser molt bo, veure’l amb cara d’espantat anant directe cap a l’amic Juan Martínez, i traient-li de la boca el seu regulador, doncs tenia algun problema amb la seva botella i es va quedar sense aire... si l’amic Juan Martínez portés dents postisses, ara serien al fons de les Medes.
Ja des de ben d’hora, els impressionants meros de les Medes ja ens varen donar la benvinguda, però també, morenes, diferents nudibranquis, un banc impressionant de déntols de mida més que considerable, i un avista ment altament sospitós, que o ve era una tonyina o un dels nostres taurons del mediterrani... algun dels que el varen veure, encara hi somnien.
La visibilitat creiem que era d’uns 10-15 metres, i la temperatura de 15 graus. Vàrem fer 60 minuts d’immersió a una profunditat màxima de 35 metres.
LA COVA DEL DOFÍ
Anem cap a port a buscar la segona botella i a buidar les bufetes, i encarem de nou cap a les Medes a la famosa Cova del dofí;
Notem tan sols al baixar que hi ha més partícula en suspensió, i un xic de corrent que no dificulta gens la baixada. Ja de seguida ens trobem la bonica escultura del dofí, i al senyor mero que la protegeix... valga’m Déu quin tros de bitxo!!!! Quins colors i quins contrallums que es creen allà dins la cova, val molt la pena... el grup es va dispersar una mica a partir de la visita del mero model, que es va dedicar a posar per als nostres fotògrafs, i també es va deixar acariciar mes d’una vegada… curiós, curiós... podem assegurar que ningú li va donar cap frankfurt.
El Ferran, va anar a fer la super cova de 100 metres i pico, els altres vàrem anar en direcció contraria, després girarem cua i uns quants seguirem a l’amic Manel que ens va portar a fer una excursió que a data d’avui encara ens fan mal els bessons!!!
En aquesta immersió la visibilitat un xic més reduïda que en l'anterior, i la profunditat poc més de 22 metres amb un temps de 68 minuts.
Fantàstica jornada a les Medes, de debò, bon clima, bona mar i millor companyia!!
Gràcies a l’equip del Xaloc, per haver-ho fet possible! Gràcies Ramon.
CARALL BERNAT
Ens dirigim al Carall Bernat sense cap vaixell a la vista, les Medes son per Vilasub avui; saltem tots junts i als 30 segons el Ricard ja ens fot el primer ensurt!!! va ser molt bo, veure’l amb cara d’espantat anant directe cap a l’amic Juan Martínez, i traient-li de la boca el seu regulador, doncs tenia algun problema amb la seva botella i es va quedar sense aire... si l’amic Juan Martínez portés dents postisses, ara serien al fons de les Medes.
La visibilitat creiem que era d’uns 10-15 metres, i la temperatura de 15 graus. Vàrem fer 60 minuts d’immersió a una profunditat màxima de 35 metres.
LA COVA DEL DOFÍ
Anem cap a port a buscar la segona botella i a buidar les bufetes, i encarem de nou cap a les Medes a la famosa Cova del dofí;
Notem tan sols al baixar que hi ha més partícula en suspensió, i un xic de corrent que no dificulta gens la baixada. Ja de seguida ens trobem la bonica escultura del dofí, i al senyor mero que la protegeix... valga’m Déu quin tros de bitxo!!!! Quins colors i quins contrallums que es creen allà dins la cova, val molt la pena... el grup es va dispersar una mica a partir de la visita del mero model, que es va dedicar a posar per als nostres fotògrafs, i també es va deixar acariciar mes d’una vegada… curiós, curiós... podem assegurar que ningú li va donar cap frankfurt.
En aquesta immersió la visibilitat un xic més reduïda que en l'anterior, i la profunditat poc més de 22 metres amb un temps de 68 minuts.
Després d’una bona dutxa d’aigua calenta i canviats als còmodes vestuaris del centre tocava recuperar forces amb el típic pica-pica ofert per Vilasub i amb el que cadascú ens havíem portat, foto de grup i cap a casa.
Fantàstica jornada a les Medes, de debò, bon clima, bona mar i millor companyia!!
Gràcies a l’equip del Xaloc, per haver-ho fet possible! Gràcies Ramon.
Salut i bombolles!!
Text: Salvador Sadurní.
Fotografies: Juan García, Pascual Fernández i Ricard Domingo