L'ESTARTIT 12/11/17

Arribem al Diving Center Xaloc a les nou del mati menys cinc minuts, del diumenge 12 de Novembre, amb un sol i una mar que presagien un molt bon dia d’immersions; i el Ramon, el seu responsable, ja ens estava esperant amb el seu somriure característic. Ens equipem, carreguem a la furgoneta i som-hi cap a port.

CARALL BERNAT

Ens dirigim al Carall Bernat sense cap vaixell a la vista, les Medes son per Vilasub avui; saltem tots junts i als 30 segons el Ricard ja ens fot el primer ensurt!!! va ser molt bo, veure’l amb cara d’espantat anant directe cap a l’amic Juan Martínez, i traient-li de la boca el seu regulador, doncs tenia algun problema amb la seva botella i es va quedar sense aire... si l’amic Juan Martínez portés dents postisses, ara serien al fons de les Medes.

Ja des de ben d’hora, els impressionants meros de les Medes ja ens varen donar la benvinguda, però també, morenes, diferents nudibranquis, un banc impressionant de déntols de mida més que considerable, i un avista ment altament sospitós, que o ve era una tonyina o un dels nostres taurons del mediterrani... algun dels que el varen veure, encara hi somnien.
La visibilitat creiem que era d’uns 10-15 metres, i la temperatura de 15 graus. Vàrem fer 60 minuts d’immersió a una profunditat màxima de 35 metres.

LA COVA DEL DOFÍ

Anem cap a port a buscar la segona botella i a buidar les bufetes, i encarem de nou cap a les Medes a la famosa Cova del dofí;
Notem tan sols al baixar que hi ha més partícula en suspensió, i un xic de corrent que no dificulta gens la baixada. Ja de seguida ens trobem la bonica escultura del dofí, i al senyor mero que la protegeix... valga’m Déu quin tros de bitxo!!!! Quins colors i quins contrallums que es creen allà dins la cova, val molt la pena... el grup es va dispersar una mica a partir de la visita del mero model, que es va dedicar a posar per als nostres fotògrafs, i també es va deixar acariciar mes d’una vegada… curiós, curiós... podem assegurar que ningú li va donar cap frankfurt.

El Ferran, va anar a fer la super cova de 100 metres i pico, els altres vàrem anar en direcció contraria, després girarem cua i uns quants seguirem a l’amic Manel que ens va portar a fer una excursió que a data d’avui encara ens fan mal els bessons!!!
En aquesta immersió la visibilitat un xic més reduïda que en l'anterior, i la profunditat poc més de 22 metres amb un temps de 68 minuts.

Després d’una bona dutxa d’aigua calenta i canviats als còmodes vestuaris del centre tocava recuperar forces amb el típic pica-pica ofert per Vilasub i amb el que cadascú ens havíem portat, foto de grup i cap a casa.

Fantàstica  jornada a les Medes, de debò, bon clima, bona mar i millor companyia!!

Gràcies a l’equip del Xaloc, per haver-ho fet possible! Gràcies Ramon.

Salut i bombolles!! 

Text: Salvador Sadurní.
Fotografies: Juan García, Pascual Fernández i Ricard Domingo

L'ESTARTIT 09/11/14

Diumenge 9 de novembre vam visitar les Illes Medes, per fer una immersió a l'illot que trobem més a l'est de l'arxipèlag, anomenat Carall Bernat. En aquest illot es poden assolir fondàries per sota de -40 metres, però és a la cota entre -20 i -30 metres a on trobem més quantitat de vida.

CARALL BERNAT

Per aquesta immersió ens vam dividir en tres grups, per una banda els fotògrafs, que s'encarreguen de documentar totes les nostres immersions, per una altra els capbussadors més neòfits, que es van quedar entre els -20m i -30m, i per últim els capbussadors més experimentats, que van optar per baixar fins als -40m a la cara est de l'illot.

El recorregut que es fa normalment en aquest punt d'immersió, és donar la volta completa a l'illot, per després tornar al cab que està fondejat a uns -14m. En aquesta immersió també trobem molta quantitat de vida de grans dimensions com és habitual en aquesta reserva natural; morenes, meros, espets i déntols que ens van acompanyar durant tota la immersió, i inclòs una milana que va passar fugaçment davant nostre.

   

 

També trobem gran quantitat de gorgònies vermelles i blanques, que li donen un toc paisatgístic molt especial a aquest punt d'immersió.

       

La immersió va tenir una durada aproximada de 46', vam baixar a una fondària màxima d'uns -40 metres, la temperatura mínima de l'aigua va ser de 19ºC, molt agradable per a l'època de l'any en què ens trobem, i la visibilitat horitzontal va ser de poc més de 5 metres.

Com sempre, agrair a tots els participants que es van desplaçar fins a l'Estartit la seva assistència en aquest esdeveniment i al centre de busseig Xaloc i al seu personal, la bona atenció que ens van dispensar durant tot el desenvolupament d'aquesta jornada de busseig.

Salut i bombolles!!

L'ESTARTIT 09/06/13

Aquest passat diumenge 9 de juny de 2013 una dotzena de membres de Vilasub vam anar a capbussar-nos al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter amb el Xaloc Diving Center de l'Estartit, centre BCB acreditat.

Aquí teniu la crònica de l'espectacular jornada, redactada en primera persona des del punt de vista d'un dels protagonistes del dia, el José Sanchez, que va participar molt activament en tots els successos del dia.

CARALL BERNAT

La 1ª de les immersions va ser al Carall Bernat (immersió emblemàtica de la zona). I no va dessebre, ja que va ser espectacular. Més de 20 metres de visibilitat, Meros d’un tamany considerable, parets de Gorgònies que es perdien en la fondària, etc, i tot això en una companyia immillorable, els companys de Vilasub.

Jo amb el meu grup (Salvador i Joan) vam baixar gairebé als 40 metres i hauríem arribat, si no fos perquè el Joan em va confondre amb un altre membre de l’entitat i em va dir de pujar, pensant que el meu nivell era OWD (encara  riem cada vegada que ho recordem). Anècdotes a part, crec que va ser una immersió en la que vam gaudir tots, encara que l’aigua estava una mica freda (16ºc) per l’època de l’any en la que estem. Resumint, 43 minuts d’immersió intensa, plena de vida i color i amb uns companys de primera. Com sempre, Medes no decep. Per desgracia al company Pau se l’hi va inundar la seva càmera i va deixar de funcionar a mitja immersió. Ànims Pau, a veure si la pots recuperar.

                      

CALA PEDROSA

La 2ª immersió va tenir lloc a l’Illa Pedrosa (Illot situat a la Costa del Montgrí). Vaig tornar a repetir grup i també se’ns va afegir el Sergio (company meu d’innumerables immersions). L’atractiu principal d’aquesta immersió es passar pel túnel que travessa l’illot. El meu grup i jo el vam travessar i una vegada estàvem a l’altra banda, vam anar a una fondària d’uns 27 metres a on vam trobar una paret plena de Llagostes (més de mitja dotzena). La tornada la vam fer per la part superior del túnel,  on hi ha un canal molt estret però segur, que et torna a portar a l’entrada del mateix. Abans de començar, el Joan em va dir que els espais tancats no son lo seu, però que miraria d’acompanyar-nos en tota la immersió, jo l’hi vaig respondre que tranquil, provem-ho i a la mínima que et sentis incomode sortim. Però no va fer falta, ja que va fer tota la immersió sense problema, superant així en aquesta immersió, la seva fòbia als espais tancats. Felicitats Joan! En definitiva, una immersió d’uns 51’ en la que vam gaudir sobretot dels contrallums que trobem a l’interior d’aquest impressionant túnel i les seves obertures superiors o xemeneies.

El túnel de l'Illa Pedrosa. Fotografia per José Sánchez

CRÒNICA D'UN RESCAT

Però el dia no va acabar aquí, ja que de tornada, a l’alçada de les Illes Medes, ens vam trobar un Vaixell amb problemes del que sortia una considerable fumera del seu interior. Ramon (patró de Xaloc) va posar proa cap aquesta embarcació per veure quin era el seu problema i oferir-los el nostre ajut. Ens vam trobar amb una família de 5 membres (2 adults i 3 nens i a més un gos) a la proa de l’embarcació, ja que a Popa, a causa del fum, no s’ hi podia estar. Es va decidir remolcar l’embarcació a Port per veure quin era el seu problema, però quan vam començar les maniobres de remolc, va començar un foc molt intens a Popa que avançava molt ràpidament per la coberta del Vaixell posant en greu perill als seus tripulants. En qüestió de segons allò va prendre com una teia, el pare amb dos dels seus fills va saltar per la borda per salvar la seva vida i la dels nanos. En veure això no m’ho vaig pensar 2 vegades (bé... vaig pensar, porto el vestit de neoprè, tinc flotabilitat positiva, ens separen uns 25 - 35 metres, puc arribar fins a ells i ajudar-los a sortir d’aquell infern) i em vaig llençar a l’aigua per socorre'ls. Tot va anar molt ràpid, malgrat la mala mar que feia, en questió de segons havia contactat amb ells. Vaig agafar un dels nanos per l’armilla salvavides (gràcies a Déu que la portaven) i la vaig dir al pare que comencéssim a nedar en direcció a la nostra embarcació, ja que, si no, corríem els risc  que el corrent ens portés cap al seu Vaixell, que en el aquell moment estava completament en flames (creieu-me quan us dic, que tenir allò a menys de 5 metres de distància no va ser gens agradable i cada vegada que ho recordo em venem esgarrifances). Vam fer un esforç i vam sortir d’aquell infern com vam poder, finalment vam arribar a l’embarcació del Xaloc i ens vam poder posar a salvo , els nanos, el pare i jo.

Aquesta va ser la meva experiència i el que vaig viure en aquell moment. Després em van explicar que Ricard, membre de l’estaf de Xaloc, també es va llançar a l’aigua darrera meu i va socórrer la mare (i el Gos), que havia saltat també per la borda amb la seva filla al veure’s envoltada per les flames,  i que un membre de la Sirena també es va llançar a l’aigua i va poder salvar la nena i portar-la sana i estalvia a la nostra embarcació.

L'embarcació sense la seva tripulació derivant cap a la costa. Fotografia per Juan García

Alguns poden considerar la meva acció d’heroica i exemplar, altres de precipitada i perillosa, però jo us puc dir que simplement va ser una acció improvisada, ja que en aquell moment no hi havia temps per pensar massa, ja que era una situació limit ( 5 persones a l’aigua, 3 d’elles criatures d’entre 3-6 anys i el seu Vaixell en flames) i la prioritat era treure aquella gent de l’aigua fos com fos. Per sort, al final tot va acabar bé,. Tota la família sana i estalvia (inclòs al Gos) i els rescatadors també bé.

Ho vaig viure en 1ª persona i em sembla increïble, que no es mencioni a la notícia (http://www.324.cat/noticia/2134133/baixemporda/Sincendia-un-vaixell-de-petites-dimensions-a-la-bocana-del-port-de-lEstartit) el paper actiu que va tenir el nostre col.lectiu (submarinistes) i els centres de busseig de la zona, en el rescat d'aquesta família.

També vull agrair als demés membres de Vilasub, el recolzament i suport que m’heu donat després d’aquest accident. Moltes gracies a tots, sou els millors.

José Sánchez

L'Anna i l'Albert també hi van ser encara que no es van poder quedar per a la foto de família

Moltes gràcies per la teva crònica José i per la teva generositat i valentia. Ens veiem a la propera aventura.

Salut i bombolles!!!

ILLES MEDES 29 I 30/06/09

- L'ESCAPADA -

Després de les peripècies submarines de Palamós, el Salvador, l'Artur i jo, vam decidir de fer una sortida de dos dies a les Columbretes però per manca de dies, compromisos varis i perquè hi hagués menys gent, vam decidir d'anar-hi entre setmana. Dit i fet però la manca de gent entre setmana era tal que no sortia cap vaixell, així que per veure força bitxos vam decidir d'anar a les Medes.
Com sempre que anem cap a l'Estartit vam anar a capbussar-nos a ritme de dues immersions diàries de la mà de Medaqua que ara té centre exclusiu dedicat al submarinisme, el Costa Brava Divers. Un centre molt recomanable del que cal destacar el bon tracte i la professionalitat del seu equip humà.

29/06/09
POTA DEL LLOP 9:34 A.M.
La zona que vàrem bussejar és la que va des de la Pota del Llop fins a la Pedra de Déu (com no?!!, sí ja deia jo que els Meros ens saludaven al passar!!!). És una immersió de paret on es poden arribar a assolir fondàries de fins a uns 47m., però que nosaltres vam preferir fer d'una manera més moderada (màxim 30m.), per poder allargar més els temps de fons i gaudir de l'espectacle de la vida submarina.

És una immersió molt interessant perquè aquí trobem una de les parets de gorgònies més espectaculars del conjunt de les Illes Medes, tant per la grandària, com per la gran quantitat d'aquestes. Personalment em va recordar una mica als Canons de Tamariu, però en petit, és clar.
Va ser una immersió molt agradable en la que vam gaudir d'una visibilitat d'aproximadament 15m. i d'una temperatura de 20 ºC.

En quant a fauna vam poder observar: meros, bancs de variades que ja comencen a estar ben poblats, morenes, mòlleres, sargs imperials, sastres, forcadelles, castanyoles, donzelles, nudibranquis, corall vermell i tota mena de vida incrustant.

DOFÍ NORD 3:28 P.M.

Després d'una bona estona a superfície en la que vam aprofitar per renovar el vestuari subaquàtic del Salvador a la botiga Poseidon de l'Estartit on, malgrat que els preus no són els més econòmics, s'ha de dir que l'atenció que ens van dispensar va ser del tot "exquisida", del rotllo "pretty woman".

I després d'un dinar lleugeret al nostre apreciat "port-blau", vam posar rumb a la Meda Petita per anar a visitar el túnel o cova del dofí des de la seva vessant nord ( l'entrada del túnel curt on no hi ha la figureta del dofí ). L'accés a l'anomenat túnel curt és molt senzill doncs descendint per la paret i deixant-la sempre a mà dreta de seguida trobem l'entrada que està entre 6 i 12 m. de fondària.

La sensació en guaitar el contrallum de l'altre extrem del túnel amb la figureta del dofí al fons és de que s'està experimentant quelcom irreal, gairebé màgic i alhora emocionant, sobretot tenint en compte que sabíem, perquè ja havíem estat abans, que sortint de la cova i seguint la paret cap a l'esquerra de seguida ens trobaríem a una altra cova anomenada "la catedral", on sempre hi ha una gran concentració de peixos i amb una mica de bona visibilitat (gaudíem d'uns 15m.) de ben segur que tindríem aquella sensació d'estar capbussats dins d'un aquari.

Una immersió molt complerta i recomanable per a tots els nivells, plena de llums i contrallums, on la penombra sempre amaga grates sorpreses, meros enormes, bancs de variades, sards imperials, forcadelles, mòlleres i en els raconets i forats vaquetes suïsses i corall.

A més vàrem experimentar una suau corrent dins del túnel que ens empenyia com un tobogan cap a la sortida de la figureta del dofí que va fer encara més entretinguda aquesta capbussada.

30/06/09

CARALL BERNAT 9:31 A.M.

Sense haver pogut fer una nocturna la nit anterior però, això sí, ben descansats el Salvador i jo vam embarcar-nos de nou per anar cap el Carall Bernat un illot situat junt a la zona dels Tascons. Aquesta zona te fama de ser molt rica en fauna ja que es troba més cap a mar obert i exposada a les corrents.

La sorpresa va ser que vam anar en un vaixell on van agrupar als submarinistes de varis centres i que no va anar directe cap a Carall Bernat si no que va fer un recorregut per darrera la Meda Gran, però quina sort mentre conversàvem a la coberta de proa amb Mr. Steve ( gran instructor i millor persona )...

MOLA MOLA!!!

Un peix lluna!! Un peix lluna!! A la fi!! allí estava aquell estrany però preciós animal surant sobre la transparent superfície de l'aigua. Però on era la càmera, oh no!! s'havia quedat a l'interior del vaixell. Era igual l'havíem vist!!! Encara que només fos per un cop i a superfície, però l'havíem vist perfectament i tenia una mida respectable.

Però el millor estava per arribar, en arribar al Carall Bernat ens adonem que l'aigua està molt transparent, però que alhora hi ha força corrent així que crec que amb molt bon criteri, l'Steve ens recomana fer la immersió en direcció als Tascons Petits, on sembla que la força del corrent és més fluixa. Només baixar pel cap de la boia el Salvador em crida i m'adono que de nou un peix lluna està passant ràpidament per davant nostre, amb la càmera vaig fer el que bonament vaig poder. Tot va succeir molt ràpidament i amb la distracció de capturar en imatges l'anhelat el peix lluna gairebé aixafo una morena que hi havia just sota meu, quin estrés!!!

I no seria la darrera vegada que aquest dia veuríem un peix lluna, ja que de retorn cap el port de l'Estartit encara en veuríem un altre a la superfície.

En quant a la immersió al Carall Bernat, només puc dir que va ser magnífica malgrat el corrent en ocasions força fort que hi havia, molt bona visibilitat, quantitats descomunals de peixos, increïble l'activitat del bancs de déntols caçant petites castanyoles davant els nostres ulls, enormes meros i grans espets, bancs de salpes, llíseres, morenes, gorgònies, etc. Teníem la impressió que en qualsevol moment passaria alguna cosa "gran". INCREÏBLE!!!

PUNTA DEL DOFÍ NORD 3:34 P.M.

Després de celebrar l'albirament del desitjat "Mola mola" vam tornar-nos a embarcar al Cap de Creus per anar a fer la darrera immersió de la nostra breu escapada a l'Estartit. I com a les Medes les boies van repartides per centres i torns ens va tocar repetir la zona del Dofí Nord.

Però aquesta vegada vam tenir la sort de trobar la Sílvia, una instructora amb més de 8 anys d'experiència a la zona, que ens va proposar de fer una ruta diferent i desconeguda per a nosaltres. Així doncs en comptes d'anar directament a creuar pel túnel del dofí cap a la catedral, el que faríem és seguir la paret fins a la punta de la Meda Petita, des d'on sovint és poden observar àguiles marines i continuar per l'anomenada punta del dofí fins a "la catedral" i la cova del dofí o depenent de les condicions de l'aigua podríem creuar pel túnel llarg fins el mateix indret.

I així ho vam fer, però a causa de les condicions de l'aigua amb una visibilitat que havia empitjorat tant que en determinats llocs deuria ser d'uns 2 m. i una temperatura inclement que va arribar a descendir fins als 15 ºC. no vam poder travessar pel túnel llarg.

Però a partir d'aquí i a mesura que ens acostàvem cap a "la catedral" les condicions de l'aigua van començar a millorar i la immersió es va anar tornant espectacular. A l'entrada del túnel llarg hi havia una grossa morena amb gairebé tot el cos sobresortint de la paret, pel camí ens anàvem trobant grans meros, sards, déntols, orades, cap a la superfície podíem veure passar també algun espet i com sempre a l'entrada de "la catedral" grans bancs de variades. Un cop a l'interior d'aquesta la Sílvia també ens va poder ensenyar el cau d'un gran congre que ens amenaçava obrint la boca quan l'il·luminaven amb els nostres focus.

Ja de retorn, en travessar de nou de Sud a Nord el túnel del dofí, ens vam trobar en mig d'un gran banc de bogues o sardinetes que venien a tota velocitat en direcció contraria. Fantàstic!! semblava un salva-pantalles virtual del Windows!!

I per acabar-ho d'arrodonir mentre fèiem la parada de seguretat unes Flabellines rosades van fer que els minuts passessin molt de pressa mentre els hi anàvem fent fotos.

L’ESCAPADA 6:00 P.M.

En definitiva que l’escapada a Les Medes va ser fantàstica, bussejar amb l’equip de Costa Brava Divers és com fer-ho amb els de casa, familiar i fantàstic. Poder gaudir de l’espectacle de la vida de les Medes, on gairebé hi ha representades totes les espècies de la Mediterrània i una gran varietat de fons marins és fabulós. I a més haver pogut contemplar 3 peixos lluna…és un somni fet realitat!!

EL BENJA S'AVANÇA...I LA LÍDIA S'ESTRENA!!!

Durant els ja llunyans dies del 24 al 26 d'agost, uns quants "vilasubians" vam fer cap a l'Estartit per acompanyar al Benja en el seu curs d'AOWD, que com no podia ser d'una altra manera, va fer amb MEDAQUA, probablement el millor centre d'immersió de la zona.

Sí, sí, sí !!! El Benja ja és tot un bussejador avançat. I és que el "paio" aprèn molt ràpid, jeje!!!

Això sí s'ha de reconèixer que el Benja va tenir avantatge tenint un crack de mestre com l'Albert. Salut Albert!!!.
La veritat és que van ser unes immersions molt maques i mentre que el Benja "s'esforçava molt" per treure's el títol (jeje!), els que l'acompanyàvem ens ho miràvem de passar d'allò més bé.

Durant aquests dies vam poder submergir-nos a Tascons Petits, Carall Bernat, Cova de la Vaca, Dofí Sud i Pedra de Déu. Essent la més impressionant, en quant a vida, la de Tascons.

Però la cosa no va quedar-se aquí, nooooo!!!

La Lídia es decideix a fer un bateig i el "mestre de mestres", és a dir en Benji, molt amablement s'ofereix a acompanyar-la. Però a més el nostre "dive monster", Masky decideix fer una escapada i venir a visitar-nos. Així que com no, el flamant nou avançat, el Benja, no pot negar-se a bussejar per tercer cop en un dia amb tota aquesta tropa. "A l'aigua patoooosssss!!!"

1er bateig de luxe a Vilasub, de la mà d'en Benji.

Una forta abraçada mestre!!!

I pel Benja tota una immersió de luxe, amb coveta inclosa, al Falaguer guiada pel Dive Monster Masky, que a més es va dedicar a fer de reporter durant aquesta darrera immersió.