CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

Barra menu

INICI QUI SOM MARXANDATGE ACCÉS SOCIS

AVANTATGES SOCI ESTATUTS DEL CLUB AVÍS LEGAL POLÍTICA PRIVACITAT POLÍTICA GALETES

CENTRES COL·LABORADORS

CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -

dilluns, 22 de novembre del 2010

1r SOPAR C.A.S VILASUB 20/11/10

El passat dissabte 20 va tenir lloc el primer sopar del club d'activitats subaquàtiques VILASUB per acomiadar simbòlicament la temporada, ja que no deixem de fer sortides d'immersió durant tot l'any.

Malgrat no poder assistir-hi tots va haver molt bon ambient i molt bons propòsits de cara a l'any vinent.

Que per molts anys puguem seguir celebrant-ho tots plegats!!

Salut i bombolles!!

dissabte, 20 de novembre del 2010

BEGUR 02/09/10

CANONS DE FORA

El passat dijous 2 de setembre vam tenir el privilegi de fer immersió en un dels punts encara força "verges" de la Costa Brava, els Canons de Fora de Tamariu.

Tot i que la previsió del temps no era del tot esperançadora, ens esperava un cel en calma una mica tapat i un mar blau que semblava estar planxat feia unes hores.

La sortida es va fer des de la bonica cala d’Aiguablava amb BEGURDIVE, el color turquesa de l’aigua de la cala augurava una bona immersió. Dit i fet! En pocs minuts érem damunt la boia, des de la que veiem un color de mar blau clar, intuint una bona visibilitat.

La immersió es desenvolupava baixant pel cap de l’àncora fins els 24m. A partir els 12m. ja es perfilaven els canons. En arribar ens va sorprendre a tots un esclat de vida impressionant, milers de castanyoles i forcadelles ens van acompanyar durant la immersió.


La visió més impactant però va ser poder veure gorgònies gegants, molt desenvolupades i ramificades, doncs encara cap submarinista incompetent se les ha carregat d’un cop d’aleta o per no controlar la flotabilitat. Un espai realment verge!!

Durant la immersió alguns van tenir la oportunitat de veure una àguila marina, i d’altres vam tenir la sort de tocar una tremolosa sense patir cap descàrrega elèctrica. Així que la vaig tocar es va desenterrar del fons i va començar a ballar en cercles davant nostre.

Als 23 minuts de fons vam haver de donar la immersió per conclosa, doncs vam picar fins els 49m. de fons. L’ascens es va fer gradualment gaudint de les impressionants vistes dels canons fins arribar al cap de l'àncora, on penjats als 6m. vam haver de fer descompressió. El temps de descompressió va variar com sempre en funció dels ordinadors, entre els 18 i els 30 minuts.


INTERVAL DE SUPERFÍCIE

Vam dedicar un parell d’hores a eliminar Nitrogen residual a superfície. La espera es va fer més portable gràcies a l’Ana, la propietària de BEGURDIVE, que ens va preparar unes llesques de pa amb tomàquet i pernil. És clar, amb detalls com aquest, és normal que estem desitjant tornar.


CANONS DE TAMARIU

Finalment la tant esperada immersió. Canons de Tamariu és simplement sublim, els canons són plens a més no poder de gorgònies, això si, més petites que les que es troben a Canons de Fora.

Vam fer aquesta immersió de manera atípica, doncs vam anar de Canons a Canons de Fora, doncs segons el nostre guia, el José, així no espantaríem la fauna i veuríem peixos grans. Dit i fet, alguns van veure dues àguiles marines, morenes, un déntol enorme i un mero que semblava un “gos llop”.


La tornada cap a Canons es va fer a dues aigües, al voltant dels 23m. de fondària per tal de no ser penalitzats amb una gran descompressió. Vam anar saltant de canó en canó, flipant, al·lucinats per la bellesa del lloc, la vida.

Abans de sortir a superfície, vam haver de passar novament per la sempre obligada descompressió. Aquesta vegada però el temps va ser menor, entre els 8 i els 15 minuts.

Amb tot això se’ns van fer quarts de quatre de la tarda i la gent de BEGURDIVE, sempre tan atents, van tenir la gentilesa de fer-nos una reserva i encarregar una paella a un dels restaurants amb vistes a la cala. Bona amanida, paella i dues ampolles d'un dels millors vins que tenim al Penedès, el "Pinord Chardonnay" van rubricar una perfecta jornada “submarinil”.

Salut i bombolles!!

Text: Salvador Devant

Fotografia i Vídeo: Pau Asensio

dimarts, 16 de novembre del 2010

L'ESCALA - 25/08/10

EL REGGIO MESSINA

La darrera immersió que vam fer durant la nostra estada a l'Escala va ser per anar a visitar les restes del derelicte conegut com a Reggio Messina.

El Reggio Messina fou un vaixell de 122m. d'eslora que va ser enfonsat per a servir com a derelicte als submarinistes. La zona escollida va ser on reposa ara a la costa del Montgrí amb la idea de que fos un atractiu més a la zona per desaturar l'afluència de submarinistes a la zona d'influència de les Illes Medes.

Un cop més, el centre d'immersió va ser el MATEUADIVE, centre promotor del carnet BCB, del que els socis del Club d'Activitats Subaquàtiques VILASUB gaudim de les seves avantatges.

Aquest cop el temps i l'estat de la mar eren magnífics, així que ens vam desplaçar fins al punt d'immersió amb la petita de les embarcacions del MATEUADIVE vorejant les escarpades parets i els impressionants penya-segats que formen la costa del Montgrí.

En enfonsar-nos després d'haver repassat el "briefing" de la immersió, de seguida vam veure que gaudiríem d'unes molt bones condicions tant de visibilitat com de temperatura de l'aigua.
Vam descendir bastant depresa els 32m. que separen la superfície del fons on reposa el derelicte i a causa d'això la càmera va deixar de funcionar, suposem que pel sobtat canvi de temperatura i la variació de pressió. Malgrat aquest petit incident no ens vam privar d'una magnífica immersió.

El derelicte és impressionant, enorme. Està trencat en tres parts degut a la violència dels temporals. Vam recórrer detingudament la part de la popa que encara es conserva en bastant bon estat. En deixar aquesta ens vam trobar amb l'esplèndida imatge de la torreta del vaixell encara dreta envoltada per diversos bancs de peixos i finalment vam contemplar com s'aixecà imponent davant nostre la part del mig del Reggio força deteriorada.

En arribar a aquest punt, i malgrat que encara dúiem una bona reserva d'aire, la prudència i el sentit comú ens van fer retornar cap al punt de partida, doncs ja duiem acumulada una bona estona de "deco", que vam decidir que faríem, perquè fos més distreta, mentre emergíem per la paret de costa que està tocant a la popa del Reggio Messina.

Aquesta és una d'aquelles "grans immersions" de les que sempre es sent a parlar i que realment val la pena fer. Val a dir que s'han d'extremar les precaucions per a realitzar aquesta immersió i que val la pena planificar-la bé abans degut a: la fondària, temperatura, visibilitat i possibles corrents (força freqüents a la zona), sense oblidar mai tots els factors condicionants del busseig en derelictes.

Salut i bombolles!!

divendres, 5 de novembre del 2010

L'ESCALA 24/08/10

CALA MATEUA

Per la tarda del mateix dia i un cop recuperades forces anem a fer una segona immersió als sempre atractius fons de la Cala Mateua.

Un cop al centre MATEUADIVE i abans d'equipar-nos fem un petit "briefing" repassant el recorregut que hem decidit fer que ens durà a visitar les restes del derelicte de l'antic remolcador Constantín enfonsades a prop de la punta dels Cinc Sous.


Així que un cop a la Cala i amb un rumb de 300º deixant a la dreta la illa Mateua comencem la nostra immersió. En aquesta ocasió la mar estava arrissada encara que de seguida que vam anar guanyant fondària només ho vam notar en la gran quantitat de partícules em suspensió que ens reduïen molt la visibilitat, com a molt podíem veure a uns 10m.

Els fons de cala Mateua són poc profunds, la màxima fondària que vam assolir van ser 13m., i molt variats, en el nostre recorregut vam travessar praderies de posidònia, fons de sorra que formen atractius canons amb les roques i fons completament rocosos plens de diferents cavitats que afavoreixen la presència a poca fondària de corall vermell, així com dels típics habitants d'aquests entorns, pops, rascasses, morenes, llagostes, etc.


Les restes del Constantín s'integren molt bé en aquesta darrera zona de roques, passant a formar part del relleu submarí.

Recorrent les restes del Constantín vam poder tornar a gaudir de la presència d'una altra llebre de mar.



Durant el recorregut vam tenir l'agradable sorpresa de poder gaudir del vol d'una escurçana en la zona entre la sorra i la posidònia.



Ja de retorn i seguint un rumb aproximat d'uns 90º vàrem arribar a l'illa Mateua per la banda de llevant. Deixant la paret a mà dreta resseguint el seu relleu en la base de l'illa en direcció a mar obert vàrem trobar l'entrada d'accés al túnel que travessa l'illa. En aquest cantó del túnel l'entrada és més estreta i la localitzem a uns 10m. de fondària.

En travessar el petit túnel i com en ocasions anteriors vàrem poder contemplar un nombrós grup de gambetes amagades en la foscor de les seves cavitats.

Aquesta immersió és molt recomanable per a tots els nivells, és senzilla però alhora atractiva per la varietat dels seus fons, sorra, posidònia, roques, túnels, les restes d'un derelicte i la varietat de fauna, fan de cala Mateua una immersió especial.

Salut i bombolles!!