L'ESCALA 12/06/22

Sortida VILASUB a l'Escala amb el Centre MATEUADIVE als punts d'immersió Cala Ferriol i Cova de les Vetes.

Salut i bombolles!! 

Fotografies: Ferran Asensio i Jordi Tarrida.

Vídeo: Jordi Tarrida.

L'ESCALA 11/10/15

La nostra darrera jornada de busseig ens va portar al Parc Natural del massís de la costa del Montgrí.

En aquesta ocasió vam triar el centre d'immersió Mateua Dive, situat a la bonica població de L’Escala.

Aquest centre compta amb unes molt bones instal·lacions i, el més destacable, un tracte personal immillorable i un equip de professionals sempre disposats a ajudar i a fer tot el possible per tal de fer-nos gaudir d’unes immersions excel·lents.

COVA DE LES VETES

La primera immersió programada era a la Cova de Les Vetes, a la qual vam arribar després d’uns vint minuts de navegació a bord de La Sirenita, un còmode i ampli vaixell.

Les Vetes és un conjunt de diverses coves, algunes de les quals estan interconnectades per túnels. A l'interior hi podem trobar algunes càmeres d'aire.

L’estat de la mar era bo, l’aigua estava a 19ºC i la visibilitat era d’uns 4- 6 metres.

Ens vam llençar a l’aigua i ens vam adreçar aletejant per superfície fins just a l’entrada de la cova.

Allà vam iniciar el descens i, tot seguit, cap als 18 metres de profunditat vam trobar l’entrada del túnel que ens havia de dur fins l’entrada a la càmera principal. Aquesta càmera d’aire s’anomena La Catedral. Es tracta d’una cova ampla, d’uns 18 metresd’alçada i 40 d’amplada.

Ja un cop dins de la Catedral, ens vam poder treure els reguladors i respirar sense l’ajuda del nostre equip autònom. Vam poder gaudir observant les estalactites formades per les filtracions d'aigua al llarg dels segles. També vam notar com es creava un efecte molt curiós: una mena de boira a l'ambient sorgia del no-res amb cada moviment de les onades.

Sortint de la cova, a la seva cara externa, vam poder bussejar per entremig de passadissos formats per uns blocs de roca despresos dels penya-segats que alberguen molta vida marina.

Finalment, després d'uns 60 minuts d'immersió, vam retornar al vaixell per preparar-nos per a la segona immersió del dia.

COVES DE CALA VIUDA

Continuant amb la temàtica de les coves, la segona immersió del dia, ens va portar fins a les Coves de Cala Viuda, una mica més al nord d’on vam realitzar la primera immersió del dia.

Vam iniciar la immersió en direcció sud, cap al conjunt de coves més allunyat del vaixell, tot passant per un ampli túnel o gran arc que ens porta fora de la cala, i tot seguint amb la paret a la dreta fins arribar a l’entrada de la primera cova, sense entretenir-nos massa en el que trobàvem pel camí i sense comptar amb massa bona visibilitat, uns 8 metres, i en algun punt encara menys.

Aquesta te una entrada força ampla, a una profunditat d’uns 12 metres, i que arriba gairebé a la superfície en la seva part superior. El punt més interessant d’aquesta cova és la seva cambra d’aire, d’unes dimensions considerables, tot i que no arriba a ser tant gran com la que hem vist a la primera immersió. S’hi arriba seguint la forma de la cova, en direcció perpendicular a la costa, mentre veiem com aquesta es va estrenyent i pren una direcció ascendent sobre un fons de còdols, en un recorregut d’uns 20-25 metres, fins a sortir a la cambra d’aire. Cal dir que es necessari l’ús de il·luminació artificial en forma de focus o llanternes per fer el recorregut per l’interior de la cova.

Aquesta cambra sembla totalment tancada, i no s’observa l’entrada de gens de llum de l’exterior, ni tampoc la presència de ratpenats. Se suposa que per això en aquesta ocasió també vam poder veure el curiós fenomen de la boira instantània, un efecte que suposem es produeix per l’augment de la pressió de l’aire en l’interior de la cambra degut a l’augment del nivell de l’aigua que provoquen les onades.

Un cop vam donar-nos per satisfets amb la cambra d’aire, ens vam tornar a submergir en direcció descendent cap a la sortida de la cova, de la qual de seguida se’n veu la llum que entra de l’exterior. Mentre anàvem baixant, vam veure un petit banc de krill o mini-gambetes, que tot fugint de la llum de les nostres llanternes feien les delícies d’una escórpora que s’estava sobre el fons de la cova.

Uns metres abans d’arribar a la sortida, a la part inferior dreta es troba un túnel que comunica amb la següent cova que anàvem a visitar, però les seves reduïdes dimensions, passa just un bussejador, i la prudència motivada pel poc coneixement que teníem de la immersió, ens van fer sortir de la primera cova per anar a cercar l’entrada de la segona.

Aquesta segona cova que vam visitar durant la immersió no té cambra d’aire, i inicialment no sembla que hagi de tenir massa atractiu; té unes dimensions considerables que permeten el pas de quatre persones de forma molt còmoda. Es tracta d’una cova que va girant cap a l’esquerra per tornar a sortir al penya-segat, un tros més enllà de la primera entrada, i que superat el primer tram, ens trobem dues obertures tals que finestrals, que en ofereixen uns bonics contrallums.

Observant les parets amb deteniment, es veu que té més vida que la primera, i així ens vam entretenir una estona, durant la qual vam veure alguna vaqueta, un parell de gambes corrent per la paret i una zona coberta d'anemones incrustants grogues.

Vam sortir de la cova per una de les obertures laterals i vam agafar el camí de retorn, és a dir, paret a l’esquerra. Durant el recorregut vam passar per davant de les entrades de les coves que havíem visitat, i ara amb més calma, contemplant la vida que es trobava al penya-segat, del que se’n podria destacar corall vermell i alguna gorgònia blanca.

Ja superat l’arc que ens indicava que tornàvem a ser a Cala Viuda, vam continuar amb la paret a l’esquerra fins l’entrada d’una de les dues coves que es troben a la mateixa cala. El pas recent d’un altre grup de bussejadors havia aixecat sediments que dificultaven força la visibilitat, motiu pel qual vam desistir d’entrar i treure el cap a la cambra d’aire que s’hi troba.

Poc més vam veure durant el que quedava d’immersió, que vam donar per finalitzada poca estona després.

Des de VILASUB volem fer arribar el nostre agraïment a tot l'equip humà del centre d'immersió Mateua Dive de L'Escala, per fer possible aquesta magnífica "jornada temàtica" amb doble immersió en coves.

I fer arribar també el nostre agraïment a la Laura i l'Artur pels textos i les imatges que documenten aquesta nova jornada de busseig.

Salut i Bombolles!!

L'ESCALA 10/08/14

 La  única sortida programada el mes d'agost abans de les vacances ha estat a l'Escala, amb el centre MateuaDive, i amb ells hem fet dues immersions.

Semblava que les condicions meteorològiques ens anaven a perjudicar una mica, però finalment el temps es va anar arreglant a mida que passaven les hores, i finalment va estar del nostre costat i vam tenir una jornada amb bona mar.

               

Preparant l'equip

Sortint del port

 La primera sortida ha estat a la Cala Viuda:Una de les millors immersions que es poden fer des de barca a la costa del Montgrí. Hem pogut gaudir observant diferents animalets acuàtics com: peixos, vaqueta suïssa, nudibranquis, una preciosa escórpora gran i de petites que menjaven krill i també gorgònies tot recorrent els túnels subaquàtics.

També hem pogut aprofitar per sortir i respirar en alguna de les càmeres d'aire que formen les coves i els seus bonics i rics fons exteriors, una immersió amb una gran varietat de paisatges i ecosistemes.

En aquesta ocasió la visibilitat era regular, però s'ha de tenir en compte que ens trobàvem dins de túnels i coves. la temperatura era d'uns 19ºC i la profunditat a la que hem baixat ha estat entre 17-19m durant una hora.

Càmera d'aire

Vistes d'un túnel

Vaqueta suïssa

Colors sota del mar

 la 2ª immersió ha estat a Cala Mateua, una bonica i interessant immersió de platja, que comença amb una baixada a peu no massa dura però en la que s'ha d'anar amb peus de plom i mirar on es trepitja. Un cop dins l'aigua hem recorregut els seus variats fons per localitzar i contemplar les restes disperses del derelicte Constantín, un remolcador de la marina de Guerra Francesa que es va enfonsar el 1963 per culpa de la Tramuntana. També vam gaudir de la companyia d'un pop , més nudibranquis, alguna Flabellina, estrella de mar i més peixos mediterranis variats.

La visibilitat també ha estat regular, amb una temperatura de 19º i amb unes corrents gelades de tant en tant que van fer que sen's posessin els pèls de punta! La profunditat màxima a la que vam estar és de 14m.

Cala Mateua

Escorpora

Gorgònia blanca

Llagosta

Derelicte Constantín

Hem de dir que el centre MateuaDive ens ha tractat estupendament, han estat molt amables i atents a les necessitats que hem tingut en tot moment i a més, les instal·lacions del centre són molt completes, ja que també tenen restaurant per fer àpats senzills per fer un vermut o dinar després d'una jornada fantàstica , que és exactament el que vam fer alguns membres del Club quan vam acabar de dutxar-nos i fer totes les gestions.

Vermut

Membres Vilasub

 Agraïm als tres fotògrafs oficials d'aquesta sortida les seves imatges. Gràcies Ivan García, Victor López i Joan Carles!

L'ESCALA - 25/08/10

EL REGGIO MESSINA

La darrera immersió que vam fer durant la nostra estada a l'Escala va ser per anar a visitar les restes del derelicte conegut com a Reggio Messina.

El Reggio Messina fou un vaixell de 122m. d'eslora que va ser enfonsat per a servir com a derelicte als submarinistes. La zona escollida va ser on reposa ara a la costa del Montgrí amb la idea de que fos un atractiu més a la zona per desaturar l'afluència de submarinistes a la zona d'influència de les Illes Medes.

Un cop més, el centre d'immersió va ser el MATEUADIVE, centre promotor del carnet BCB, del que els socis del Club d'Activitats Subaquàtiques VILASUB gaudim de les seves avantatges.

Aquest cop el temps i l'estat de la mar eren magnífics, així que ens vam desplaçar fins al punt d'immersió amb la petita de les embarcacions del MATEUADIVE vorejant les escarpades parets i els impressionants penya-segats que formen la costa del Montgrí.

En enfonsar-nos després d'haver repassat el "briefing" de la immersió, de seguida vam veure que gaudiríem d'unes molt bones condicions tant de visibilitat com de temperatura de l'aigua.

Vam descendir bastant depresa els 32m. que separen la superfície del fons on reposa el derelicte i a causa d'això la càmera va deixar de funcionar, suposem que pel sobtat canvi de temperatura i la variació de pressió. Malgrat aquest petit incident no ens vam privar d'una magnífica immersió.

El derelicte és impressionant, enorme. Està trencat en tres parts degut a la violència dels temporals. Vam recórrer detingudament la part de la popa que encara es conserva en bastant bon estat. En deixar aquesta ens vam trobar amb l'esplèndida imatge de la torreta del vaixell encara dreta envoltada per diversos bancs de peixos i finalment vam contemplar com s'aixecà imponent davant nostre la part del mig del Reggio força deteriorada.

En arribar a aquest punt, i malgrat que encara dúiem una bona reserva d'aire, la prudència i el sentit comú ens van fer retornar cap al punt de partida, doncs ja duiem acumulada una bona estona de "deco", que vam decidir que faríem, perquè fos més distreta, mentre emergíem per la paret de costa que està tocant a la popa del Reggio Messina.

Aquesta és una d'aquelles "grans immersions" de les que sempre es sent a parlar i que realment val la pena fer. Val a dir que s'han d'extremar les precaucions per a realitzar aquesta immersió i que val la pena planificar-la bé abans degut a: la fondària, temperatura, visibilitat i possibles corrents (força freqüents a la zona), sense oblidar mai tots els factors condicionants del busseig en derelictes.

Salut i bombolles!!

L’ESCALA 31/10/09

CALA MATEUA - EL CONSTANTIN -

Ens tornem a trobar amb el José i l’Andreu per anar a submergir-nos en les aigües de la Cala Mateua i anar a explorar les restes d’un antic remolcador conegut amb el nom del Constantin.

Com la darrera vegada que ens vam desplaçar fins aquest indret el punt de trobada no podia ser un altre més que el MATEUADIVE, un centre de submarinisme on l’atenció i el tracte dispensat sempre conviden a tornar.

Amb un dia magnífic, amb bon sol, bona temperatura i la mar plana com un mirall, el millor era anar a l’aigua.

La immersió es poc fonda entre 5 i 20 m. i és apta per a tots els nivells, comença des de darrera de l’Illa Mateua en direcció cap a la banda oest de la cala amb un rumb aproximat de 300º i el recorregut fins a les restes del Constantin transcorre entre praderies de posidònia, sorrals i blocs de roques.

En travessar la primera praderia de posidònia em vaig adonar que aquesta estava florint, wuah!! Havia llegit que aquest fenomen era bastant difícil de veure!!

I així va ser que observant la floració de la posidònia oceànica vaig trobar-me, per primer cop, davant d’un curiós peix que viu perfectament camuflat entre la posidònia, La Mula ( Syngnathus typhle) que vaig poder distingir d’una fulla de posidònia pels ulls. Quin començament d’immersió tan fantàstic!!!

Després d’aletejar una bona estona localitzem les restes del Constantin.

El Constantin era un remolcador d’altura de la marina francesa de guerra que el 8 de setembre de l’any 1963 era transportat cap a un port francès per ser desballestat i que a causa d’un fort temporal de tramuntana es va acabar estavellant a la punta de Cinc Sous trencant-se en dues parts i naufragant a poca fondària. Posteriorment la marina va decidir dinamitar les restes del naufragi.

Actualment les restes del Constantin es troben escampades entre les roques del fons de la Cala Mateua entre 5 i 12 . de fondària i encara podem reconèixer part de les màquines, el timó amb l’arbre de l’hèlix i alguna que altra ferralla.

Un cop vistes les restes del Constantin i amb una reserva prudent d’aire a les nostres botelles tornem cap a l’Illa Mateua per poder recórrer els seus dos bonics túnels, en un dels quals vam tenir l’agradable sorpresa de poder contemplar una gran concentració de gambetes... Quin final!!!

L'ESCALA 16/05/09

COVES D'EN KIM

Després de molts intents, el passat dissabte 16, vam aconseguir quedar per primera vegada amb el José Sanchez de JOSEFOTODIVING i el lloc escollit va ser a l'Escala per anar a visitar dos fantàstics indrets.
El José ens va fer d'amfitrió i ens va dur a bussejar amb el centre MATEUA DIVE, a on ens van tractar amb molta atenció i que tal i com ja ens havia dit el José és molt recomanable.
Ens vam equipar a les mateixes instal·lacions del centre i en quant vam ser a punt ens van traslladar en la furgoneta fins el port a on ens esperava el seu còmode vaixell.

De camí cap a Cala Viuda tot eren bones sensacions, el dia era fantàstic amb un sol radiant, una temperatura molt agradable i la mar completament en calma. Què bonic contemplar els Pirineus nevats des del mar, semblava una postal de la Patagònia!!

Després d'uns 10 minuts de navegació vam arribar a Cala Viuda i de seguida que vam saltar al mar ja ens vam adonar que l'únic que ens fallaria seria la transparència de l'aigua, que degut al temporal dels anteriors dies, estava tota remoguda i plena de partícules en suspensió que gairebé no ens deixaven distingir res més enllà dels 5 metres.

El José ens va fer de guia i ens va portar amb molta seguretat per la xarxa de túnels i coves coneguts com a Coves d'en Kim o Coves de Cala Viuda.

És una d'aquelles immersions que s'ha de fer, és senzillament espectacular. Hi trobem arcs de pedra, túnels, cambres d'aire, contrallums, etc.

I tot això acompanyat de força vida, llagostes, cigales, gambetes, vaquetes suïsses, corall incrustant groc, corall vermell, gorgònies blanques, gorgònies grogues (oliveres), manetes, etc... i un tres cues immens!! que es veu que és un inquilí permanent d'una de les cavitats.

En definitiva, una immersió que val molt la pena, i que podríem qualificar d'imprescindible.


CALA MATEUA

Després de recuperar forces amb un bon dinar gràcies a l'hospitalitat del José i la seva família, vam anar a fer una segona immersió a la Cala Mateua.

El recorregut de la immersió que ens van proposar el José i l'Esther és diferent al que ens mostra l'Andreu Llamas en la seva utilíssima "Guia submarina de la Costa Brava", així que no visitaríem les restes del derelicte Constantin, però si en canvi uns túnel que es situa més al sud de la cala i uns que estan en la mateixa illa Mateua, a molt poca fondària.

Aquesta immersió resulta molt variada ja que surem entre fons de sorra, praderies de posidònia, roques, túnels i cavitats, a més la poca fondària que assolim, màxim 15m., ens permet uns temps de busseig llargs i la fan apta per a tots els nivells. Això sí, s'ha d'anar amb compte amb els fils dels pescadors que freqüenten la zona.

La veritat és que va valer molt la pena, doncs els túnels i els seus contrallums són dignes de mencionar així com la quantitat de fauna que es pot observar, malgrat estar permesa la pesca. Rascasses, orades, variades, llagostes, cigales, nudibranquis, corall vermell i algun que altre mero, fan les delícies de qualsevol bussejador.

Moltes gràcies José i família per aquestes magnífiques immersions i per la vostra hospitalitat. Esperem poder tornar-vos a veure ben aviat.

Salut i bombolles!!!