L’ESCALA 31/10/09

CALA MATEUA - EL CONSTANTIN -

Ens tornem a trobar amb el José i l’Andreu per anar a submergir-nos en les aigües de la Cala Mateua i anar a explorar les restes d’un antic remolcador conegut amb el nom del Constantin.

Com la darrera vegada que ens vam desplaçar fins aquest indret el punt de trobada no podia ser un altre més que el MATEUADIVE, un centre de submarinisme on l’atenció i el tracte dispensat sempre conviden a tornar.

Amb un dia magnífic, amb bon sol, bona temperatura i la mar plana com un mirall, el millor era anar a l’aigua.

La immersió es poc fonda entre 5 i 20 m. i és apta per a tots els nivells, comença des de darrera de l’Illa Mateua en direcció cap a la banda oest de la cala amb un rumb aproximat de 300º i el recorregut fins a les restes del Constantin transcorre entre praderies de posidònia, sorrals i blocs de roques.

En travessar la primera praderia de posidònia em vaig adonar que aquesta estava florint, wuah!! Havia llegit que aquest fenomen era bastant difícil de veure!!

I així va ser que observant la floració de la posidònia oceànica vaig trobar-me, per primer cop, davant d’un curiós peix que viu perfectament camuflat entre la posidònia, La Mula ( Syngnathus typhle) que vaig poder distingir d’una fulla de posidònia pels ulls. Quin començament d’immersió tan fantàstic!!!

Després d’aletejar una bona estona localitzem les restes del Constantin.

El Constantin era un remolcador d’altura de la marina francesa de guerra que el 8 de setembre de l’any 1963 era transportat cap a un port francès per ser desballestat i que a causa d’un fort temporal de tramuntana es va acabar estavellant a la punta de Cinc Sous trencant-se en dues parts i naufragant a poca fondària. Posteriorment la marina va decidir dinamitar les restes del naufragi.

Actualment les restes del Constantin es troben escampades entre les roques del fons de la Cala Mateua entre 5 i 12 . de fondària i encara podem reconèixer part de les màquines, el timó amb l’arbre de l’hèlix i alguna que altra ferralla.

Un cop vistes les restes del Constantin i amb una reserva prudent d’aire a les nostres botelles tornem cap a l’Illa Mateua per poder recórrer els seus dos bonics túnels, en un dels quals vam tenir l’agradable sorpresa de poder contemplar una gran concentració de gambetes... Quin final!!!