Escapada "off the road" amb companys VILASUB al SES de Tarragona al Dragonera.
Salut i bombolles!!
Vídeo: Jordi Tarrida.
CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PARC SES TARRAGONA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PARC SES TARRAGONA. Mostrar tots els missatges
diumenge, 12 de maig del 2024
diumenge, 9 de maig del 2021
dilluns, 29 d’abril del 2019
TARRAGONA 28/04/19
PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA
Després d’anular la sortida que teníem prevista a la Cala Sa Tuna de Begur degut al mal temps previst, decidim anar al SES de Tarragona on la meteorologia pinta més be.
En arribar al centre l’aigua pintava d’allò més be, el dia assolellat i amb una temperatura exterior de 17 graus.
Després de presentar titulacions i agafar ampolles, ens canviem i entrem a l’aigua a uns fresquets 14 graus. En posar el cap sota l’aigua ja veiem que la cosa no està massa fina i a mida que anem avançant la cosa empitjora i molt, al Dragonera teníem una visibilitat d’escassos dos metres, així que vàrem fer un tomb complert pel vaixell sense escampar-nos massa per no perdre’ns de vista entre nosaltres, de tornada volíem visitar les barquetes que queden al costat dret de la popa del Dragonera però veient la mala visibilitat que hi ha optem al final per tornar pel mateix lloc que hem vingut ja que dubtem de si en algun punt haguéssim perdut el cap del terra que interconnecta tots els vaixells.
Salut i bombolles!!
Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Juan García.
Després d’anular la sortida que teníem prevista a la Cala Sa Tuna de Begur degut al mal temps previst, decidim anar al SES de Tarragona on la meteorologia pinta més be.
En arribar al centre l’aigua pintava d’allò més be, el dia assolellat i amb una temperatura exterior de 17 graus.
Un cop feta la parada de seguretat mentre anem tornant, arribada de nou al centre, dutxa, recollir i el típic pica pica VILASUB d’olivetes, patates i refrescs.
Esperem tornar i tornarem moltes vegades a visitar el Dragonera, potser algun dia ens toca la rifa i podem gaudir d’una visibilitat d’allò més bona !!
Salut i bombolles!!
Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Juan García.
dimecres, 2 de maig del 2018
TARRAGONA 01/05/18
PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA
Quatre “xulos” de Vilasub vàrem decidir que pel dia del treballador podíem anar al SES de Tarragona a fer-li una visita al Dragonera i així ho vàrem fer. El dia pintava força be i l’aigua estava força calmada, potser era un dels millor dies per visitar el vaixell...
Un cop al vaixell vàrem procurar d’anar ben juntets ja que la visibilitat era d’escassos 2-3 metres, et perdies amb una facilitat impressionant, sort de les llanternes que ens van servir per saber en tot moment on érem i no despistar-nos. Un cop l’aire de les nostres ampolles arribava a les acaballes, corda i tornada a la cristallina aigua de l’escullera.
Pau, Vador i Edgar, la propera segur serà millor :-)
Salut i bombolles!!
Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Pau Asensio i Jordi Tarrida.
Quatre “xulos” de Vilasub vàrem decidir que pel dia del treballador podíem anar al SES de Tarragona a fer-li una visita al Dragonera i així ho vàrem fer. El dia pintava força be i l’aigua estava força calmada, potser era un dels millor dies per visitar el vaixell...
En desfer la bossa per vestir-me, me n’adono que m’he deixat a casa tota la roba que duc a sota del tratje sec “shit”, hem fotré de fred però res, un polo Vilasub d’en Pau, equips a l’esquena i cap a l’aigua...
Just entrar l’aigua era tan transparent que semblava una piscina, però pocs metres més endavant i baixant ens n’adonem que no veiem ni el cap que ens ha de dur al vaixell, “la mare del tano” en quin fangar ens hem posat, al final trobem la corda i rumb al Dragonera. Val a dir que en la pròpia corda hi havia més “nudis” que gairebé en tot el vaixell, ah, i per primera vegada en una immersió vaig veure musclos, i també a la corda...
Després de la dutxa d’aigua calentona i recollir-ho tot, no va faltar un petit refresc amb unes olivetes i cap a caseta a dinar.
Salut i bombolles!!
Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Pau Asensio i Jordi Tarrida.
dimecres, 21 de juny del 2017
TARRAGONA 18/06/17
Suena el despertador y después de unos segundos te viene el flash a la cabeza y sonríes… Hoy toca Buceo!!!! VILASUB se está poniendo en marcha…. Como la mayoría de las mañanas de buceo empezamos a juntarnos en el punto de encuentro y tras los pertinentes saludos y últimos coletazos de organización nos disponemos a salir. Los nervios en el estomago, la emoción, lo desconocido para algunos, los buenos momentos nos esperan.
PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA
Esta vez nos dirigimos a Tarragona, en concreto al S.E.S. (Societat d´Exploracions Submarines) parque subacuático donde nos encontraremos con el Dragonera: Carguero de unos 65 metros de eslora que yace en un fondo de arena entre uno 14-22 metros, este fue hundido en el año 1994.
Además nos encontramos con estructuras que actúan como biotopos y otros barcos hundidos que se encuentran enrutados para poder disfrutar de todos ellos si se tiene el tiempo suficiente.Por fin llegamos al puerto de Tarragona y aparcamos al lado de las instalaciones del S.E.S. y después de entregar las pertinentes titulaciones y seguros nos disponemos a montar los equipos…. (Ya se nota el nerviosismo en el ambiente, tenemos ganas de lo que más nos gusta, queremos sumergirnos).
Montados los equipos nuestro “presi” nos hace briefing sobre la inmersión, tiempo de buceo y organización de equipos (algo importante, especialmente en este buceo ya que no se suele disfrutar de buena visibilidad).
Listos, bajamos las escaleras para el acceso al agua, y por fin!!! Ya estamos bajo de la superficie y nos encontramos con una guía, formada por una maroma. Conforme nos dijo nuestro “presi” la visibilidad no es buena pero la emoción que se siente cuando no se ve nada más que el cabo de descenso, o en este caso la línea guía no se puede explicar, tan solo la sientes.
Unos 8 minutos de navegación y ya se adivina la figura de lo que es el Dragonera, aquí estaremos rodeando la cabina, pasando por los pasillos de acceso a esta, volteando la popa y navegando por la amura y aleta de babor hasta encontrarnos con la proa.
Uffff!! que decir, te alejas unos metros del barco y se adivina la figura de este, te sientes libre, estás suspendido en el azul al lado de un barco hundido donde solo ves flahsazos de los fotógrafos y sonríes… Eres buzo y vuelas al lado de un barco hundido…. Que más puedes pedir para un domingo con VILASUB!!!!
Entre sus huecos podremos distinguir varias especies, entre ellas sargos, doradas, corvas, infinidad de pequeños nudibranquios que seguro harán las delicias de todo buceador.
Agotamos el tiempo y comenzamos a organizar la vuelta a las escaleras de acceso, atrás queda el Dragonera, volveremos a vernos amigo mío, ni lo dudes.
Tanto noveles como buceadores avanzados hemos disfrutado de tres cosas importantes, primera: la seguridad en el buceo gracias a VILASUB. La segunda las instalaciones que el grupo del S.E.S nos ofrece en este parque. Y por último si bien es cierto que no había buena visibilidad hemos podido ver una variedad de vida antes comentada, y que parece que nunca falla en este arrecife artificial que tenemos en Tarragona.
Hasta la próxima amigos de Vilasub sin duda se hará larga la espera hasta volver a juntarnos aunque solo falten días!!!!
PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA
Esta vez nos dirigimos a Tarragona, en concreto al S.E.S. (Societat d´Exploracions Submarines) parque subacuático donde nos encontraremos con el Dragonera: Carguero de unos 65 metros de eslora que yace en un fondo de arena entre uno 14-22 metros, este fue hundido en el año 1994.
Además nos encontramos con estructuras que actúan como biotopos y otros barcos hundidos que se encuentran enrutados para poder disfrutar de todos ellos si se tiene el tiempo suficiente.Por fin llegamos al puerto de Tarragona y aparcamos al lado de las instalaciones del S.E.S. y después de entregar las pertinentes titulaciones y seguros nos disponemos a montar los equipos…. (Ya se nota el nerviosismo en el ambiente, tenemos ganas de lo que más nos gusta, queremos sumergirnos).
Montados los equipos nuestro “presi” nos hace briefing sobre la inmersión, tiempo de buceo y organización de equipos (algo importante, especialmente en este buceo ya que no se suele disfrutar de buena visibilidad).
Listos, bajamos las escaleras para el acceso al agua, y por fin!!! Ya estamos bajo de la superficie y nos encontramos con una guía, formada por una maroma. Conforme nos dijo nuestro “presi” la visibilidad no es buena pero la emoción que se siente cuando no se ve nada más que el cabo de descenso, o en este caso la línea guía no se puede explicar, tan solo la sientes.
Unos 8 minutos de navegación y ya se adivina la figura de lo que es el Dragonera, aquí estaremos rodeando la cabina, pasando por los pasillos de acceso a esta, volteando la popa y navegando por la amura y aleta de babor hasta encontrarnos con la proa.
Uffff!! que decir, te alejas unos metros del barco y se adivina la figura de este, te sientes libre, estás suspendido en el azul al lado de un barco hundido donde solo ves flahsazos de los fotógrafos y sonríes… Eres buzo y vuelas al lado de un barco hundido…. Que más puedes pedir para un domingo con VILASUB!!!!
Entre sus huecos podremos distinguir varias especies, entre ellas sargos, doradas, corvas, infinidad de pequeños nudibranquios que seguro harán las delicias de todo buceador.
Agotamos el tiempo y comenzamos a organizar la vuelta a las escaleras de acceso, atrás queda el Dragonera, volveremos a vernos amigo mío, ni lo dudes.
Tanto noveles como buceadores avanzados hemos disfrutado de tres cosas importantes, primera: la seguridad en el buceo gracias a VILASUB. La segunda las instalaciones que el grupo del S.E.S nos ofrece en este parque. Y por último si bien es cierto que no había buena visibilidad hemos podido ver una variedad de vida antes comentada, y que parece que nunca falla en este arrecife artificial que tenemos en Tarragona.
Hasta la próxima amigos de Vilasub sin duda se hará larga la espera hasta volver a juntarnos aunque solo falten días!!!!
Buen azul!!
Texto: Víctor Sánchez.
Fotografías: Víctor Sánchez i Pau Asensio.
Texto: Víctor Sánchez.
Fotografías: Víctor Sánchez i Pau Asensio.
dissabte, 11 d’abril del 2015
TARRAGONA 05/04/15
El diumenge de Pasqua vam posar rumb a Tarragona per submergir-nos en el Parc Subaquàtic de la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona.
PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA
Per aquesta trobada, vam ser vuit els membres del grup que ens vam aplegar per bussejar en aquest indret. Després d'un llarg període de tancament al busseig, de tota la zona on es troba ubicat el Parc Subaquàtic, teníem moltes ganes de tornar amb la curiositat de veure si la zona del Parc, sempre farcida de molta vida marina, s'havia repoblat massivament, si el derelicte del Dragonera, molt malmès, havia sofert canvis, etc.
El dia va ser esplèndid, solejat i amb la mar en calma, tot semblava ideal per practicar immersió en aquell dia. Però només entrar a l'aigua, ens vam adonar que les condicions subaquàtiques no serien les més idònies. La visibilitat de la zona era molt i molt reduïda, en els millors casos arribava als 3 metres. I també vam trobar força corrent que en algun moment va resultar ser molt molesta, sobretot pels aficionats a la fotografia.
Vam avançar formant dos grups, sempre seguint el cap que porta de l'escullera fins al derelicte del Dragonera, per no desorientar-nos a causa de l'espesa boira que ens envoltava. En uns minuts de navegació ens vam adonar que estàvem sobre la coberta del derelicte, sense haver pogut apreciar que ens acostàvem a les restes submergides del gran carguer.
Els focus es feien imprescindibles, per poder albirar alguna cosa dins la boira i sobretot per poder localitzar als companys sempre en moviment, a causa del corrent existent que ens feia derivar a la seva voluntat.
Com sempre el derelicte del Dragonera acull a gran part de la vida de la zona, castanyoletes, sargs, corballs...que només podíem guaitar en trobar-nos gairebé a sobre d'ells. I com sempre en aquesta època, el dragonera estava folrat per centenars, potser milers de planàries roses (Prostheceraeus roseus).
En canvi, ens va costar molt trobar les sempre espectaculars i abundants en aquest indret, cratenes peregrines, flabellines rosades i gòdives. Però l'interès, per força, fixa't en la "vida petita" ens va portar a observar alguns espirògrafs i moltes colònies de clavelines.
De retorn a l'escullera, ens vam adonar que la visibilitat en aquella zona havia millorat sensiblement, així que mentre feiem les nostres parades de seguretat, vam aprofitar per fer un tomb per la zona i gaudir de les gorgònies blanques que creixen entre els grans blocs de roca que formen l'escullera, els fadrins, les júlies, les castanyoletes, etc, que són força abundants en aquest indret.
En total vam fer 77' d'immersió, a una temperatura mínima de 13,5ºC a la màxima fondària que vam assolir de 21m i sempre rodejats d'una espesa boira, que ens reduïa la visibilitat a un màxim d'uns 3m.
Fer arribar la nostra més sincera enhorabona a la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona per la re-obertura del Parc Subaquàtic i per la bona feina que han fet per superar tots els obstacles que els hi han anat imposant fins que van haver de clausurar el Parc.
Enviar la nostra salutació als companys del Club Subaquàtic Lleida amb els que vam coincidir en aquesta jornada...i als que esperem trobar-nos en moltes més.
I agrair també a tots els membres del grup de VILASUB que van participar en aquesta jornada de busseig, per convertir-la en una especial trobada familiar que va tenir com a colofó un esplèndid dinar al bonic barri marítim del Serrallo de Tarragona.
Salut i bombolles!!
PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA
Per aquesta trobada, vam ser vuit els membres del grup que ens vam aplegar per bussejar en aquest indret. Després d'un llarg període de tancament al busseig, de tota la zona on es troba ubicat el Parc Subaquàtic, teníem moltes ganes de tornar amb la curiositat de veure si la zona del Parc, sempre farcida de molta vida marina, s'havia repoblat massivament, si el derelicte del Dragonera, molt malmès, havia sofert canvis, etc.
El dia va ser esplèndid, solejat i amb la mar en calma, tot semblava ideal per practicar immersió en aquell dia. Però només entrar a l'aigua, ens vam adonar que les condicions subaquàtiques no serien les més idònies. La visibilitat de la zona era molt i molt reduïda, en els millors casos arribava als 3 metres. I també vam trobar força corrent que en algun moment va resultar ser molt molesta, sobretot pels aficionats a la fotografia.
Vam avançar formant dos grups, sempre seguint el cap que porta de l'escullera fins al derelicte del Dragonera, per no desorientar-nos a causa de l'espesa boira que ens envoltava. En uns minuts de navegació ens vam adonar que estàvem sobre la coberta del derelicte, sense haver pogut apreciar que ens acostàvem a les restes submergides del gran carguer.
Els focus es feien imprescindibles, per poder albirar alguna cosa dins la boira i sobretot per poder localitzar als companys sempre en moviment, a causa del corrent existent que ens feia derivar a la seva voluntat.
Com sempre el derelicte del Dragonera acull a gran part de la vida de la zona, castanyoletes, sargs, corballs...que només podíem guaitar en trobar-nos gairebé a sobre d'ells. I com sempre en aquesta època, el dragonera estava folrat per centenars, potser milers de planàries roses (Prostheceraeus roseus).
En canvi, ens va costar molt trobar les sempre espectaculars i abundants en aquest indret, cratenes peregrines, flabellines rosades i gòdives. Però l'interès, per força, fixa't en la "vida petita" ens va portar a observar alguns espirògrafs i moltes colònies de clavelines.
De retorn a l'escullera, ens vam adonar que la visibilitat en aquella zona havia millorat sensiblement, així que mentre feiem les nostres parades de seguretat, vam aprofitar per fer un tomb per la zona i gaudir de les gorgònies blanques que creixen entre els grans blocs de roca que formen l'escullera, els fadrins, les júlies, les castanyoletes, etc, que són força abundants en aquest indret.
En total vam fer 77' d'immersió, a una temperatura mínima de 13,5ºC a la màxima fondària que vam assolir de 21m i sempre rodejats d'una espesa boira, que ens reduïa la visibilitat a un màxim d'uns 3m.
Fer arribar la nostra més sincera enhorabona a la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona per la re-obertura del Parc Subaquàtic i per la bona feina que han fet per superar tots els obstacles que els hi han anat imposant fins que van haver de clausurar el Parc.
Enviar la nostra salutació als companys del Club Subaquàtic Lleida amb els que vam coincidir en aquesta jornada...i als que esperem trobar-nos en moltes més.
I agrair també a tots els membres del grup de VILASUB que van participar en aquesta jornada de busseig, per convertir-la en una especial trobada familiar que va tenir com a colofó un esplèndid dinar al bonic barri marítim del Serrallo de Tarragona.
Salut i bombolles!!
dijous, 3 de juliol del 2014
TARRAGONA 29/06/14
La nostra darrera sortida col·lectiva ens va dur a submergir-nos a les aigües de la històrica ciutat de Tarragona. I concretament vam anar a capbussar-nos al Parc Subaquàtic de la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona.
PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA
El Parc Subaquàtic del SES és l'únic amb les seves característiques al nostre país. És una zona que s'ha destinat a l'enfonsament d'embarcacions, on cal destacar el gran carguer de 65m. d'eslora, que descansa sobre un fons de sorra a -21m. de fondària, conegut amb el nom de "Dragonera". Dins del parc també s'hi han col·locat altres estructures que formen biòtops que han creat un ecosistema propi on s'han pogut catalogar més de 250 espècies marines diferents.
En aquesta ocasió vam ser set, els membres de VILASUB, que ens vam desplaçar fins a les instal·lacions que el SES té a l'escullera exterior del port de Tarragona, que fan de porta d'entrada al parc i en faciliten l'accés.
Les condicions ambientals no semblaven les millors, el dia es va aixecar gris i núvol, i queia del cel un lleu plugim; I la mar ens rebia amb unes quantes onades que ens dificultaven una mica l'accés al parc. Sota l'aigua la visibilitat horitzontal va ser l'habitual en aquest indret, uns 5 - 6m., això sí la temperatura de l'aigua va ser una mica més freda del que és habitual per a l'època de l'any en la que estem, uns 17ºC.
Malgrat tot això, vam poder fer immersió amb total normalitat.
Vam iniciar la nostra immersió submergint-nos per l'escullera del port per poder visitar un primer derelicte que descansa en la seva base en direcció "nord", un cop allí i en veure que les condicions de visió serien força reduïdes, per evitar de perdre'ns, vam decidir d'avançar cap al Dragonera, reprenent el cap que porta entre dues aigües, des de l'escullera fins al derelicte del "Dragonera".
Avançar per aquest cap en aquestes condicions dóna la sensació d'estar navegant dins d'una espesa i misteriosa boira fins que arribes a la gran massa metàl·lica del "Dragonera" recoberta completament de vida.
En efecte, el "Dragonera" és una explosió de vida, un oasi en mig del desert, que alberga una grandíssima i variada quantitat de vida: bancs de variades, corballs, congres, flabellines i cratenes a carretades, núvols de castanyoles, etc i tot això decorat amb magnífiques gorgònies blanques i alguna que altra nacra.
Finalment vam poder gaudir d'una molt bona immersió, plena de vida i color en mig de la boira.
Salut i bombolles!!
PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA
El Parc Subaquàtic del SES és l'únic amb les seves característiques al nostre país. És una zona que s'ha destinat a l'enfonsament d'embarcacions, on cal destacar el gran carguer de 65m. d'eslora, que descansa sobre un fons de sorra a -21m. de fondària, conegut amb el nom de "Dragonera". Dins del parc també s'hi han col·locat altres estructures que formen biòtops que han creat un ecosistema propi on s'han pogut catalogar més de 250 espècies marines diferents.
En aquesta ocasió vam ser set, els membres de VILASUB, que ens vam desplaçar fins a les instal·lacions que el SES té a l'escullera exterior del port de Tarragona, que fan de porta d'entrada al parc i en faciliten l'accés.
Les condicions ambientals no semblaven les millors, el dia es va aixecar gris i núvol, i queia del cel un lleu plugim; I la mar ens rebia amb unes quantes onades que ens dificultaven una mica l'accés al parc. Sota l'aigua la visibilitat horitzontal va ser l'habitual en aquest indret, uns 5 - 6m., això sí la temperatura de l'aigua va ser una mica més freda del que és habitual per a l'època de l'any en la que estem, uns 17ºC.
Malgrat tot això, vam poder fer immersió amb total normalitat.
Vam iniciar la nostra immersió submergint-nos per l'escullera del port per poder visitar un primer derelicte que descansa en la seva base en direcció "nord", un cop allí i en veure que les condicions de visió serien força reduïdes, per evitar de perdre'ns, vam decidir d'avançar cap al Dragonera, reprenent el cap que porta entre dues aigües, des de l'escullera fins al derelicte del "Dragonera".
Avançar per aquest cap en aquestes condicions dóna la sensació d'estar navegant dins d'una espesa i misteriosa boira fins que arribes a la gran massa metàl·lica del "Dragonera" recoberta completament de vida.
En efecte, el "Dragonera" és una explosió de vida, un oasi en mig del desert, que alberga una grandíssima i variada quantitat de vida: bancs de variades, corballs, congres, flabellines i cratenes a carretades, núvols de castanyoles, etc i tot això decorat amb magnífiques gorgònies blanques i alguna que altra nacra.
Finalment vam poder gaudir d'una molt bona immersió, plena de vida i color en mig de la boira.
Salut i bombolles!!
divendres, 27 de juny del 2008
SES TARRAGONA 22/06/08
EXPLOSIÓ DE VIDA AL "DRAGONERA"
Doncs sí, malgrat el mal gust que tornava a fer l'aire de les ampolles d'aire comprimit que omplen al parc del SES de Tarragona (sisplau que algú els hi digui que no es fica 3 en 1 dins de l'aire del compressor!!!) i la mala visibilitat que acostuma a haver-hi en aquestes aigües (sembla que nevi constantment, però no neu, no. Puaj!!) I amb l'excusa de comprovar la estanquitat de la nova carcassa que recentment ha adquirit l'Artur per la seva càmera (aviat veurem les seves fotos publicades aquí) i que el Fèlix la darrera vegada no ens havia pogut acompanyar, vam tornar a visitar el derelicte del Dragonera.
És fascinant!!! Realment és increïble l'explosió de vida que hi ha en arribar al casc del Dragonera!! Mai no havíem vist una concentració tan gran de corballs, ni tants nudibranquis junts, escórpores i fins i tot també hi havia un parell de meros de bona mida voltant per la coberta. Jo no sé si és que ara és època d'aparellament de les bestioles o què, però realment l'espectacle valia molt la pena. La llàstima una vegada més, va ser la mala visibilitat característica d'aquestes aigües (la densa boira no deixava veure res més enllà dels 4 o 5 metres).
Doncs sí, malgrat el mal gust que tornava a fer l'aire de les ampolles d'aire comprimit que omplen al parc del SES de Tarragona (sisplau que algú els hi digui que no es fica 3 en 1 dins de l'aire del compressor!!!) i la mala visibilitat que acostuma a haver-hi en aquestes aigües (sembla que nevi constantment, però no neu, no. Puaj!!) I amb l'excusa de comprovar la estanquitat de la nova carcassa que recentment ha adquirit l'Artur per la seva càmera (aviat veurem les seves fotos publicades aquí) i que el Fèlix la darrera vegada no ens havia pogut acompanyar, vam tornar a visitar el derelicte del Dragonera.
És fascinant!!! Realment és increïble l'explosió de vida que hi ha en arribar al casc del Dragonera!! Mai no havíem vist una concentració tan gran de corballs, ni tants nudibranquis junts, escórpores i fins i tot també hi havia un parell de meros de bona mida voltant per la coberta. Jo no sé si és que ara és època d'aparellament de les bestioles o què, però realment l'espectacle valia molt la pena. La llàstima una vegada més, va ser la mala visibilitat característica d'aquestes aigües (la densa boira no deixava veure res més enllà dels 4 o 5 metres).
dimarts, 13 de maig del 2008
PARC SES TARRAGONA 01/05/08
"EL DRAGONERA" O LA FESTA DE LES BESTIOLES.
El nostre primer vaixell enfonsat!!!
Aquest cop sí!!! Després d'un anterior intent frustrat, per manca absoluta de visibilitat, de visitar el derelicte del Dragonera, el passat dia 01/05/08 sí que hem pogut contemplar-lo.
Per recomanacions del nostre apreciat "Dive Monster" nedem per superfície fins a la boia que hi ha just abans d'arribar al Dragonera (per allò de no gastar aire inútilment) i des d'aquí comença el nostre descens. La temperatura de l'aigua 16ºC és un xollo, comparats amb els 13ºC de les Medes i la visibilitat aquest cop tampoc no està gens malament (per ser on és, és clar).
La sorpresa en arribar al derelicte és la quantitat de vida que hi ha, especialment la de mida petita. Hi ha nudibranquis per a tot arreu, aquest vaixell és una festa per a les bestioles!!! En fi que és una passada pel macro de la càmera.
La llàstima és que al SES de Tarragona només ens lloguen ampolles de 12l. i a més amb regust de "3 en 1" (això ja ens va passar l'anterior vegada, crec que algú tindria que anar a revisar-lis els compressors).
Bé doncs, aquest cop sí que ha valgut la pena anar al SES de Tarragona i a més després hem anat a dinar a l'Ancora al barri del Serrallo, tot un festival pels sentits!!!
El nostre primer vaixell enfonsat!!!
Aquest cop sí!!! Després d'un anterior intent frustrat, per manca absoluta de visibilitat, de visitar el derelicte del Dragonera, el passat dia 01/05/08 sí que hem pogut contemplar-lo.
Per recomanacions del nostre apreciat "Dive Monster" nedem per superfície fins a la boia que hi ha just abans d'arribar al Dragonera (per allò de no gastar aire inútilment) i des d'aquí comença el nostre descens. La temperatura de l'aigua 16ºC és un xollo, comparats amb els 13ºC de les Medes i la visibilitat aquest cop tampoc no està gens malament (per ser on és, és clar).
La sorpresa en arribar al derelicte és la quantitat de vida que hi ha, especialment la de mida petita. Hi ha nudibranquis per a tot arreu, aquest vaixell és una festa per a les bestioles!!! En fi que és una passada pel macro de la càmera.
La llàstima és que al SES de Tarragona només ens lloguen ampolles de 12l. i a més amb regust de "3 en 1" (això ja ens va passar l'anterior vegada, crec que algú tindria que anar a revisar-lis els compressors).
Bé doncs, aquest cop sí que ha valgut la pena anar al SES de Tarragona i a més després hem anat a dinar a l'Ancora al barri del Serrallo, tot un festival pels sentits!!!
EL DRAGONERA
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)