Seguint amb la programació de la nostra agenda d'activitats, el darrer diumenge de juny, vam anar a capbussar-nos a les aigües protegides del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, de la mà de XALOC DIVING CENTER de l'Estartit.
Actualment, XALOC DIVING CENTER de l'Estartit és el centre amb més tradició col·laborant amb la nostra associació; és un dels millors centres de la zona que destaca per la professionalitat de tot el seu staff, per la boníssima i còmoda embarcació de què disposen; i per sobre de tot, per l'excel·lent tracte que dispensen, que fa que els capbussadors que escullen aquest centre d'immersió, arribin com a clients i marxin com a amics seus.
ILLA PEDROSA
Una vegada més vam trobar un dia força ennuvolat, en el que bufava moderadament la tramuntana, que feia que la superfície del mar estigués arrissada. Així que el temps, com ja va sent costum enguany, ens havia reservat d'entrada, una altra jornada amb poca llum i la mar moguda.
A causa d'aquestes condicions, que ens auguraven una navegació moguda i poc còmoda, l'equip de XALOC DIVING CENTER, encapçalat pel Ramon Siliceo, va recomanar-nos de canviar el primer punt d'immersió que teníem previst per aquesta jornada que era l'Illa Ferriol, per portar-nos novament fins a l'Illa Pedrosa. Una immersió de característiques similars al que arribaríem després d'un curt trajecte de navegació des del port de l'Estartit.
L'Illa Pedrosa, situada davant mateix de la Cala Pedrosa, ens tornava a oferir un racó en calma arrecerat de l'onatge, on poder fondejar l'embarcació en la seva vessant més propera a la cala i des d'on poder iniciar la nostra immersió amb comoditat i total seguretat.
L'objectiu d'aquesta immersió i el seu principal atractiu, és explorar el túnel submarí d'uns 60 metres de longitud que travessa de banda a banda l'illa, que té la seva entrada, des d'aquest vessant, situat a -13m de fondària i la sortida en l'altra banda de l'illa, pròxima als -25m. en la seva part més fonda.
Vam iniciar la nostra immersió des del punt de fondeig des d'on, de seguida, vam trobar la fosca boca d'entrada al túnel a uns -13 metres de fondària. Vàrem recórrer tranquil·lament l'interior d'aquesta cavitat, procurant no remoure el sediment, que és abundant sobre les roques del fons del túnel, que enterboliria encara més l'aigua, que en aquest indret ens proporcionava una visibilitat horitzontal pròxima als 8 metres i que era plena de partícules en suspensió.
Els blaus que es creen a l'altra entrada del túnel, originen uns espectaculars contrallums que ens deixen meravellats.
Dins del túnel observem tota mena de vida aferrada a les seves fosques parets, esponges, coralls, desenes de vaquetes suïsses, llagostes, estrelles de mar i fins i tot un gran llamàntol ocult en un racó del fons.
Vàrem sortir del túnel per una àmplia xemeneia d'uns 5 metres de diàmetre per emprendre el camí de tornada cap al racó de fondeig, amb la paret exterior de l'illa sempre a la dreta. El variat paisatge submarí es torna força pintoresc i fotogènic on abunden les gorgònies blanques que creixen com formant un petit bosc, sobre parets gairebé verticals de roca que s'enfonsen en un fons de sorra on també són abundants les praderies de posidònia.
Vam gaudir d'una tranquil·la immersió que va tenir una durada aproximada d'uns 60 minuts, on la temperatura mínima de l'aigua va arribar als 17ºC, a causa d'una termoclina existent dins del túnel; i en la que la fondària màxima que vam assolir va ser de -26 metres, vam retornar a la superfície, on les condicions meteorològiques del dia havien fet un gir important, deixant un cel amb clars i núvols, on ja es deixava veure el sol, i un mar més encalmat.
LES FERRANELLES
Després d'haver retornat a port per reabastir-nos amb noves ampolles plenes d'aire enriquit amb O2 al 32% (Nitrox) i deixar un temps prudencial de superfície per dessaturar el nostre organisme de nitrogen, vam posar rumb a Les Illes Medes, concretament a la zona coneguda com Les Ferranelles.
Amb aquest sobrenom, es coneix l'illot que hi ha en el canal existent entre els Tascons Petits i la Meda Petita.
Vàrem capbussar-nos dins del blau, seguint el cap d'una de les boies d'amarrada fins al mort de la seva base, situat a uns -22m. de fondària. En aquest indret el fons és rocós i és fàcil assolir força fondària ràpidament. És un lloc que congrega una gran quantitat de vida, on són molt abundants els meros de grans dimensions.
El paisatge rocós, forma racons i forats que donen refugi a gran quantitat d'animals, és molt fàcil poder observar morenes, congres i rascasses de grans dimensions.
A -25m. de fondària, trobem una petita barra rocosa folrada de llampants gorgònies vermelles, que observades sense la llum artificial dels nostres focus i llanternes, donen la sensació de ser d'un color violaci fosc.
A mesura que anàrem guanyant alçada, pel camí de retorn al vaixell, van començar a aparèixer els grans meros, uns animals impressionants per les seves grans dimensions, que es passegen elegantment davant nostre, com els amos i senyors d'aquestes aigües, que són.
Vam retornar a port després d'haver gaudit d'aproximadament d'una hora d'immersió, comentant dalt del vaixell les fantàstiques experiències viscudes i molt contents per haver gaudit d'aquesta nova gran jornada de busseig.
Volem fer arribar el nostre més sincer agraïment a tot l'equip humà de XALOC DIVING CENTER de l'Estartit, en especial al Ramon i al Ricard, pel seu excel·lent tracte i per la seva magnífica atenció que van fer que gaudíssim d'allò més d'aquesta gran jornada. Moltíssimes gràcies i fins ben aviat amics!!
Salut i bombolles!!
Text: Pau Asensio.
Fotografies: Sisco Serran i Pau Asensio.