CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

Barra menu

ESTATUTS DEL CLUB POLÍTICA DE PRIVACITAT POLÍTICA DE GALETES AVÍS LEGAL

CENTRES COL·LABORADORS

CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -

dijous, 13 de juny de 2013

L'ESTARTIT 09/06/13

Aquest passat diumenge 9 de juny de 2013 una dotzena de membres de Vilasub vam anar a capbussar-nos al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter amb el Xaloc Diving Center de l'Estartit, centre BCB acreditat.

Aquí teniu la crònica de l'espectacular jornada, redactada en primera persona des del punt de vista d'un dels protagonistes del dia, el José Sanchez, que va participar molt activament en tots els successos del dia.

CARALL BERNAT
La 1ª de les immersions va ser al Carall Bernat (immersió emblemàtica de la zona). I no va dessebre, ja que va ser espectacular. Més de 20 metres de visibilitat, Meros d’un tamany considerable, parets de Gorgònies que es perdien en la fondària, etc, i tot això en una companyia immillorable, els companys de Vilasub.


Jo amb el meu grup (Salvador i Joan) vam baixar gairebé als 40 metres i hauríem arribat, si no fos perquè el Joan em va confondre amb un altre membre de l’entitat i em va dir de pujar, pensant que el meu nivell era OWD (encara  riem cada vegada que ho recordem). Anècdotes a part, crec que va ser una immersió en la que vam gaudir tots, encara que l’aigua estava una mica freda (16ºc) per l’època de l’any en la que estem. Resumint, 43 minuts d’immersió intensa, plena de vida i color i amb uns companys de primera. Com sempre, Medes no decep. Per desgracia al company Pau se l’hi va inundar la seva càmera i va deixar de funcionar a mitja immersió. Ànims Pau, a veure si la pots recuperar.

CALA PEDROSA
La 2ª immersió va tenir lloc a l’Illa Pedrosa (Illot situat a la Costa del Montgrí). Vaig tornar a repetir grup i també se’ns va afegir el Sergio (company meu d’innumerables immersions). L’atractiu principal d’aquesta immersió es passar pel túnel que travessa l’illot. El meu grup i jo el vam travessar i una vegada estàvem a l’altra banda, vam anar a una fondària d’uns 27 metres a on vam trobar una paret plena de Llagostes (més de mitja dotzena). La tornada la vam fer per la part superior del túnel,  on hi ha un canal molt estret però segur, que et torna a portar a l’entrada del mateix. Abans de començar, el Joan em va dir que els espais tancats no son lo seu, però que miraria d’acompanyar-nos en tota la immersió, jo l’hi vaig respondre que tranquil, provem-ho i a la mínima que et sentis incomode sortim. Però no va fer falta, ja que va fer tota la immersió sense problema, superant així en aquesta immersió, la seva fòbia als espais tancats. Felicitats Joan! En definitiva, una immersió d’uns 51’ en la que vam gaudir sobretot dels contrallums que trobem a l’interior d’aquest impressionant túnel i les seves obertures superiors o xemeneies.

El túnel de l'Illa Pedrosa. Fotografia per José Sánchez

CRÒNICA D'UN RESCAT
Però el dia no va acabar aquí, ja que de tornada, a l’alçada de les Illes Medes, ens vam trobar un Vaixell amb problemes del que sortia una considerable fumera del seu interior. Ramon (patró de Xaloc) va posar proa cap aquesta embarcació per veure quin era el seu problema i oferir-los el nostre ajut. Ens vam trobar amb una família de 5 membres (2 adults i 3 nens i a més un gos) a la proa de l’embarcació, ja que a Popa, a causa del fum, no s’ hi podia estar. Es va decidir remolcar l’embarcació a Port per veure quin era el seu problema, però quan vam començar les maniobres de remolc, va començar un foc molt intens a Popa que avançava molt ràpidament per la coberta del Vaixell posant en greu perill als seus tripulants. En qüestió de segons allò va prendre com una teia, el pare amb dos dels seus fills va saltar per la borda per salvar la seva vida i la dels nanos. En veure això no m’ho vaig pensar 2 vegades (bé... vaig pensar, porto el vestit de neoprè, tinc flotabilitat positiva, ens separen uns 25 - 35 metres, puc arribar fins a ells i ajudar-los a sortir d’aquell infern) i em vaig llençar a l’aigua per socorre'ls. Tot va anar molt ràpid, malgrat la mala mar que feia, en questió de segons havia contactat amb ells. Vaig agafar un dels nanos per l’armilla salvavides (gràcies a Déu que la portaven) i la vaig dir al pare que comencéssim a nedar en direcció a la nostra embarcació, ja que, si no, corríem els risc  que el corrent ens portés cap al seu Vaixell, que en el aquell moment estava completament en flames (creieu-me quan us dic, que tenir allò a menys de 5 metres de distància no va ser gens agradable i cada vegada que ho recordo em venem esgarrifances). Vam fer un esforç i vam sortir d’aquell infern com vam poder, finalment vam arribar a l’embarcació del Xaloc i ens vam poder posar a salvo , els nanos, el pare i jo.

Aquesta va ser la meva experiència i el que vaig viure en aquell moment. Després em van explicar que Ricard, membre de l’estaf de Xaloc, també es va llançar a l’aigua darrera meu i va socórrer la mare (i el Gos), que havia saltat també per la borda amb la seva filla al veure’s envoltada per les flames,  i que un membre de la Sirena també es va llançar a l’aigua i va poder salvar la nena i portar-la sana i estalvia a la nostra embarcació.

L'embarcació sense la seva tripulació derivant cap a la costa. Fotografia per Juan García

Alguns poden considerar la meva acció d’heroica i exemplar, altres de precipitada i perillosa, però jo us puc dir que simplement va ser una acció improvisada, ja que en aquell moment no hi havia temps per pensar massa, ja que era una situació limit ( 5 persones a l’aigua, 3 d’elles criatures d’entre 3-6 anys i el seu Vaixell en flames) i la prioritat era treure aquella gent de l’aigua fos com fos. Per sort, al final tot va acabar bé,. Tota la família sana i estalvia (inclòs al Gos) i els rescatadors també bé.

Ho vaig viure en 1ª persona i em sembla increïble, que no es mencioni a la notícia (http://www.324.cat/noticia/2134133/baixemporda/Sincendia-un-vaixell-de-petites-dimensions-a-la-bocana-del-port-de-lEstartit) el paper actiu que va tenir el nostre col.lectiu (submarinistes) i els centres de busseig de la zona, en el rescat d'aquesta família.


També vull agrair als demés membres de Vilasub, el recolzament i suport que m’heu donat després d’aquest accident. Moltes gracies a tots, sou els millors.

José Sánchez


L'Anna i l'Albert també hi van ser encara que no es van poder quedar per a la foto de família

Moltes gràcies per la teva crònica José i per la teva generositat i valentia. Ens veiem a la propera aventura.

Salut i bombolles!!!