GAMBES, TRAMUNTANA I...CAP A LA LLOSA
Un any més, i ja són 7, cap a aquestes dates...cap a Palamós!! a degustar el fantàstic menú de la gamba de Palamós. I és que mai no s'han de perdre els orígens.
I per complementar la suculenta activitat gastronòmica que val la pena de debò, havíem de fer alguna activitat esportiva com bé mana la nostra tradició. Així que de la mà de l'
H2O DIVINGCENTER PALAMÓS, vam apuntar-nos a visitar el fons del mar.
La sortida prevista pel diumenge al matí ens feia molta il·lusió a tots, els
Ullastres III i nosaltres érem gairebé tots, érem 9, però la forta Tramuntana que bufava ja de bon matí ens va obligar, no sense intentar-ho abans, a capgirar el nostre rumb, fins a la Llosa de Palamós, principalment per la curta distancia que hi ha entre aquesta i el port de Palamós.
Un cop a la Llosa de Palamós les adverses condicions del vent i la mar ens van fer dubtar sobre si iniciar o no la nostra immersió, alguns van preferir seguir dalt del vaixell, però d'altres vam saltar a l'aigua, això si extremant al màxim les precaucions, sistema de companys, fondària, consum d'aire, esforç, etc.
En primer lloc vam acordar de comprovar que les condicions sota l'aigua, corrents, visibilitat...fossin les adients per iniciar el descens i que un cop al fons no ens allunyaríem massa en el nostre recorregut de la cadena de la boia, per no perdre mai de vista la localització del vaixell ja que degut al fort vent i les onades no era gens recomanable de sortir a superfície apartats o lluny de l'embarcació.
En descendir els primers metres ja ens vam adonar que les condicions sota la superfície ens permetrien realitzar la immersió ja que no eren dolentes malgrat la reduïda visibilitat (uns 10m.)
I un cop al fons la Llosa ens mostrava alguns dels seus tresors, varietat de nudibranquis entre el precoral·lígen, congres, grans rascasses, bancs de variades i sargs entre els canons que formen les roques de la Llosa, bancs de forcadelles a l'esguard de la llum, fadrins i donzelles anant i venint frenèticament, etc.
En esgotar el nostre temps de fons i després de la corresponent parada de seguretat a prop del cable de la boia, al que sovint no ens podíem agafar a causa del fort moviment del vaixell a la superfície, vam ascendir per parelles el més a prop possible a l'escala de l'embarcació per no tenir que lluitar amb l'onatge un cop a la superfície.
De retorn a port tot comentant la nostra experiència, tots teníem en ment que impressionant havia resultat la Llosa i quan podríem anar als
Ullastres III. Qui sap, potser la propera? :)
Salut i bombolles!!
