H2OCI VILAFRANCA - TALLER DE SNORKEL I SUBMARINISME
Aquest cop, els amics de VILASUB hem organitzat una activitat ben diferent de les habituals, i quan dic diferent, no vol dir que ens hem tornat bojos i ens hem convertit en un club de muntanya disposat a pujar l’Aneto. Encara que, com no pot ser d’un altra manera, no hi podia faltar l’aigua i ampolles de busseig.
El Complex Aquàtic de Vilafranca, dins les activitats de l'H2Oci Vilafranca, ens va demanar si podíem organitzar un bateig per nens i adults a les seves piscines. Pels que no sapigueu que és un bateig, no és que ens haguem tornat bojos una altra vegada, i ara siguem un club de cristians batejant a la penya a tort i a dret. Un bateig de busseig és una manera d’iniciar-se en aquesta activitat que tant ens agrada i que ens fa sentir una sensació de llibertat difícil d’explicar amb paraules. Vol dir, provar per primera vegada un regulador i respirar dins l’aigua com si fóssim un peix. Tenir la mateixa sensació d’ingravidesa que tenen els astronautes a l’espai i oblidar-te per un moment de tot el que som i tornar a aquell lloc del qual tots venim, l’aigua.
Dues setmanes abans, vam començar els preparatius. Necessitaríem equips (màscares, tubs, aletes, ampolles petites i grans, “jackets”, reguladors, ploms...) i el més important, un grup de voluntaris disposats a estar 5 hores dins l’aigua fent batejos. Vam fer un grup de “whatsapp” de voluntaris, ja sabeu, d’aquells que no paren de sonar. Una setmana abans, una reunió a la nostra seu social de l’Agrícolper organitzar-nos, amb el soparet corresponent, incloses les “morcillas” que va portar de Múrcia el Pau i el vinet de rigor (Penedès, com no). Tan sols ens quedava fer la crida als socis de VILASUB perquè col·laboressin en l'organització de la logística necessària per dur a terme aquesta activitat. Com sempre, la gent no va fallar.
Va arribar el dia, però la nit abans, els nervis em van dificultar el son. Per mi, era la primera vegada que faria de monitor de busseig. Vam arribar al complex una hora abans i tocava descarregar les ampolles i muntar tots els equips. Ho teníem tot controlat, érem un equip de primera. El Víctor (l’instructor divertit amb més experiència), El Ferran (l’instructor amb més seny), El Vador (l’instructor enrotllat i bon tio), l’Artur (l’instructor calmat i resolutiu), la Laia (la submarinista més jove del club, però que sota l’aigua ningú ho diria), el Xavi (el professional), i per últim el que escriu, el Ricard (...l’instructor novell però amb una il·lusió desbordant).
Eren les 17:30 i ja teníem 16 nens fent cua per ficar-se a l’aigua. Abans del bateig els havíem preparat una sorpresa. Haurien de fer un circuit de snorkel (bussejar amb màscara i tub) passant per uns cèrcols que havíem posat sota l’aigua. També haurien d’identificar unes fotos plastificades de diferents espècies marines que havíem posat al fons de la piscina (morenes, pops, sards, meros...). Aquesta prova els donaria seguretat als nens per després fer el bateig anhelat, i al mateix temps, a nosaltres ens serviria per veure com es desenvolupaven a l’aigua.
Al final del circuit de prova els esperava el Víctor, el Ferran i el Xavi . Una petita xerrada i un parell de bromes per tranquil·litzar-los eren la fórmula perfecta. A poc a poc la cara dels nens s’anava transformant. El temor i els nervis es convertien en curiositat. Cada instructor se submergia amb un nen i al cap d’uns segons tot canvia. Ja hi som, respirem sota l’aigua i no ens ofeguem!
Hi havia nens de totes les edats des de 6 anys fins als 12. Alguns més hàbils que altres. Però el més increïble i gratificant va ser poder veure la cara d’il·lusió que feien els nens quan sortien de l’aigua. En el meu cas, doblement gratificant, ja que vaig poder bussejar amb el meu fill de 8 anys (Marc) per primera vegada. Ell no ho oblidarà mai, però jo tampoc.
Però quan estàvem a punt d’acabar l’activitat amb els nens, per començar amb els adults, ens esperava una sorpresa. Una tempesta elèctrica amb xàfec inclòs ens va obligar a sortir de l’aigua i suspendre l’activitat. Però teníem un pla “B”. La piscina coberta. Dit i fet, amb una revolada vam traslladar tots els equips a la piscina coberta (una feinada vaja!!).
En 15 minuts (tot un rècord), ja ho teníem tot preparat i un grup de 6 adults ens esperaven per ficar-se a l’aigua. L’explicació tècnica, les bromes de rigor per afluixar els nervis, tothom amb el regulador a la boca i per últim desinflar el "jacket" per submergir-se. En aquell moment t’adones que els adults no som tan diferents dels nens, sobretot pel que fa a la curiositat per descobrir un món nou. Tampoc les cares dels adults quan sortien de l’aigua eren gaire diferents.
Ara, no us penseu que en el busseig tot és tan divertit. Queda la pitjor part. Recollir-ho tot, carregar-ho a la "furgo", i quan arribes a casa esbandir-ho tot amb aigua i posar-ho a assecar. Encara, que abans de tot això, no podia faltar el sopar de rigor per recuperar forces al bar Trèvol. Uns entrepans que no havia vist en ma vida.
No vull acabar aquest escrit sense agrair a VILASUB l'oportunitat de deixar-me participar en aquesta activitat.
Salutacions i bombolles per tots!!
Text: Ricard Domingo.
Fotografies: Complex Aquàtic de Vilafranca del Penedès i Ricard Domingo.
