CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

Barra menu

ESTATUTS DEL CLUB POLÍTICA DE PRIVACITAT POLÍTICA DE GALETES AVÍS LEGAL

CENTRES COL·LABORADORS

CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -

dimarts, 14 d’octubre de 2008

"BOREAS REVISITED"

11/10/08...

Gairebé un mes després de la darrera capbussada a Menorca, canviem aquelles cristal·lines aigües per les "no tant clares" de Palamós i anem a fer una altra visita al ja mític Boreas.

Una vegada més anem amb l' H2O Diving Center , un centre molt recomanable tant per les seves instal·lacions, com per les seves embarcacions, la bona organització en les seves sortides i pel tracte que donen als seus clients.

Les previsions meteorològiques no pintaven bé de cara al cap de setmana, però la veritat és que la mar estava molt bé per capbussar-se.
En arribar al Boreas estàvem sols, no hi havia cap embarcació més així que aquest cop seríem poca gent sota l'aigua.


SOLITUD és la paraula que em va venir al cap mentre ens acabàvem d'equipar, recordant l'anterior immersió que havíem fet mesos abans aquí. FRED recordava que havia passat l'anterior vegada, malgrat ser a començaments de juny. DESOLACIÓ m'inspiraba el record d'aquella "ferralla" enfonsada i carent de vida. ( A mi personalment m'agraden més els esculls plens de gorgònies, esponges, peixos i bitxos de tota mena ). DESCONTROL per que va ser la primera vegada que l'ordinador ens marcaba deco i la vam tenir que fer agafats a una corda plena de submarinistes que no paraven de fer-se nosa els uns als altres.

Caram!! llegint això un es pot imaginar que no tenia cap ganes de capbussar-me en aquell lloc. Però no, la veritat és que tenia moltes ganes de tornar a "re-visitar"aquell indret, ara que tenim molta més experiència adquirida.

Baixem per la corda de la boia cap a la proa del Boreas amb una visibilitat d'uns 10m, fins que quan estem gairebé a sobre intuïm la fantasmagòrica silueta del derelicte i ens trobem envoltats d'un banc de bogues, això ja pinta més bé.
Animat per aquesta sensació, vaig directe a trobar el timó del vaixell, que l'altra vegada gairebé havíem passat per alt. Entrem a la fosca sala de màquines i sortim per un cantó recorrent un passadís lateral fins el pont. I descobrim vida, flabellines rosades, gorgònies blanques, petits gobis i molls reials...
A més l'Artur em mostra un racó del derelicte on ha quedat atrapat aire i fa un curiós efecte de mirall submergit.

La qüestió és que vaig tornar a sentir Fred i vaig tornar a tenir la sensació de solitud i desolació, sobretot en allunyar-me una mica del vaixell per fer una fotografia en la "emboirada" i blavosa aigua. Però en cap moment vaig tenir la sensació de descontrol, ni tan sols durant els 7 minuts que vam estar sols penjats de la corda en mig de la blavosa boira, durant les nostres obligatòries parades de "deco" i de seguretat.
I en sortir a la superfície mentre contemplàvem la badia de Palamós, surant sobre les suaus onades d'un mar que semblava metàl·lic, em va envair aquella sensació de satisfacció que es té quan es fan les coses ben fetes.

En definitiva, que aquest "Boreas revisited" em va agradar molt més que l'altra vegada, encara que segueixo preferint els fons del precoral·lígen.

1 comentari :

Anònim ha dit...

Pau estic al.lucinant amb la teva web i amb les fotografies submarines que hi poses.
És com estar dins un altre món, que no coneixo.
Espero que segueixis amb aquesta web i que segueixis disfrutant de les immersions.
Iris