CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

Barra menu

INICI QUI SOM MARXANDATGE ACCÉS SOCIS

AVANTATGES SOCI ESTATUTS DEL CLUB AVÍS LEGAL POLÍTICA PRIVACITAT POLÍTICA GALETES

CENTRES COL·LABORADORS

CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -

diumenge, 31 de desembre del 2017

BEGUR 31/12/17

Després de suspendre aquesta immersió a principis de desembre per problemes meteorològics i aconseguint reunir a un bon nombre de valents membres, de ven aviat vàrem agafar cotxes i ens dirigirem cap a la Cala Sa Tuna de Begur. En l’arribada la temperatura externa era més que fresca però això no va impedir que mostréssim els nostres cossos mentre procedíem a posar-nos tant neoprè i peces de roba com podíem a sobre, doncs no era per menys ja que l’aigua ens esperava a una temperatura quasi com la que tenim dins la nevera de casa nostra, dotze graus ni més ni menys, cosa que no ens va fer enrere per començar la immersió. 


A una profunditat de nou metres férem una parada i posant el tió sobre la sorra i equipats amb pals, ens disposàrem a fer-lo cagar (caga tió, tió de Nadal...), també es va voler escenificar la figura del caganer tan típica en els nostres pessebres i no va faltar una ampolla de cava tot intentant beure’n el seu contingut més que no pas aigua salada, això mentre els reporters feien de les seves amb el gran impediment per capturar una bona foto degut al núvol de sorra que es va aixecar del fons (si és que ens arriba a agradar fer el burro dins l’aigua)...



Els més agosarats vàrem continuar la immersió que va durar uns setanta-cinc minuts assolint una profunditat sobre els vint-i-dos metres de fondària i en la que després de no ser massa espectacular de vida, es vàrem poder veure un bon grapat de llagostes juntes i per acabar-ho d’arrodonir un bonic llamàntol, llàstima que en aquells moments jo ja havia fer marxa enrere pel fred i me’ls vaig perdre, però l’amic Sisco ens els va immortalitzar amb unes boniques fotografies.


Un cop tots fora de l’aigua, tocava tornar-se a canviar, una tassa de brou calentó per refer-se i el típic piscolabis de Vilasub i amb l’aportació de tot tipus de coses per menjar portades voluntàriament pels companys. 

Moltes gràcies a tots els companys per fer possible aquesta sortida, l’última l’últim dia de l’any i com no a l’organització que gràcies a la seva tasca Vilasub és més que un club !!!

Salut i bombolles !!!

Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Sisco Serran, Pau Asensio, Ricard Domingo i Víctor Sánchez