ULLASTRE III
Una vegada més els companys de Vilasub ens hem submergit a les aigües d’Ullastre III de la ma d’en Jaume del centre Anemone a Palamós. Per desgràcia l’aigua que ens esperava, era verdosa i tèrbola amb infinitat de partícules en suspensió i una visibilitat inferior als set o vuit metres, cosa que va dificultar enormement als companys fotògrafs poder treure bones fotografies.
La immersió en aquest punt acostuma a ser bastant profunda reduint-nos el temps de fons, però suficient per poder gaudir de les boniques i acolorides gorgònies, un parell d’estrelles de mar “Astrospartus mediterraneus”, el rei d’Ullastre en aquesta època d’aigua freda que és el Gall de Sant Pere d’entre altres típiques espècies com ara vaquetes ”Peltodoris atromaculata” i escórpores.
La gran sorpresa al menys per mi va ser topar-me amb una espècie de cranc anomenat “Dromia personata” ja que era la primera vegada que en veia un i és molt curiós perquè agafa trossets d’esponges i se les posa sobre la closca per tal de camuflar-se de possibles depredadors.
Un cop exhaurit l’aire de les ampolles, tots fora de l’aigua i tornem a port per canviar-les i veure el “caldo” miraculós calentó.
EL BOREAS
Després de gairebé un parell d’hores en superfície, ens dirigim al següent destí, El Boreas, un vaixell enfonsat al que jo encara no hi he estat mai (ja en tenia ganes). Un cop al lloc ens equipem i pas de gegant... però al posar el cap dins l’aigua... sorpresa, el Boreas no es veu, està clar que no és el millor dia per visitar-lo però aquestes coses ja passen, així que cap avall que fa baixada...
En tocar sorra a -32metres el primer que veig és la gran hèlix, els contrallums i la silueta que dibuixa et deixa bocabadat, continuem la immersió i vaig veient les restes del navili, el que hem va sobtar és que se’m va fer petit, me l’imaginava més gran, tipus Dragonera, però tot i això està molt ben conservat i te llocs interessants com la càmera d’aire interior, l’hèlix, part d’engranatges, el timó (no pot faltar una fotografia fent el burro amb el timó) i el nombrós nombre de nudibranquis, alguna llagosta amagada, morenes i gambes que hi habiten.
Tot i les dues hores entre immersions i que l’ampolla que duc porta aire enriquit al 29% no son suficients perquè als 30 minuts d’immersió l’ordinador hem castigui en fer una descompressió i parada de seguretat d’onze minuts, així que toca penjar-se a la corda i esperar a que passi el temps reglamentari abans de tornar a superfície.
Ja tinc ganes de tornar-hi amb més tranquil·litat i acabar de veure el munt de petits detalls que de ben segur hem vaig perdre... Boreas, espera’m que tornaré !!!
Moltíssimes gràcies a tots i fins la propera!!
Salut i bombolles!!
Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Sisco Serran, Ferran Asensio i Pau Asensio.
