CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

Barra menu

CENTRES COL·LABORADORS

dimecres, 27 de setembre de 2017

PLATJA D'ARO 17/09/17

LA ROCA ROJA

De cine!! Així és com podríem definir aquesta immersió a la Roca Roja de Platja d’Aro. M’explicaré: a diferència de la majoria d’immersions, aquesta vegada l’espectacle es produïa a 5-6 metres de fondària, i nosaltres ho contemplàvem bocabadats sobre els 15-17 metres, asseguts en imaginaries butaques suspeses en el blau...i és que veure un grandíssim banc de seitons, ballant a l’uníson per salvar la vida dels seus depredadors, rapidíssims bonítols i els majestuosos espets, és un espectacle comparable a veure una gran pel·lícula de 3D, als millors cinemes del món!!




I quins canvis de direcció que feien, els seitons, fent brillar els rajos del sol damunt els seus petits cossos, tot intentant fugir, era digne de veure. L'hora d’immersió va passar volant, i tot i els pops, les morenes, els nudis i un congre ben amagat, el que ens quedarà a la memòria dels que hi vàrem poder ser, va ser la gran cacera del seitó, protagonitzada per els bonítols i el gran banc d’espets.




LA LLOSA DE PLATJA D'ARO

Seguidament, després de tornar a port amb el nostre entranyable Ballenato, tot gaudint d’un sucós meló que el gran capità Siscu ens va obsequiar i fer el canvi de botelles obligat, ens dirigíem cap a la llosa de Platja d’Aro, a dos minuts de navegació del port.



Immersió plàcida i tranquil·la, on la gran visibilitat que teníem, va fer-nos gaudir d’uns paisatges molt bonics, però potser amb menys vida de la que ens esperàvem; passejada per sota l’arc de pedra i buscar les petites llagostes amagades i diversos nudis, ja fan que aquesta immersió sigui molt recomanable.



De tornada cap a port, dutxa a les magnifiques instal·lacions de DIVERS, i com no, amb unes decobirres, i un pica pica, i uns entrepans per dinar, vàrem posar punt i final a un diumenge fantàstic, gracies al bon saber fer i la gran professionalitat de la gent de DIVERS.



Moltíssimes gràcies per tot i fins la propera!!

Salut i bombolles!! 

Text: Salvador Sadurní.
Fotografies: Juan García, Sisco Serran i Pau Asensio.

diumenge, 10 de setembre de 2017

PORT DE LA SELVA 03/09/17

El primer diumenge de setembre vam desplaçar-nos fins al nord del nostre país, concretament fins a El Port de la Selva, per celebrar una jornada de busseig en família, en la que gràcies a l'excel·lent organització de la SECCIÓ DE SUBMARINISME del Club Nàutic Port de la Selva, mentre les famílies dels capbussadors gaudien de les magnífiques instal·lacions del Club Nàutic, els submarinistes van xalar de valent explorant les restes del derelicte del Woodside.


EL WOODSIDE

La immersió programada per aquesta ocasió era la Massa d'Ors, però a causa de les condicions de la mar, vam haver d'optar per un punt de busseig alternatiu, Així que després d'un distret viatge d'uns 25 minuts de navegació rumb a Cadaqués, en el que vam gaudir d'allò més contemplant l'agrest paisatge del Cap de Creus, vam arribar fins a l'illot del Portaló, que sembla formar la silueta d'un drac reposant sobre la superfície del mar.


En aquesta zona descansen sobre un fons de sorra, a 25 metres de fondària, les restes del Woodside també conegut com el "vapor anglès", un antic vaixell de ferro del segle XIX impulsat per vapor i veles, que es diu que va naufragar en aquest indret l'agost de 1884, a causa d'una espessa boira que va fer que xoqués frontalment amb el mateix illot del Portaló, per manca de visibilitat i referències.

Bufava una suau tramuntana i el mar estava ben arrissat, però el punt d'amarratge d'aquesta zona quedava totalment arrecerat, així que vam poder iniciar des d'aquí la nostra immersió tranquil·lament i amb total calma i seguretat.


A diferència de la darrera vegada que vam estar aquí, vam gaudir d'una agradable temperatura de l'aigua i d'una bona visibilitat horitzontal que a voltes arribava més enllà dels 15m.


La bona visibilitat existent va fer que aquesta immersió encara fos més espectacular. Vam gaudir molt contemplant les restes d'un vaixell del segle XIX, que amb el temps la mar ha fet seves integrant-les completament al fons, recobrint la seva superfície metàl·lica de tot tipus de vida incrustant i fins i tot de gorgònies de l'espècie "Paramuricea clavata", particularitat que fan d'aquest derelicte un cas únic.


Vam gaudir d'un bell paisatge submarí, pintat pels vius colors de les gorgònies que encara contrasten més dins l'intens blau del mar d'estiu.


Vam gaudir entre núvols de bellugadisses castanyoletes, sempre movent-se dins del blau, acolorits fadrins i rascasses, ens acompanyen durant tota la immersió. Dins els seus caus els tímids pops, morenes i congres, cerquen esguard al nostre pas, mentre els grans opistobranquis de l'espècie "Felimare picta", "pasturen" despreocupadament entre les restes del Woodside.


Després de més d'una hora d'immersió retornem al Port de la Selva, on ens esperen les famílies gaudint d'un refrescant bany a la piscina del mateix Club Nàutic.


Per acabar d'arrodonir aquesta jornada especial, i gràcies a la impecable organització de la SECCIÓ DE SUBMARINISME del Club Nàutic Port de la Selva, vam celebrar tots plegats, "vilasubs" i famílies, juntament amb tot l'equip de la SECCIÓ DE SUBMARINISME del Club Nàutic Port de la Selva, un alegre i distés dinar de germanor, al mateix restaurant del Club Nàutic.


Dedicar el nostre més sincer agraïment a tot l'equip humà de la SECCIÓ DE SUBMARINISME del Club Nàutic Port de la Selva, a la Júlia, al Josep Anton i al Juan Carlos, per brindar-nos aquesta magnífica jornada i per l'exquisida atenció i l'excel·lent tracte que en tot moment ens van dispensar. Moltes gràcies i fins ben aviat amics!!

Salut i bombolles!! 

Text: Pau Asensio.
Fotografies: Júlia (Submarinisme Cnps), Sisco Serran i Pau Asensio. 

dilluns, 7 d’agost de 2017

ROSES 23/07/17

Aquest cop els amics de VILASUB vam fer unes de les millors immersions de la costa Brava, i el millor de tot, és que van ser sorpresa. En principi havíem d'anar al Bisbot, però donat el mal temps, vam haver de canviar els plans. Aquesta és una de les coses que passa al busseig. Depenem dels capricis del mar. Però cap problema, canvi de rumb i els professionals Roses Sub ens van portar cap al Gat i el Bau de la Ferrera.

EL GAT

Per mi, era una immersió important. Era la primera pràctica del curs Deep Diver, i això feia que estigués una mica més nerviós del normal. El cuquet a la panxa que sentim els submarinistes abans de la immersió estava més que justificat, ja que en l'última immersió que vaig fer a Palamós, diguem que vaig tenir alguns problemes i que va ser una mica accidentada; per sort, sense conseqüències. Necessitava tornar a agafar la seguretat que es requereix per practicar aquesta activitat. D'altra banda, una activitat molt segura, però que és imprescindible que, de tant en tant, fem recordatoris de les normes bàsiques i dels protocols d'actuació en cas d'accident. Però tenia un gran mestre, el Ferran Asensio, el súper instructor d'IDEA. Amb ell tot és sempre més fàcil. T'aporta la seguretat necessària i els coneixements necessaris d'una manera difícil d'oblidar.

Tan sols hauria de fer tres coses en les pràctiques del curs. Una era calcular el consum d'aire que tinc, i això es fa navegant 10 minuts a una profunditat de 10 metres. L'altre seria fer la prova de flotabilitat per calcular el llast necessari per submergir-me. I per últim, llançaríem la boia des de 10 metres. Desenrotllant el carret i fent la parada de descompressió a 3 metres agafa't a la boia. Sembla molta cosa, però realment no és tant, i finalment vaig poder gaudir d'una immersió increïble.

El guia de Roses sub va fer el "briefing" de torn, després vam formar parelles però aniríem tot el grup de Vilasub junts. Saltem a l'aigua i quan ens vam agrupar vam fer la prova de flotabilitat... Que si a mi em sobren ploms, que si a mi em falten, que si com es fa això....I després de l'embolic i la broma, fem el senyal tan esperat de baixar, i comença la immersió.



3 metres, 6 metres, 10 metres. I de cop, apareix un mero impressionant. Em va enganxar amb la càmera sense preparar. Un mero brutal "y yo con estos pelos". Tenia la configuració de macro i havia de canviar-ho tot: Lent angular, flaixos oberts, ISO, diafragma, ets... (coses que ens passa als bojos del fotosub). A la primera, el flaix no va disparar amb tota la potència, ho torno a provar i tampoc i faig una tercera que finalment, després dels retocs pertinents del "lightroom", en trauré alguna cosa. De cop i volta, miro amunt i veig un banc d'espets que no els podia ni contar. Me'n vaig amunt ràpidament per tenir-los més a prop i començo a disparar la càmera com un boig. Semblava que no s'acabava mai el banc de "barracudes". Les perseguia, però elles m'ignoraven com si no existís, fins que m'apropava la distància que elles consideraven suficient i s'apartaven amb una elegància sublim. Cansat de perseguir-les, em vaig parar damunt d'una roca immòbil a gaudir de l'espectacle. Doncs si senyor, això passa al Mediterrani i jo me l'estimo per aquests moments inoblidables. Després d'això, si s'hagués acabat la immersió, no m'hauria importat. Però encara quedava veure algun pop, alguna foto d'un espirògraf, algun macro de nudibranqui i per acabar la visita d'algun mero curiós.



Per acabar, havia de fer les dues pràctiques del curs que em quedaven. 1) Calcular el consum: El Ferran va apuntar a la pissarra submarina la pressió de l'ampolla abans i després dels 10 minuts de navegació i fora de l'aigua faríem els càlculs. 2) Tirar la boia: Sembla una cosa senzilla, però si no ho fas bé pots acabar fet un embolic amb el fil del carret, o pitjor encara, amb la boia flotant a la superfície sense haver-la subjectat al carret abans de llençar-la (cosa molt graciosa perquè aleshores la boia no serveix per res, a part de fer maco a la superfície).

Ja al vaixell, tot el grup d'amics de Vilasub (Ferran, Xavi, Jordi, Laia, Marina, Ramon, Héctor, lluís, Vicky i Jo mateix) compartim el que hem vist, el que no hem vist i les coses que ens han passat. És un gran moment on el grup s'uneix, però sense perdre gaire temps que hem de preparar l'equip per anar a fer la segona immersió al Bau de la Ferrera.

EL BAU DE LA FERRERA

Un cop passat el temps prudencial d'una hora, comencem la segona immersió després del reglamentari brifing on ens avisen de possibles corrents.

En aquesta immersió es varen poder veure bons bancs de castanyoles, alguns tipus de nudibranquis d’entre ells les anomenades “vaquetes”, així com un bon nombre de llagostes i peixets varis.



En acabar desmuntatge d’equips i dinar al port mateix el que cadascú ens havíem portat sense faltar el típic refrigeri de VILASUB.



Salut i bombolles,

Text: Ricard Domingo i Jordi Tarrida.
Fotografies: Lluis & Viky i Ricard.

dimarts, 25 de juliol de 2017

TOSSA DE MAR 17/07/17

Aquest dilluns i totalment “fora de ruta” membres i amics de VILASUB ens trobàrem a Tossa de Mar disposats a fer una remullada nocturna a la platja de la Mar Menuda.

Sota un cel totalment clar, lluna en quart minvant i l’aigua a una temperatura de 25 graus ens disposàrem a iniciar la nostra immersió.
El primer regal de la nit va ser un preciós congre amb molta gana i sense importar-li el més mínim la presència de públic, es disposava a fer complir la llei del mar on diu que el peix gran es menja el petit, així que sense cap mena de contemplació i d’una forma totalment serena es cruspia cada castanyola que se li creuava pel seu camí davant de la nostra atenta mirada.



Avançant per les aigües de Tossa ens vàrem trobar nombrosos pops curiosos a les nostres càmeres així com diverses gambes amb els seus llargs bigotis, acolorits crancs ermitans amb ulls sortits i potes peludes, morenes totalment desinhibides, una llagosta que semblava que fes un passi de models, una estrella de mar fent una passejada nocturna i diversos i variats peixos de molts colors, formes i mides.



La cirereta que va guarnir el pastís va ser la troballa d’un espectacular cavallet de mar, potser un dels éssers amb més encant del fons del mar. Va ser l’entreteniment final de tots nosaltres i les nostres càmeres delectant-nos amb el seu posat i aguantant sense més remei cada flash que impactava contra la seva cara, sens dubte va ser el millor final d’hora i mitja d’immersió que ja de per si sola havia sigut prou interessant i espectacular.


Donar el nostre agraïment a tots els socis i amics de VILASUB que han participat i ajudat amb la logística, per poder dur a terme aquesta altra interessant jornada de busseig. 

Salut i bombolles!!

Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Jordi Tarrida.

dimecres, 12 de juliol de 2017

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 10/07/17

TALLER DE RCP I DEA PER A REPASSAR O AMPLIAR CONEIXEMENTS

La darrera activitat que vam organitzar pels membres de la nostra associació, destinada a ampliar coneixements i millorar la tècnica de la nostra formació com a bussejadors, va ser un TALLER DE RCP I DEA, dirigit per en Ferran Asensio (IDEA Advanced Instructor), a les instal·lacions de L'AGRÍCOL - Centre Artístic del Penedès, on actualment està ubicada la nostra seu social.



Després de les explicacions corresponents (què s’havia de fer en cas d’estar a l’aigua o a terra, si hi ha una o més persones ajudant i com es tenia de fer) tots els participants van poder practicar-li la RCP i la ventilació a un nino de pràctiques de manera correcte i efectiva, sempre sota la supervisió del Ferran.



Tots els presents van demostrar unes grans capacitats a l’hora d’emprar la tasca corresponent.
Compressió a compressió, amb les mans ben agafades i col·locades, amb la força necessària i amb molta cura acompanyat de les insuflacions, van ser la clau per reanimar al nostre estimat nino.



video

Després de fer la RCP, alternar-nos amb un company realitzant les compressions i les insuflacions i practicar amb el DEA, vam sortir amb la satisfacció de pensar que si algun dia ens trobem amb alguna situació on s’hagi d’actuar ho puguem fer mitjanament be.



Al finalitzar i per agafar forces un bon sopar al mateix centre AGRÍCOL.


Agraïr sincerament al Ferran Asensio, la seva dedicació per dur a terme aquest interessant taller i per la dedicació que va demostrar en tot moment vers a tots els participants.

Moltíssimes gràcies, company!!

Text: Laia Tarrida.
Fotografies: Juan García i Pau Asensio

dimarts, 11 de juliol de 2017

PALAMÓS 09/07/17

En aquesta ocasió uns quants membres de VILASUB ens vàrem anar a capbussar a les aigües de Palamós de la ma d’en Jaume del centre d’immersió ANEMONE DIVING CENTER on sempre hi som molt ben rebuts.


Per aquesta jornada els punts escollits per remullar-nos van ser Ullastres III i la Llosa de Palamós, dues immersions que tenen el seu encant tot i les fortes corrents que ens esperaven en el fons del blau, cosa que ens va dificultar la tornada al vaixell i ens va fer posar en pràctica la nostra habilitat a l’hora de tirar la boia perquè ens vinguessin a rescatar. Afortunadament tot va quedar en anècdota però ens fa recordar el respecte que li hem de tindre al mar per més immersions i experiència que tinguem.


Malgrat les adverses condicions marítimes es va poder gaudir de magnífiques i acolorides gorgònies d’Ullastres així com una variada fauna marina com son els espets, pops, morenes i escórpores d’entre altres.


Volem fer arribar el nostre més sincer agraïment a tot l'equip humà d'ANEMONE DIVING CENTER de Palamós, en especial al Jaume, pel seu excel·lent tracte  que van fer que gaudíssim d'allò més d'aquesta gran jornada.


Salut i bombolles!!

Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Ricard Domingo.

     

dijous, 6 de juliol de 2017

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 28/06/17

 H2OCI VILAFRANCA - TALLER DE SNORKEL I SUBMARINISME 

Aquest cop, els amics de VILASUB hem organitzat una activitat ben diferent de les habituals, i quan dic diferent, no vol dir que ens hem tornat bojos i ens hem convertit en un club de muntanya disposat a pujar l’Aneto. Encara que, com no pot ser d’un altra manera, no hi podia faltar l’aigua i ampolles de busseig.



El Complex Aquàtic de Vilafranca, dins les activitats de l'H2Oci Vilafranca, ens va demanar si podíem organitzar un bateig per nens i adults a les seves piscines. Pels que no sapigueu que és un bateig, no és que ens haguem tornat bojos una altra vegada, i ara siguem un club de cristians batejant a la penya a tort i a dret. Un bateig de busseig és una manera d’iniciar-se en aquesta activitat que tant ens agrada i que ens fa sentir una sensació de llibertat difícil d’explicar amb paraules. Vol dir, provar per primera vegada un regulador i respirar dins l’aigua com si fóssim un peix. Tenir la mateixa sensació d’ingravidesa que tenen els astronautes a l’espai i oblidar-te per un moment de tot el que som i tornar a aquell lloc del qual tots venim, l’aigua.



Dues setmanes abans, vam començar els preparatius. Necessitaríem equips (màscares, tubs, aletes, ampolles petites i grans, “jackets”, reguladors, ploms...) i el més important, un grup de voluntaris disposats a estar 5 hores dins l’aigua fent batejos. Vam fer un grup de “whatsapp” de voluntaris, ja sabeu, d’aquells que no paren de sonar. Una setmana abans, una reunió a la nostra seu social de l’Agrícol per organitzar-nos, amb el soparet corresponent, incloses les “morcillas” que va portar de Múrcia el Pau i el vinet de rigor (Penedès, com no). Tan sols ens quedava fer la crida als socis de VILASUB perquè col·laboressin en l'organització de la logística necessària per dur a terme aquesta activitat. Com sempre, la gent no va fallar.



Va arribar el dia, però la nit abans, els nervis em van dificultar el son. Per mi, era la primera vegada que faria de monitor de busseig. Vam arribar al complex una hora abans i tocava descarregar les ampolles i muntar tots els equips. Ho teníem tot controlat, érem un equip de primera. El Víctor (l’instructor divertit amb més experiència), El Ferran (l’instructor amb més seny), El Vador (l’instructor enrotllat i bon tio), l’Artur (l’instructor calmat i resolutiu), la Laia (la submarinista més jove del club, però que sota l’aigua ningú ho diria), el Xavi (el professional), i per últim el que escriu, el Ricard (...l’instructor novell però amb una il·lusió desbordant).


Eren les 17:30 i ja teníem 16 nens fent cua per ficar-se a l’aigua. Abans del bateig els havíem preparat una sorpresa. Haurien de fer un circuit de snorkel (bussejar amb màscara i tub) passant per uns cèrcols que havíem posat sota l’aigua. També haurien d’identificar unes fotos plastificades de diferents espècies marines que havíem posat al fons de la piscina (morenes, pops, sards, meros...). Aquesta prova els donaria seguretat als nens per després fer el bateig anhelat, i al mateix temps, a nosaltres ens serviria per veure com es desenvolupaven a l’aigua.


Al final del circuit de prova els esperava el Víctor, el Ferran i el Xavi . Una petita xerrada i un parell de bromes per tranquil·litzar-los eren la fórmula perfecta. A poc a poc la cara dels nens s’anava transformant. El temor i els nervis es convertien en curiositat. Cada instructor se submergia amb un nen i al cap d’uns segons tot canvia. Ja hi som, respirem sota l’aigua i no ens ofeguem!


Hi havia nens de totes les edats des de 6 anys fins als 12. Alguns més hàbils que altres. Però el més increïble i gratificant va ser poder veure la cara d’il·lusió que feien els nens quan sortien de l’aigua. En el meu cas, doblement gratificant, ja que vaig poder bussejar amb el meu fill de 8 anys (Marc) per primera vegada. Ell no ho oblidarà mai, però jo tampoc.

Però quan estàvem a punt d’acabar l’activitat amb els nens, per començar amb els adults, ens esperava una sorpresa. Una tempesta elèctrica amb xàfec inclòs ens va obligar a sortir de l’aigua i suspendre l’activitat. Però teníem un pla “B”. La piscina coberta. Dit i fet, amb una revolada vam traslladar tots els equips a la piscina coberta (una feinada vaja!!).


En 15 minuts (tot un rècord), ja ho teníem tot preparat i un grup de 6 adults ens esperaven per ficar-se a l’aigua. L’explicació tècnica, les bromes de rigor per afluixar els nervis, tothom amb el regulador a la boca i per últim desinflar el "jacket" per submergir-se. En aquell moment t’adones que els adults no som tan diferents dels nens, sobretot pel que fa a la curiositat per descobrir un món nou. Tampoc les cares dels adults quan sortien de l’aigua eren gaire diferents.
Ara, no us penseu que en el busseig tot és tan divertit. Queda la pitjor part. Recollir-ho tot, carregar-ho a la "furgo",  i quan arribes a casa esbandir-ho tot amb aigua i posar-ho a assecar. Encara, que abans de tot això, no podia faltar el sopar de rigor per recuperar forces al bar Trèvol. Uns entrepans que no havia vist en ma vida.


No vull acabar aquest escrit sense agrair a VILASUB l'oportunitat de deixar-me participar en aquesta activitat.

Salutacions i bombolles per tots!!

Text: Ricard Domingo.
Fotografies: Complex Aquàtic de Vilafranca del Penedès i Ricard Domingo.