BEGUR 31/12/17

Després de suspendre aquesta immersió a principis de desembre per problemes meteorològics i aconseguint reunir a un bon nombre de valents membres, de ven aviat vàrem agafar cotxes i ens dirigirem cap a la Cala Sa Tuna de Begur. En l’arribada la temperatura externa era més que fresca però això no va impedir que mostréssim els nostres cossos mentre procedíem a posar-nos tant neoprè i peces de roba com podíem a sobre, doncs no era per menys ja que l’aigua ens esperava a una temperatura quasi com la que tenim dins la nevera de casa nostra, dotze graus ni més ni menys, cosa que no ens va fer enrere per començar la immersió. 

A una profunditat de nou metres férem una parada i posant el tió sobre la sorra i equipats amb pals, ens disposàrem a fer-lo cagar (caga tió, tió de Nadal...), també es va voler escenificar la figura del caganer tan típica en els nostres pessebres i no va faltar una ampolla de cava tot intentant beure’n el seu contingut més que no pas aigua salada, això mentre els reporters feien de les seves amb el gran impediment per capturar una bona foto degut al núvol de sorra que es va aixecar del fons (si és que ens arriba a agradar fer el burro dins l’aigua)...

Els més agosarats vàrem continuar la immersió que va durar uns setanta-cinc minuts assolint una profunditat sobre els vint-i-dos metres de fondària i en la que després de no ser massa espectacular de vida, es vàrem poder veure un bon grapat de llagostes juntes i per acabar-ho d’arrodonir un bonic llamàntol, llàstima que en aquells moments jo ja havia fer marxa enrere pel fred i me’ls vaig perdre, però l’amic Sisco ens els va immortalitzar amb unes boniques fotografies.

Un cop tots fora de l’aigua, tocava tornar-se a canviar, una tassa de brou calentó per refer-se i el típic piscolabis de Vilasub i amb l’aportació de tot tipus de coses per menjar portades voluntàriament pels companys. 

Moltes gràcies a tots els companys per fer possible aquesta sortida, l’última l’últim dia de l’any i com no a l’organització que gràcies a la seva tasca Vilasub és més que un club !!!

Salut i bombolles !!!

Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Sisco Serran, Pau Asensio, Ricard Domingo i Víctor Sánchez

BEGUR 26/03/17

La darrera cita programada a la nostra agenda d'activitats, ens va dur fins al litoral de la bella població de Begur, per anar a capbussar-nos en un dels indrets més idíl·lics de la nostra estimada Costa Brava.

SA TUNA

La cala de Sa Tuna és una de les més belles del nostre litoral, així com una de les més accessibles per a practicar submarinisme des de la mateixa platja. Aquesta platja queda força arrecerada dels vents i molt protegida per la banda de llevant per La Punta d'Es Plom.

Panoràmica de Sa Tuna protegida de mar obert per la Punta d'Es Plom. Foto: Joan Carles Gómez.

Aquesta cala presenta diversos recorreguts, però al ser la primera vegada que la visitàvem, nosaltres vam optar pel que mostra l'Andreu Llamas en el seu llibre "Guia Submarina de la Costa Brava".

Vam planificar la nostra immersió seguint la paret situada a l'esquerra de la cala per on sortiríem a mar obert en direcció nord. Les condicions per a fer immersió eren bones, la mar estava en calma, en algun indret existia un suau corrent que no era gens molest i la visibilitat variava, segons la fondària dels 5 als 10 metres en horitzontal aproximadament. De lluny, van ser les millors condicions de què hem pogut gaudir enguany.

Vam iniciar la immersió a una fondària pròxima als -5m. seguint el contorn de la paret que delimita la cala en la seva vessant nord. El fons de Sa Tuna presenta un paisatge ben variat, entre paret de roca guarnida amb gorgònies blanques, sorra, praderia de posidònia, còdols...i acull una rica i variada fauna marina, segons l'indret i la fondària.

Vistosos i variats opistobranquis, morenes, llagostes, pops, rascasses, van fer les delícies dels fotògrafs submarins que cada cop són més i desperten més afició dins del grup.

Poc abans que les reserves d'aire ens indiquessin que ja havíem de tornar, vam trobar una gran extensió de roca que formava el típic paisatge del precoral·ligen, on vam poder recórrer un petit túnel i travessar un pintoresc arc de roca.

Capritxoses formacions rocoses fan d'aquesta, una entretinguda immerisó. Foto: Sisco Serran.

Vam gaudir durant gairebé 80 minuts, d'una entretinguda i bonica immersió, on vam assolir una fondària màxima de -20m. amb una temperatura mínima de l'aigua de 14ºC.

En acabar i per a recuperar forces, tots els participants van amenitzar la jornada amb un piscolabis, amb el que des del CAS VILASUB es va voler obsequiar a tots els participants d'aquesta jornada, però que es va convertir en un autèntic dinar de germanor, en el que tothom va col·laborar fent la seva aportació "culinària".

Agrair a tots els socis i amics del CAS VILASUB que van participar i van ajudar en l'organització logística, per poder dur a terme amb èxit aquesta gran jornada de busseig.

Salut i bombolles!!

Text: Pau Asensio.
Fotografies: Joan Carles Gómez, Víctor Sánchez, Sisco Serran, Juan García, Ricard Domingo i Pau Asensio.