Text: Pau Asensio.
Fotografies: Pau Asensio.
CENTRES COL·LABORADORS
- CENTRES AMB AVANTATGES SOCI VILASUB -
dimecres, 18 de juliol del 2018
TAMARIU "LA NUIT" 17/07/18
Busseig del bo de veritat, busseig del que fa afició, busseig del que quan surts de l'aigua voldries tornar a entrar, busseig d'aquell que et fa sentir realment afortunat de fer el que fas, busseig entre amics, amb complicitat, compartit, busseig per gaudir, per meravellar-se, busseig del que et fa estimar encara més les meravelles de la mar, busseig emocionant, nocturn, del que fa molta son l'endemà, per haver de viatjar més d'una hora i mitja fins a la nostra estimada Costa Brava, en plegar a les 8pm de la feina i del que et fa tornar tocades les 3am a casa, quan l'endemà a quarts de 7am, com a molt tard t'has de llevar per anar a treballar... Busseig per recordar sempre... Moltíssimes, moltíssimes gràcies Xavi Salvador Costa per la teva generositat i per voler fer-nos d'amfitrió en aquesta capbussada tan especial als amics del grup VILASUB, que vam poder assistir, Edgar, Jordi, Laia, Sisco i Xavi. Hem gaudit molt!! Mil gràcies CRACK!! Realment encomanes la teva estimació pel mar i ens motives per anar aprenent més d'aquest i de les fantàstiques criatures que l'habiten. No canviïs mai!!
Salut i bombolles!!
dilluns, 16 de juliol del 2018
L'ESTARTIT 15/07/18
Aquest diumenge a VILASUB hem tingut la nostra cita anual a les aigües del P.N. del Montgrí, les Illes Medes i el baix Ter. Ens hem capbussat amb el centre d'immersió XALOC DIVING CENTER DE L'ESTARTIT amb el nostre amic Ramon i el seu immillorable equip.
En aquesta ocasió els punts escollits han sigut l'immens derelicte del REGGIO MESSINA de nivell avançat degut a la seva profunditat i LA COVA DE LA VACA a Les Illes Medes apta per a totes les titulacions.
EL REGGIO MESSINA
Baixant pel cap de la boia que està enganxada a un costat del vaixell i després d’un descens de trenta metres arriben al fons on descansa aquest derelicte, només tocar terra podem veure la immensitat que tenia i això que només se’n veu una part ja que està partit en tres i algunes parts van col·lapsar degut als forts temporals de les Medes. Partint des d’aquest punt, es poden veure metres i metres de cordes o cables enrotllats per terra així com diverses parts mecàniques com aixetes i canonades.
Continuant es poden visitar varies estàncies, un parell hem criden l’atenció ja que tenen un mosaic de rajoles petites a les parets, possiblement el que fos una latrina i una cuina i sales amb més canonades i escales per accedir al pis superior, des de dalt i sobre la coberta es veuen clarament ben posades les vies de tren que transportava, així com el màstil central caigut. Degut a la fondària quasi constant de trenta metres i mitja hora de temps, l’ordinador ens obliga a finalitzar la immersió pagant això si, una penyora de quinze minuts de descompressió degut al gran volum de nitrogen acumulat al nostre cos. Tot i no haver sigut una immersió espectacular de vida ja que a part d’alguns bancs de castanyoles i sargs no vàrem veure massa cosa més, crec que amb un sol cop no n’hi ha prou per explorar cada racó del vaixell i si més no intentar anar a veure algun altre tros que hi ha escampat, sense dubte així que es presenti la ocasió el tornarem a visitar.
LA COVA DE LA VACA
Impressionant... crec poder afirmar que tots els companys de club hi estaran d’acord en aquesta qualificació. Una immersió molt tranquil·la, una visibilitat no excel·lent però acceptable va fer que poguéssim gaudir dels espectaculars contrallums que ens ofereixen les galeries submarines d’aquesta cova.
Es va poder observar cada raconet detingudament mentre sense parar passaven per davant nostre infinitat de peixos perfectament agrupats en bancs de castanyoles, sargs, corballs, déntols, salpes... així con els grans sargs imperials que hi ha i sense oblidar-nos dels protagonistes de les Medes, els descomunals meros que sense cap por deixen que els fotografiïs mentre neden per teu costat sabent que no te’ls pots menjar. Les gorgònies en aquest punt també són molt grans i acolorides i val la pena dedicar-hi un temps ja que com en aquesta ocasió es va poder observar un lliri de mar de color taronja.
En finalitzar la immersió tornada cap a port per canviar-nos i recollir.
Per dinar en aquesta ocasió vàrem anar a una àrea de pícnic situada a les afores del poble i férem un àpat d’allò més distret amb croquetes, truites, patates, cornes, fuet, olives, pastetes de full, coca, galetes i fins i tot moscatell per fer-ho baixar tot ben avall... després cafetó i cap a casa...
En aquesta ocasió els punts escollits han sigut l'immens derelicte del REGGIO MESSINA de nivell avançat degut a la seva profunditat i LA COVA DE LA VACA a Les Illes Medes apta per a totes les titulacions.
Baixant pel cap de la boia que està enganxada a un costat del vaixell i després d’un descens de trenta metres arriben al fons on descansa aquest derelicte, només tocar terra podem veure la immensitat que tenia i això que només se’n veu una part ja que està partit en tres i algunes parts van col·lapsar degut als forts temporals de les Medes. Partint des d’aquest punt, es poden veure metres i metres de cordes o cables enrotllats per terra així com diverses parts mecàniques com aixetes i canonades.
Continuant es poden visitar varies estàncies, un parell hem criden l’atenció ja que tenen un mosaic de rajoles petites a les parets, possiblement el que fos una latrina i una cuina i sales amb més canonades i escales per accedir al pis superior, des de dalt i sobre la coberta es veuen clarament ben posades les vies de tren que transportava, així com el màstil central caigut. Degut a la fondària quasi constant de trenta metres i mitja hora de temps, l’ordinador ens obliga a finalitzar la immersió pagant això si, una penyora de quinze minuts de descompressió degut al gran volum de nitrogen acumulat al nostre cos. Tot i no haver sigut una immersió espectacular de vida ja que a part d’alguns bancs de castanyoles i sargs no vàrem veure massa cosa més, crec que amb un sol cop no n’hi ha prou per explorar cada racó del vaixell i si més no intentar anar a veure algun altre tros que hi ha escampat, sense dubte així que es presenti la ocasió el tornarem a visitar.
Impressionant... crec poder afirmar que tots els companys de club hi estaran d’acord en aquesta qualificació. Una immersió molt tranquil·la, una visibilitat no excel·lent però acceptable va fer que poguéssim gaudir dels espectaculars contrallums que ens ofereixen les galeries submarines d’aquesta cova.
En finalitzar la immersió tornada cap a port per canviar-nos i recollir.
Una vegada més, volem agraïr al Ramon i a tot l’equip del centre d'immersió XALOC DIVING CENTER DE L'ESTARTIT, per aquestes magnífiques jornades de busseig.
Salut i bombolles!!
Text: Jordi Tarrida.
dilluns, 9 de juliol del 2018
BEGUR 08/07/18
Seguint amb la nostra programació de sortides anual, el segon diumenge de juliol, ens vam desplaçar fins a Begur, des d'on havíem programat anar a fer immersió al Furió Fitó i a l'Illa de Fitó.
El nostre nou centre de referència a Begur, és BEGUR DIVE, un centre d'immersió situat a la mateixa platja d'Aiguablava, que compta amb unes completes instal·lacions i una ràpida i còmoda embarcació, que juntament amb l'excel·lent atenció del seu equip de professionals, fan que bussejar amb ells sigui tot un luxe.
FURIÓ FITÓ
A primera hora del matí, la preciosa cala d'Aiguablava, era completament en calma, la qual cosa augurava una tranquil·la navegació fins al nostre primer punt d'immersió situat en direcció nord, un cop passat el Cap de Begur.
Per primera vegada en aquesta temporada vam trobar-nos amb un mar blau, gairebé elèctric, com ja hauria de ser en aquesta època d'estiu, que aquest any sembla que arribi mandrosa, tard i amb poques ganes.
Un cop amarrats a la boia que senyala el Furió Fitó, decidim fer un recorregut a fons, fins a la mateixa base de la muntanya submarina, situada més enllà dels 50 metres de fondària. Això sí, després d'un complet briefing a càrrec de l'equip de professionals de BEGUR DIVE, planificant un descens lent, prudent i prenent totes les precaucions necessàries per fer un descens correcte i un ascens adequat, respectant els temps i velocitat d'ascens i de descompressió.
El Furió Fitó sempre impressiona, per la seva grandesa i vertiginosa caiguda al blau fosc, sempre esquitxada dels colors grocs i vermells dels boscos de gorgònies que pinten les seves parets, i que serveixen de refugi a una rica varietat de vida submarina.
Morenes, congres, rascasses, opistobranquis, meros, unes estrelles singulars que s'emparren a les gorgònies per poder capturar amb els seus peculiars braços l'aliment que transporten els corrents submarins, llamàntols i un munt d'altres animals marins, poblen aquest impressionant indret.
ILLA DE FITÓ
Després d'un obligat interval de superfície d'aproximadament 1 hora, el següent punt d'immersió programat va ser l'Illa Fitó, un petit illot situat enfront del mateix Furió Fitó.
Aquesta immersió que no va més enllà dels -25m, es apta per a tots els nivells i ideal com a segona immersió després d'haver fet primer una immersió profunda.
De totes maneres i amb la titulació pertinent el centre d'immersió ens va oferir poder escollir Nitrox 32 com a barreja de gas respirable, aire enriquit amb una més alta proporció d'Oxigen de la que respirem habitualment, per no saturar tant el nostre organisme de nitrogen i allunyar els temps de descompressió i així allargar els temps d'immersió al fons.
Vam seguir el recorregut recomanat pels professionals del centre d'immersió, i des de la boia d'amarratge vam posar rumb nord, amb la paret de l'illa a mà dreta. Sense acabar de donar la volta a l'illa, més o menys a meitat de la seva extensió, davant d'uns grans blocs de roca, vam girar cua i vam retornar cap a l'embarcació seguint el mateix camí.
La paret encarada al nord d'aquest illot es troba recoberta de gorgònia vermella, i més cap a l'est trobem unes grans roques plenes d'escletxes i forats que serveixen d'amagatall a diferents animals marins, pops, morenes, algun tímid mero, que fuig ràpidament davant la nostra presència, etc.
Volem fer arribar el nostre més sincer agraïment a tot l'equip de BEGUR DIVE pel seu excel·lent tracte i professionalitat; i en especial a l'Ana Mata i al Xavi Salvador, ja que sense ells no hagués estat possible aquesta fantàstica jornada de busseig.
De totes maneres i amb la titulació pertinent el centre d'immersió ens va oferir poder escollir Nitrox 32 com a barreja de gas respirable, aire enriquit amb una més alta proporció d'Oxigen de la que respirem habitualment, per no saturar tant el nostre organisme de nitrogen i allunyar els temps de descompressió i així allargar els temps d'immersió al fons.
Vam seguir el recorregut recomanat pels professionals del centre d'immersió, i des de la boia d'amarratge vam posar rumb nord, amb la paret de l'illa a mà dreta. Sense acabar de donar la volta a l'illa, més o menys a meitat de la seva extensió, davant d'uns grans blocs de roca, vam girar cua i vam retornar cap a l'embarcació seguint el mateix camí.
La paret encarada al nord d'aquest illot es troba recoberta de gorgònia vermella, i més cap a l'est trobem unes grans roques plenes d'escletxes i forats que serveixen d'amagatall a diferents animals marins, pops, morenes, algun tímid mero, que fuig ràpidament davant la nostra presència, etc.
Volem fer arribar el nostre més sincer agraïment a tot l'equip de BEGUR DIVE pel seu excel·lent tracte i professionalitat; i en especial a l'Ana Mata i al Xavi Salvador, ja que sense ells no hagués estat possible aquesta fantàstica jornada de busseig.
Salut i bombolles!!
Text: Pau Asensio.
Text: Pau Asensio.
Fotografies: Xavier González i Pau Asensio.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)