CLUB D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES

Barra menu

CENTRES COL·LABORADORS

dilluns, 7 d’agost de 2017

ROSES 23/07/17

Aquest cop els amics de VILASUB vam fer unes de les millors immersions de la costa Brava, i el millor de tot, és que van ser sorpresa. En principi havíem d'anar al Bisbot, però donat el mal temps, vam haver de canviar els plans. Aquesta és una de les coses que passa al busseig. Depenem dels capricis del mar. Però cap problema, canvi de rumb i els professionals ROSES SUB ens van portar cap al Gat i el Bau de la Ferrera.

EL GAT

Per mi, era una immersió important. Era la primera pràctica del curs Deep Diver, i això feia que estigués una mica més nerviós del normal. El cuquet a la panxa que sentim els submarinistes abans de la immersió estava més que justificat, ja que en l'última immersió que vaig fer a Palamós, diguem que vaig tenir alguns problemes i que va ser una mica accidentada; per sort, sense conseqüències. Necessitava tornar a agafar la seguretat que es requereix per practicar aquesta activitat. D'altra banda, una activitat molt segura, però que és imprescindible que, de tant en tant, fem recordatoris de les normes bàsiques i dels protocols d'actuació en cas d'accident. Però tenia un gran mestre, el Ferran Asensio, el súper instructor d'IDEA. Amb ell tot és sempre més fàcil. T'aporta la seguretat necessària i els coneixements necessaris d'una manera difícil d'oblidar.

Tan sols hauria de fer tres coses en les pràctiques del curs. Una era calcular el consum d'aire que tinc, i això es fa navegant 10 minuts a una profunditat de 10 metres. L'altre seria fer la prova de flotabilitat per calcular el llast necessari per submergir-me. I per últim, llançaríem la boia des de 10 metres. Desenrotllant el carret i fent la parada de descompressió a 3 metres agafa't a la boia. Sembla molta cosa, però realment no és tant, i finalment vaig poder gaudir d'una immersió increïble.

El guia de ROSES SUB va fer el "briefing" de torn, després vam formar parelles però aniríem tot el grup de Vilasub junts. Saltem a l'aigua i quan ens vam agrupar vam fer la prova de flotabilitat... Que si a mi em sobren ploms, que si a mi em falten, que si com es fa això....I després de l'embolic i la broma, fem el senyal tan esperat de baixar, i comença la immersió.



3 metres, 6 metres, 10 metres. I de cop, apareix un mero impressionant. Em va enganxar amb la càmera sense preparar. Un mero brutal "y yo con estos pelos". Tenia la configuració de macro i havia de canviar-ho tot: Lent angular, flaixos oberts, ISO, diafragma, ets... (coses que ens passa als bojos del fotosub). A la primera, el flaix no va disparar amb tota la potència, ho torno a provar i tampoc i faig una tercera que finalment, després dels retocs pertinents del "lightroom", en trauré alguna cosa. De cop i volta, miro amunt i veig un banc d'espets que no els podia ni contar. Me'n vaig amunt ràpidament per tenir-los més a prop i començo a disparar la càmera com un boig. Semblava que no s'acabava mai el banc de "barracudes". Les perseguia, però elles m'ignoraven com si no existís, fins que m'apropava la distància que elles consideraven suficient i s'apartaven amb una elegància sublim. Cansat de perseguir-les, em vaig parar damunt d'una roca immòbil a gaudir de l'espectacle. Doncs si senyor, això passa al Mediterrani i jo me l'estimo per aquests moments inoblidables. Després d'això, si s'hagués acabat la immersió, no m'hauria importat. Però encara quedava veure algun pop, alguna foto d'un espirògraf, algun macro de nudibranqui i per acabar la visita d'algun mero curiós.



Per acabar, havia de fer les dues pràctiques del curs que em quedaven. 1) Calcular el consum: El Ferran va apuntar a la pissarra submarina la pressió de l'ampolla abans i després dels 10 minuts de navegació i fora de l'aigua faríem els càlculs. 2) Tirar la boia: Sembla una cosa senzilla, però si no ho fas bé pots acabar fet un embolic amb el fil del carret, o pitjor encara, amb la boia flotant a la superfície sense haver-la subjectat al carret abans de llençar-la (cosa molt graciosa perquè aleshores la boia no serveix per res, a part de fer maco a la superfície).

Ja al vaixell, tot el grup d'amics de Vilasub (Ferran, Xavi, Jordi, Laia, Marina, Ramon, Héctor, lluís, Vicky i Jo mateix) compartim el que hem vist, el que no hem vist i les coses que ens han passat. És un gran moment on el grup s'uneix, però sense perdre gaire temps que hem de preparar l'equip per anar a fer la segona immersió al Bau de la Ferrera.

EL BAU DE LA FERRERA

Un cop passat el temps prudencial d'una hora, comencem la segona immersió després del reglamentari brifing on ens avisen de possibles corrents.

En aquesta immersió es varen poder veure bons bancs de castanyoles, alguns tipus de nudibranquis d’entre ells les anomenades “vaquetes”, així com un bon nombre de llagostes i peixets varis.



En acabar desmuntatge d’equips i dinar al port mateix el que cadascú ens havíem portat sense faltar el típic refrigeri de VILASUB.



Salut i bombolles,

Text: Ricard Domingo i Jordi Tarrida.
Fotografies: Lluis & Viky i Ricard.