LLORET DE MAR 20/12/09

ELS BULLENTS - DARRERA DE L'ANY -

Aprofitant que DIVERTYSUB organitzava unes jornades "test" de vestits secs de la marca Mares, el Xavi i jo ens vam anar a remullar per darrera vegada durant el 2009. El lloc de trobada a la costa va ser el centre de immersió SA CALETA de Lloret de Mar on ens vam reunir amb el José i l'Andreu i vam poder conèixer a part de l'equip de DIVERTYSUB.

El dia convidava molt més a la practica de l'esquí alpí que al submarinisme; Estàvem a -1ºC en superfície a les 9h. del matí!!! i mentre muntàvem els equips tothom anava ben tapat amb "gorros" i bufandes.

Sort que anàvem a capbussar-nos amb vestits secs, encara que algun valent ho va fer amb l'humit de sempre...i és que l'aigua estava més calenta que l'aire, a uns 13ºC.

La immersió va anar molt i molt bé, després d'una molt curta estona de navegació vam arribar a Els Bullents, un conjunt de roques que emergeixen gairebé fins a la superfície i reben aquest nom per l'efecte que fan les onades en xocar contra elles.
Les roques estan disperses sobre un fons de sorra que en algunes ocasions es torna en praderia de posidònia i que a mesura que anem guanyant fondària ens porta fins el precoral·lígen.

La mar, que aquell dia es veia molt picada en l'horitzó, ens va deixar gaudir d'una visibilitat prou bona com per que contempléssim la quantitat de vida que acull aquest lloc, llagostes, nudibranquis, morenes, bancs de variades i castanyoles, grans déntols a l'aguait, grans esponges, etc... van fer les nostres delícies fins el moment de la "deco". I tot això ben secs i sense passar fred!!

La veritat és que els vestits secs ICEFIT de Mares que vam poder provar, van resultar ser una passada. Elàstics, còmodes, secs i calents...que més és pot demanar?
Doncs que te'l portin els reis, jeje!!!

Feliç 2010 a tothom i que durant aquest any nou tots puguem gaudir de moltes i millors immersions!!!

Salut i bombolles!!!

ENHORABONA XAVI!!!!

"INSTRUCTOR MASKY-DIVER"

Sí, sí, sí!!! Des de VILASUB volem dedicar unes línees al nostre flamant INSTRUCTOR PADI Xavier Mascaró.
Enhorabona Xavi!! Tot esforç mereix una recompensa i tu t'ho has "currat" molt!!

MOLTES FELICITATS XAVI MASCARÓ!!!

TOSSA DE MAR 21/11/09

CAPVESPRE A LA MAR MENUDA
La tarda del passat dissabte 21 ens vam trobar a la Mar Menuda de Tossa de Mar per tornar a capbussar-nos en les seves boniques aigües.

La immersió estava prevista en principi per les 15:30h però degut a uns inoportuns imprevistos vam començar-la cap a les 16:50 així que segurament acabaríem de nit.

Aquest cop el José es va encarregar del material i les ampolles i gràcies a ell i a la gentilesa de DIVERTYSUB vaig poder capbussar-me de nou sense passar fred amb un altre vestit sec.

La immersió magnífica, amb força visibilitat amb força vida i amb l'encant de que cada cop es feia més fosc i el bonic i variat fons marí de Tossa adquiria un caire més misteriós.

Aquest cop vam poder gaudir de la companyia d'un llamàntol d'unes dimensions més que respectables, també vam poder observar morenes, diverses rascasses i dins la cova del pessebre vam poder observar un gran congre que s'amagava pel sostre.

Al sortir, jo amb certa dificultat degut a la inexperiència amb el vestit sec, la imatge era de postal, la nit havia caigut sobre Tossa quedant estratègicament il·luminades les roques d'entrada a la "banyera de ses dones" i a l'altra banda del passeig la muralla i el castell. Quina meravella!!

TOSSA DE MAR 14/11/09

LA MAR MENUDA...EN SEC

Pensant ja en l'hivern, el passat 14 de novembre ve ser el dia assenyalat per anar a provar la immersió amb vestit sec amb l'equip de BWATERDIVER de St. Feliu de Guíxols.

Però el temps i la mar no acompanyaven, així que amb molt bon criteri, el Toni de BWATERDIVER, ens va proposar d'anar a fer immersió a la coneguda Mar Menuda de Tossa de Mar, on segons mostraven les webcams de Tossa podríem accedir bé a la mar per l'esguard que formen les parets de pedra de la "Banyera de ses dones".

Dit i fet, un cop feta la breu explicació sobre el funcionament d'un vestit sec i un cop preparats i carregats en furgonetes els nostres equips vam posar rumb cap a Tossa.

Però quina va ser la nostra sorpresa!!! i quina alegria vam tenir en coincidir de pura casualitat amb el bon amic Josep Maria i el seu fill Joan que feien la seva 1ª immersió després d'haver completat el seu curs d'OWD. Coses del destí, jo crec ;) .

En arribar a Tossa el dia havia millorat molt, bufava menys el vent i la mar encara que arrissada, tenia un altre aspecte menys ferotge.

Així que sense més, juntament amb el José, que té sobrada experiència en el funcionament d'un vestit sec i l'Artur ens vam submergir en les arrissades aigües de Tossa.

Sincerament crec que en el submarinisme hi ha un abans i un després de provar un vestit sec. El vestit que vaig provar va ser el model "Drylastic" de Cressi i val a dir que em vaig sentir molt còmode en tot moment i que el funcionament de les seves vàlvules em va semblar molt senzill i fàcil. Les sensacions que vaig tenir van ser molt bones i a l'anar vestit amb folro polar sota del neoprè em vaig sentir molt còmode i abrigat en tot moment.

Com sempre la immersió a la Mar Menuda, a la que no tornàvem des de feia molt de temps, va ser una petita meravella. És com un bonic jardí submarí on la natura s'esplaia omplint-lo de tot tipus de formes de vida i colors.

Vam fer dos recorreguts diferents en dues immersions successives que ens van portar fins a la "roca de l'assumpció" i fins a "la cova del pessebre", passant pels paisatges del precoral·lígen de les formacions rocalloses situades mar endins.

En quan a fauna vam poder observar grans bancs de variades i un sorprenent banc de sargs imperials i a la mateixa entrada de la cova i enterrada fins el cap a la sorra una serp de mar.

En definitiva un dia ple de molt bones sensacions, descobriments i entranyables retrobades.

L’ESCALA 31/10/09

CALA MATEUA - EL CONSTANTIN -

Ens tornem a trobar amb el José i l’Andreu per anar a submergir-nos en les aigües de la Cala Mateua i anar a explorar les restes d’un antic remolcador conegut amb el nom del Constantin.

Com la darrera vegada que ens vam desplaçar fins aquest indret el punt de trobada no podia ser un altre més que el MATEUADIVE, un centre de submarinisme on l’atenció i el tracte dispensat sempre conviden a tornar.

Amb un dia magnífic, amb bon sol, bona temperatura i la mar plana com un mirall, el millor era anar a l’aigua.

La immersió es poc fonda entre 5 i 20 m. i és apta per a tots els nivells, comença des de darrera de l’Illa Mateua en direcció cap a la banda oest de la cala amb un rumb aproximat de 300º i el recorregut fins a les restes del Constantin transcorre entre praderies de posidònia, sorrals i blocs de roques.

En travessar la primera praderia de posidònia em vaig adonar que aquesta estava florint, wuah!! Havia llegit que aquest fenomen era bastant difícil de veure!!

I així va ser que observant la floració de la posidònia oceànica vaig trobar-me, per primer cop, davant d’un curiós peix que viu perfectament camuflat entre la posidònia, La Mula ( Syngnathus typhle) que vaig poder distingir d’una fulla de posidònia pels ulls. Quin començament d’immersió tan fantàstic!!!

Després d’aletejar una bona estona localitzem les restes del Constantin.

El Constantin era un remolcador d’altura de la marina francesa de guerra que el 8 de setembre de l’any 1963 era transportat cap a un port francès per ser desballestat i que a causa d’un fort temporal de tramuntana es va acabar estavellant a la punta de Cinc Sous trencant-se en dues parts i naufragant a poca fondària. Posteriorment la marina va decidir dinamitar les restes del naufragi.

Actualment les restes del Constantin es troben escampades entre les roques del fons de la Cala Mateua entre 5 i 12 . de fondària i encara podem reconèixer part de les màquines, el timó amb l’arbre de l’hèlix i alguna que altra ferralla.

Un cop vistes les restes del Constantin i amb una reserva prudent d’aire a les nostres botelles tornem cap a l’Illa Mateua per poder recórrer els seus dos bonics túnels, en un dels quals vam tenir l’agradable sorpresa de poder contemplar una gran concentració de gambetes... Quin final!!!

BLANES 18/10/09

PUNTA DE STA. ANNA ( Lluitant contra els elements)
Fort vent, fred i un altre cop mala mar...,després d'estar tota la setmana organitzant juntament amb el José Sánchez, creador de JOSE FOTO DIVING, una sortida amb doble immersió des de Lloret de Mar cap a la Roca Muladera i Na Bosca...després de muntar un grupet molt "maco" en que finalment érem 8 submarinistes en total i dels esforços del José per quadrar horaris matiners, el centre adequat i preus raonables...la mar no tenia el seu millor dia a causa del fort vent que bufava i semblava que no estava disposada a deixar-nos navegar fins els llocs d'immersió. En fi, que semblava que no s'hi podia fer res i es que contra els elements no s'hi pot lluitar...però igual sí evitar-los.

Així que veient que el vent bufava de Nord , el José va proposar que ens acostéssim a la propera vila de Blanes on existeix l'anomenada Punta de Sta. Anna que és un braç de roques que s'endinsen al mar junt a l'escullera del port fent de muralla i protegint així tot aquest racó de la Tramuntana.

I tal i com creia el José així va ser, el punt d'immersió era practicable des de terra encara que amb dificultat, ja que les onades que arribaven fins a la platja no ens facilitarien gens l'entrada i la sortida de l'aigua; A més segurament a sota estaria tot remenat i la visibilitat no seria gaire bona, però tot i això ja que hi érem i valorant la possibilitat real de capbussar-nos vam decidir d'entrar-hi. Així que sense esperar més vam anar a equipar-nos a BLANES SUB, el centre més proper.

La Punta de Sta. Anna és un immersió "d'infanteria" poc fonda (18m) apta per a tots els nivells, en la que trobem fons de sorra, praderies de posidònia, que acullen petites nacres, i roques amb comunitats fotòfiles més cap a la superfície que a mesura que anem guanyant fondària ens porten fins al precoral·lígen.

El "punt" d'aquesta zona d'immersió és que les seves aigües acullen les restes d'un galió, probablement del segle XVII, del que encara es conserven uns canons completament integrats en el paisatge de pedra.

El José gran coneixedor de la zona i un artista de l'orientació subaquàtica, ens va dur entre les enterbolides aigües de Blanes a fer un recorregut per la llosa de Sta. Anna on vam poder contemplar el conegut arquet de pedra, els anomenats canons del galió enfonsat el s.XVII (un d'ells acollia a un pop com a inquilí!!), poca vida i algun que altre cos estrany...

...i és que la gent és molt bruta!!! Que no s'han de llençar deixalles al mar!!! Uf!!!

En definitiva una immersió més, que crec que s'hauria de repetir en millors condicions per gaudir-la com cal.

ST. FELIU DE GUÍXOLS 05/09/09

1,2,3...LA RED!!!

Dissabte 5 de setembre, el temps pinta molt malament, no! un altre cop no!, ja teníem reservat amb els amics de BWATERDIVER per anar a fer La Red, a més també havíem quedat amb el José Sánchez, el creador de l'interessant bloc de submarinisme JOSE FOTO DIVING, per anar plegats...Es que al final no farem mai La Red...o que??!!

Finalment i després de varies trucades de que si anem o no anem o que?!, els amics de BWATERDIVER ens animen a pujar a St. Feliu i van encertar plenament, perquè un cop allí el temps es va arreglar completament i la mar estava prou bé per sortir.

Aquest cop sí que faríem La Red, i és que a la tercera va la vençuda i aquesta vegada sí que podríem fer aquesta immersió tant anomenada.

La Red és una immersió a la que es pot accedir en vaixell o bé nedant des de Port Salvi, bé sempre i quan siguis una mica Weissmuller...jo crec.
És una immersió fonda amb un paisatge rocallós espectacular que baixa de -18m en el lloc més elevat fins a -37m , formant muntanyes, profunds canons, esquerdes, forats i els paisatges típics del coral·lígen i del precoral·lígen.

I tot això farcit de moltíssima vida: peixos per tot arreu, grans bancs de sargs i variades empaitats per déntols de gran tamany, tímids meros amagant-se entre les roques, mòlleres i morenes a l'esguard de petites cavitats i en un racó una gran roca folrada per a tot arreu del groc corall estrellat.

Una immersió amb una bona fama merescuda i que repetirem sense cap mena de dubte si els elements ens ho permeten.

La nota negativa va ser l'ofegament de la càmera de l'Artur, pobreta...RIP, li farem un comiat com cal, eh?. En fi Artur que ara ja tens excusa per comprar-te la G10, jeje!! ;)

Salut i bombolles!!!

ST. FELIU DE GUÍXOLS 12/08/09

LA ROCA ROJA - UN OASI DE VIDA -

Darrer dia de les petites vacances “submarinístiques” d’enguany. Així que de camí cap a casa i per acabar bé, vam decidir de fer una paradeta “tècnica” a cal BWATERDIVER de St. Feliu de Guíxols amb la idea de fer una immersió a La Red, un altre d’aquells punts emblemàtics del nostre litoral. Però en arribar a St. Feliu ens confirmaren que el lloc d’immersió previst seria La Roja de Platja d’Aro.

- Bé doncs, cap problema, som-hi!!! A més l’Artur havia sentit a parlar molt bé d’aquest punt i la veritat és que després no ens defraudaria gens.

De camí cap a La Roja tot eren bones sensacions, feia un dia esplèndid, la mar era plana com un plat i en arribar al lloc lluïa aquell blau tant net i elèctric...

I un cop a l’aigua encara millor hi havia una visibilitat d’uns 20m aproximadament i en descendir una mica de seguida es veia el fons.

Davant nostre s’obria un espectacle magnífic, La Roja és una imponent muntanya submarina que va des d’els 9m a prop de la superfície fins els 32m en la seva part més fonda. La baixada és espectacular i vertiginosa ja que transcorre per una paret vertical fins el fons recoberta en gran part per anemones. En la seva base, La Roja està envoltada per una part rocosa que forma canons i esquerdes enmig d’una gran extensió de sorra.

El recorregut és ben senzill, es tracta de voltar la muntanya controlant la fondària i el temps de fons, per si les llargues “decos”, per acabar entre els canons, forats i esquerdes de la seva base. I a l’hora de retornar cap a la barca no te cap pèrdua seguint la muntanya fins el seu cim.

És una immersió per gaudir contemplant la gran quantitat de fauna que es concentra en aquest “oasi de vida”, grans bancs de peixos, sargs, variades, castanyoles, déntols, meros, quantitat d’anemones, esponges canelobre de bona mida, diversos tipus de nudibranquis, gambetes, sastres, fadrins, donzelles i un llaaaarg etc.

I per fi ens vam retrobar amb els “doris gegants” que només havíem pogut contemplar una vegada a l’Ullastre III i aquell dia cap de nosaltres no portava la càmera.

Una immersió molt recomanable i divertida per repetir sense cap mena de dubte i que ens va deixar un molt bon regust per acabar les vacances “submarinístiques”.

ILLES MEDES 11/08/09

...Deixant enrere Begur vam posar rumb a l’Estartit, cap a les Illes Medes!!!, amb la intenció de retrobar-nos amb els nostres “vells” amics de Medaqua i Costa Brava Divers i de poder guadir d’unes bones immersions amb ells. Però el “destí” o potser, la confiança d’haver anat sempre amb ells, ens van donar un ensurt deixant-nos en una situació “d’overbooking” que ens va obligar a conèixer un centre nou, però en el fons no tant desconegut per a nosaltres, el de l’Hotel les Illes. I és que sense contractar-los a ells directament ja ens havíem trobat en el seu vaixell... “l’overbooking”!!!...

En definitiva que vam apuntar-nos a la segona sortida de dimarts a Medes, a les 11h. al Dofí Sud, quin “xollo”!! però aquesta hora també fan sortides a Medes??!! Si sempre havíem de sortir a les 9h.? Fantàstic d’aquesta manera podríem descansar més. I així ho vam fer al nostre lloc de sempre, des de que vam començar a bussejar, l’Hotel Bellaire un establiment tradicional, més que correcte on l’atenció i el tracte sempre són excel·lents.

DOFÍ SUD

Després d’un bon cafè al ja mític N-gruna, el dia pintava molt bé, feia sol i gens de vent i tornàvem a tenir la possibilitat d’anar a la Cova del Dofí i de recórrer, ara que la coneixíem més bé, les seves galeries exhaustivament.

La mar estava inclús millor que el dia anterior i després d’un breu però precís “briefing” i com que ja portàvem planificada aquesta immersió des de port, vam ser els primer de saltar a l’aigua. Les condicions eren molt bones, visibilitat OK (20m.), gens de corrent, bona temperatura (22ºC), a més ens coneixíem el lloc...

Tot OK? 1...2...3... Immersió!!!

Fantàstic, semblava un aquari, des de lluny la figureta del dofí es veia clarament a l’entrada de la cova. Estàvem sols gaudint a l’aquari de les Medes!!!
Però ja al fons i assumida aquesta primera sensació sense poder parlar però alhora com si ja tinguéssim programat el que havíem de fer, l’Artur i jo ens vam dirigir cap a la part inferior esquerra de l’entrada de la Cova del Dofí per la seva vessant sud, a la recerca de l’entrada a un túnel nou per a nosaltres que ens portaria sense sortir a l’exterior fins a la cova annexa coneguda com la Catedral.

SUBLIM!!! La imatge que vam tenir en arribar a la catedral i observant-la cap a fora va ser maquíssima. Encara sols vam poder contemplar la solitud i quietud de la Catedral des del seu interior i admirar, gràcies a la transparència de les seves aigües els fabulosos i blavosos contrallums dels seus “vitralls.” SUBLIM!!!
Després de contemplar aquesta impressionant escena i girant 180º sobre nosaltres mateixos vam divisar la galeria del Túnel llarg que la darrera vegada i venint des de l’exterior per les males condicions de visibilitat, corrents i fred que hi havia no vam gosar de travessar . Quina diferència!! Aquest cop era molt diferent, es veia molt gran i ample i malgrat de ser molt i molt fosca s’intuïa la sortida amb un lleu reflex que a mesura que ens anàvem acostant s’anava convertint en una immensa entrada dibuixada en un impressionant contrallum blau, irreal, màgic, al·lucinant.

I a l’entrada, peixos, gorgònies de colors molt vius, vaquetes suïsses, forats, esquerdes i coralls...el paisatge submarí que més m’agrada!!!
Total que vam xalar d’allò més, tranquils per les bones condicions, per la fondària, per l’entorn, per tenir la sensació d’estar fent-ho bé sense descuidar res i per estar gaudint de fer el que més ens agrada...

De retorn a la Catedral i com que encara anàvem bé d’aire vam sortir a l’exterior travessant els seus blaus “vitralls” i vam recórrer la Cova del Dofí fins a la seva vessant Nord per gaudir també dels contrallums que ens ofereix aquest ampli túnel, on tampoc no vam trobar ningú, ja que els companys submarinistes que venien al vaixell van fer el recorregut a l’inrevés.

De retorn al vaixell després de 53’ de fantàstica immersió vam tenir la sensació d’haver completat la “immersió perfecta”.

EL MEDELLOT

Animats per la fantàstica immersió que acabàvem de realitzar i per les ganes d’anar a un lloc nou, ens vam apuntar a la immersió de la tarda que ens duria fins el Medallot.

El Medallot és un illot en forma de bota que es troba cap el Nord de la Meda gran, més o menys entre el Salpatxot i la Pedra de Dèu.

La immersió, en sí, es senzilla ja que es tracta de fer el tomb a l’illot seguint el contorn de les seves parets que cauen des de la superfície fins a una fondària d’uns 32m. La dificultat radica en el nivell de cadascú i la fondària a la que es vulgui progressar.

En el nostre cas la visibilitat era prou bona (uns 18 m.) i anant a una fondària mitja de 20m. dominaves, sense entrar en detalls, tot el paisatge des de la superfície fins el fons.

Cal destacar la diversitat de paisatges i fauna que acull aquest petit illot de l’arxipèlag que formen les Medes. En cada una de les seves vessants i de forma ben diferenciada trobem: gorgònies blaves, que a la llum dels nostres focus es tornen vermelles, a on ens retrobem amb els meros de les Medes, cap el fons paisatges precoralígens, en una altra vessant abunden les gorgònies blanques, en un altre trobem una estreta coveta amb els seus respectius habitants de la foscor i de retorn forces nudibranquis, una paret folrada d’anèmones fideu farcida de foradets i juganeres bavoses grogues, tot això sense perdre de vista les nombroses orades, sargs, morrudes, espets, déntols, etc ... que ens trobàvem constantment durant el nostre recorregut.

I va ser en aquest punt que és on el Medallot encara la Meda gran, que mentre alliberàvem el cos de nitrogen, vam poder contemplar unes fabuloses escenes de caça en ser envoltats per un gran banc de bogues o “sardinetes” que fugien dels seus depredadors.

En definitiva tota una immersió de paret digna de les Medes.

BEGUR 10/08/09

CANONS DE TAMARIU I FURIÓ D’AIGUAXELIDA

Amb les vacances acabades d’estrenar, vam decidir d’anar a capbussar-nos en un dels paisatges submarins més bells i emblemàtics de la nostra estimada Costa Brava. Així que de la mà del centre GYMSUB d’Aiguablava, centre amb una més que reconeguda trajectòria dins del seu àmbit i que a la vegada conta amb una bona infraestructura i instal·lacions que ens faciliten molt la pràctica de la nostra activitat.

Preveient que les dues immersions que faríem serien prou fondes (30 m)i que serien pràcticament seguides sense deixar prou interval en superfície per dessaturar Nitrogen, carreguem dues botelles amb aire i Nitrox 32 respectivament per no tenir que exposar-nos a llargues i pesades “decos”. I es que, és molt important planificar bé totes les immersions i especialment les que han de transcórrer a una fondària considerable.

CANONS DE TAMARIU

Així que amb tot a punt posem rumb cap a la costa de Tamariu per tornar a la “selva de les gorgònies”... és a dir, als Canons de Tamariu també coneguts amb el nom de Llosa de Cala Nova.
La mar estava completament plana i lluïa un blau elèctric, net, tant transparent que en alguns llocs s’entreveia el fons. I en ficar el cap sota l’aigua de seguida ens vam adonar de que gaudiríem molt de les immersions que anàvem a fer.

Va ser, senzillament IMPRESSIONANT!!! Amb una visibilitat d’uns 20 m el paisatge submarí esdevenia encara més magnífic. El color blau-verdós que tenia l’aigua la darrera vegada que vam capbussar-nos aquí , ara era d’un blau profund i la boira que envoltava tot el paisatge havia desaparegut deixant al descobert el relleu submarí. Les gorgònies també em van semblar encara més grans i més acolorides. I tot això acompanyat d’un immens esclat de vida: bancs immensos de variades, sargs, salpes, centenars de castanyoles i forcadelles, espets i déntols a la caça, flabellines, vaquetes, etc. Que van fer d’aquesta immersió quelcom inoblidable.

Després de 49 min. D’immersió, en sortir de l’aigua, ens vam dirigir cap al port de Fornells per recollir la nostra segona botella, que aquest cop seria de Nitrox i ens permetria estar més temps en el fons sense arribar a “deco”.
Arribar i moldre!! Pillem botella, recollim uns altres companys i ja som de tornada, amb la mar més arrissada, cap a Tamariu, ffiu!! Ni temps per fer un mos!!


FURIÓ D’AIGUAXELIDA

El Furió d’Aiguaxelida es troba al costat mateix dels Canons de Tamariu i és un promontori submarí que emergeix des de -40m. fins a la superfície a poca distancia de la costa.

Igual que a l’anterior immersió teníem una visibilitat d’uns 20m., la qual cosa ens va permetre gaudir molt de l’espectacular paisatge submarí. Aprofitant aquesta avantatge vam fer el recorregut que porta cap a mar obert i vam “volar” a diferents fondàries , per un paisatge típic del coral·ligen, entre canons de roca plens de moltes escletxes on guaitar, d’exuberants gorgònies i una gran explosió de vida. Igual que en l’anterior immersió ens van acompanyar grans bancs de variades i centenars de castanyoles.

Cap al final de la immersió, i com que encara teníem marge fins a la “deco”, vam voltar el Furió per acabar de consumir el Nitrox que ens quedava a les botelles i vam poder de gaudir d’una bella arcada de roca que hi ha a uns 10m. de la superfície.

Aquesta és una immersió molt variada i em va tornar a semblar molt complerta i digna del millor dels reportatges. Quan tornem?

ILLES MEDES 29 I 30/06/09

- L'ESCAPADA -

Després de les peripècies submarines de Palamós, el Salvador, l'Artur i jo, vam decidir de fer una sortida de dos dies a les Columbretes però per manca de dies, compromisos varis i perquè hi hagués menys gent, vam decidir d'anar-hi entre setmana. Dit i fet però la manca de gent entre setmana era tal que no sortia cap vaixell, així que per veure força bitxos vam decidir d'anar a les Medes.
Com sempre que anem cap a l'Estartit vam anar a capbussar-nos a ritme de dues immersions diàries de la mà de Medaqua que ara té centre exclusiu dedicat al submarinisme, el Costa Brava Divers. Un centre molt recomanable del que cal destacar el bon tracte i la professionalitat del seu equip humà.

29/06/09
POTA DEL LLOP 9:34 A.M.
La zona que vàrem bussejar és la que va des de la Pota del Llop fins a la Pedra de Déu (com no?!!, sí ja deia jo que els Meros ens saludaven al passar!!!). És una immersió de paret on es poden arribar a assolir fondàries de fins a uns 47m., però que nosaltres vam preferir fer d'una manera més moderada (màxim 30m.), per poder allargar més els temps de fons i gaudir de l'espectacle de la vida submarina.

És una immersió molt interessant perquè aquí trobem una de les parets de gorgònies més espectaculars del conjunt de les Illes Medes, tant per la grandària, com per la gran quantitat d'aquestes. Personalment em va recordar una mica als Canons de Tamariu, però en petit, és clar.
Va ser una immersió molt agradable en la que vam gaudir d'una visibilitat d'aproximadament 15m. i d'una temperatura de 20 ºC.

En quant a fauna vam poder observar: meros, bancs de variades que ja comencen a estar ben poblats, morenes, mòlleres, sargs imperials, sastres, forcadelles, castanyoles, donzelles, nudibranquis, corall vermell i tota mena de vida incrustant.

DOFÍ NORD 3:28 P.M.

Després d'una bona estona a superfície en la que vam aprofitar per renovar el vestuari subaquàtic del Salvador a la botiga Poseidon de l'Estartit on, malgrat que els preus no són els més econòmics, s'ha de dir que l'atenció que ens van dispensar va ser del tot "exquisida", del rotllo "pretty woman".

I després d'un dinar lleugeret al nostre apreciat "port-blau", vam posar rumb a la Meda Petita per anar a visitar el túnel o cova del dofí des de la seva vessant nord ( l'entrada del túnel curt on no hi ha la figureta del dofí ). L'accés a l'anomenat túnel curt és molt senzill doncs descendint per la paret i deixant-la sempre a mà dreta de seguida trobem l'entrada que està entre 6 i 12 m. de fondària.

La sensació en guaitar el contrallum de l'altre extrem del túnel amb la figureta del dofí al fons és de que s'està experimentant quelcom irreal, gairebé màgic i alhora emocionant, sobretot tenint en compte que sabíem, perquè ja havíem estat abans, que sortint de la cova i seguint la paret cap a l'esquerra de seguida ens trobaríem a una altra cova anomenada "la catedral", on sempre hi ha una gran concentració de peixos i amb una mica de bona visibilitat (gaudíem d'uns 15m.) de ben segur que tindríem aquella sensació d'estar capbussats dins d'un aquari.

Una immersió molt complerta i recomanable per a tots els nivells, plena de llums i contrallums, on la penombra sempre amaga grates sorpreses, meros enormes, bancs de variades, sards imperials, forcadelles, mòlleres i en els raconets i forats vaquetes suïsses i corall.

A més vàrem experimentar una suau corrent dins del túnel que ens empenyia com un tobogan cap a la sortida de la figureta del dofí que va fer encara més entretinguda aquesta capbussada.

30/06/09

CARALL BERNAT 9:31 A.M.

Sense haver pogut fer una nocturna la nit anterior però, això sí, ben descansats el Salvador i jo vam embarcar-nos de nou per anar cap el Carall Bernat un illot situat junt a la zona dels Tascons. Aquesta zona te fama de ser molt rica en fauna ja que es troba més cap a mar obert i exposada a les corrents.

La sorpresa va ser que vam anar en un vaixell on van agrupar als submarinistes de varis centres i que no va anar directe cap a Carall Bernat si no que va fer un recorregut per darrera la Meda Gran, però quina sort mentre conversàvem a la coberta de proa amb Mr. Steve ( gran instructor i millor persona )...

MOLA MOLA!!!

Un peix lluna!! Un peix lluna!! A la fi!! allí estava aquell estrany però preciós animal surant sobre la transparent superfície de l'aigua. Però on era la càmera, oh no!! s'havia quedat a l'interior del vaixell. Era igual l'havíem vist!!! Encara que només fos per un cop i a superfície, però l'havíem vist perfectament i tenia una mida respectable.

Però el millor estava per arribar, en arribar al Carall Bernat ens adonem que l'aigua està molt transparent, però que alhora hi ha força corrent així que crec que amb molt bon criteri, l'Steve ens recomana fer la immersió en direcció als Tascons Petits, on sembla que la força del corrent és més fluixa. Només baixar pel cap de la boia el Salvador em crida i m'adono que de nou un peix lluna està passant ràpidament per davant nostre, amb la càmera vaig fer el que bonament vaig poder. Tot va succeir molt ràpidament i amb la distracció de capturar en imatges l'anhelat el peix lluna gairebé aixafo una morena que hi havia just sota meu, quin estrés!!!

I no seria la darrera vegada que aquest dia veuríem un peix lluna, ja que de retorn cap el port de l'Estartit encara en veuríem un altre a la superfície.

En quant a la immersió al Carall Bernat, només puc dir que va ser magnífica malgrat el corrent en ocasions força fort que hi havia, molt bona visibilitat, quantitats descomunals de peixos, increïble l'activitat del bancs de déntols caçant petites castanyoles davant els nostres ulls, enormes meros i grans espets, bancs de salpes, llíseres, morenes, gorgònies, etc. Teníem la impressió que en qualsevol moment passaria alguna cosa "gran". INCREÏBLE!!!

PUNTA DEL DOFÍ NORD 3:34 P.M.

Després de celebrar l'albirament del desitjat "Mola mola" vam tornar-nos a embarcar al Cap de Creus per anar a fer la darrera immersió de la nostra breu escapada a l'Estartit. I com a les Medes les boies van repartides per centres i torns ens va tocar repetir la zona del Dofí Nord.

Però aquesta vegada vam tenir la sort de trobar la Sílvia, una instructora amb més de 8 anys d'experiència a la zona, que ens va proposar de fer una ruta diferent i desconeguda per a nosaltres. Així doncs en comptes d'anar directament a creuar pel túnel del dofí cap a la catedral, el que faríem és seguir la paret fins a la punta de la Meda Petita, des d'on sovint és poden observar àguiles marines i continuar per l'anomenada punta del dofí fins a "la catedral" i la cova del dofí o depenent de les condicions de l'aigua podríem creuar pel túnel llarg fins el mateix indret.

I així ho vam fer, però a causa de les condicions de l'aigua amb una visibilitat que havia empitjorat tant que en determinats llocs deuria ser d'uns 2 m. i una temperatura inclement que va arribar a descendir fins als 15 ºC. no vam poder travessar pel túnel llarg.

Però a partir d'aquí i a mesura que ens acostàvem cap a "la catedral" les condicions de l'aigua van començar a millorar i la immersió es va anar tornant espectacular. A l'entrada del túnel llarg hi havia una grossa morena amb gairebé tot el cos sobresortint de la paret, pel camí ens anàvem trobant grans meros, sards, déntols, orades, cap a la superfície podíem veure passar també algun espet i com sempre a l'entrada de "la catedral" grans bancs de variades. Un cop a l'interior d'aquesta la Sílvia també ens va poder ensenyar el cau d'un gran congre que ens amenaçava obrint la boca quan l'il·luminaven amb els nostres focus.

Ja de retorn, en travessar de nou de Sud a Nord el túnel del dofí, ens vam trobar en mig d'un gran banc de bogues o sardinetes que venien a tota velocitat en direcció contraria. Fantàstic!! semblava un salva-pantalles virtual del Windows!!

I per acabar-ho d'arrodonir mentre fèiem la parada de seguretat unes Flabellines rosades van fer que els minuts passessin molt de pressa mentre els hi anàvem fent fotos.

L’ESCAPADA 6:00 P.M.

En definitiva que l’escapada a Les Medes va ser fantàstica, bussejar amb l’equip de Costa Brava Divers és com fer-ho amb els de casa, familiar i fantàstic. Poder gaudir de l’espectacle de la vida de les Medes, on gairebé hi ha representades totes les espècies de la Mediterrània i una gran varietat de fons marins és fabulós. I a més haver pogut contemplar 3 peixos lluna…és un somni fet realitat!!

PALAMÓS 14/06/09

GAMBES, LLOSA I EL BOREAS...

El passat cap de setmana, com ja és tradició cap a aquestes dates, vam fer la nostra peregrinació anual cap a Palamós, concretament la 7a, per gaudir del suculent menú de la gamba, anar a la platja i capbussar-nos en aquestes aigües.

Enguany tornant als orígens, el dissabte a l'hora de sopar vam anar a gaudir de les gambes al restaurant Bellport, situat al passeig marítim de Palamós. Com sempre va ser excel·lent, el tracte amabilíssim, el menjar suculent i les gambes...ai les gambes!!! S'hi ha d'anar, nyaaaammm!!!


Havent agafat forces, el diumenge de bon matí vam anar a capbussar-nos a les aigües de la badia de Palamós de la mà de l' H2O diving center. Com sempre que hem sortit amb ells molt bé i malgrat un problema que van tenir amb un motor del vaixell vam poder fer dues bones sortides.

LA LLOSA DE PALAMÓS
La primera sortida ens va dur fins a la Llosa de Palamós i durant el curt trajecte de navegació vam poder divisar les grans aletes d'un peix lluna "Mola mola" picant sobre la superfície de la tranquil·la mar.
Aquesta localització permet una gran varietat d'itineraris que la fan adequada per a tots els nivells. Un cop a l'aigua vam gaudir d'una visibilitat d'uns 15m. i vam recórrer un itinerari que ens va dur fins els 27m. de fondària passant per paisatges típics del precoral·ligen, fons de sorra i de tornada vam travessar un espectacular canó on grans bancs de variades s'hi agrupaven.
Cal destacar la gran varietat de fauna existent, nudibranquis, rascasses, llagostes, variades, donzelles, fadrins, castanyoles, morenes, etc. I com a curiositat destacar la gran quantitat de maromes dels vaixells que hi havia disseminades pel fons.

EL BOREAS
Al poc temps d'arribar al port ja érem un altre cop damunt del vaixell navegant rumb al derelicte del Boreas. Aquesta seria la 3a vegada que el visitaríem en poc temps i sabíem que ens exposàvem a una llarga descompressió tenint en compte la profunditat i durada de la immersió anterior i el curt espai de temps entre immersions en superfície.
De totes maneres, tenint en compte la visibilitat de la immersió anterior, teníem moltes ganes de capbussar-nos ja que segurament seria la 1a immersió de les que havíem fet al Boreas en la que podríem observar-lo d'allò més bé.

I així va ser, la visibilitat tornava a ser d'uns 15m. i el color de l'aigua, que jo recordava d'un to verdós, era d'un blau nítid. Vam fer un ràpid descens i vam recórrer el derelicte de popa a proa, des de la fonda hèlix, a on la càmera em va deixar de funcionar potser pel canvi sobtat de pressió i temperatura, passant per la sala del motor, on vam trobar un congre de bona mida, i travessant algunes fosques estàncies del pont fins arribar a on hi havia la creu de proa del Boreas. Em va fer molta pena observar que la creu de proa ,símbol del Boreas, havia estat arrencada i ja no hi era...possibles efectes del temporal?

En quant a fauna per sobre del Boreas surava un gran banc de bogues, les quals escapaven de l'assetjament d'un grup de dèntols, vam poder veure el congre de la sala de màquines, castanyoles, forcadelles, sargs, morrudes i variades per sobre el pont i també per sobre del casc i entre les roques del voltant vam poder observar diferents nudibranquis. En fi que em va semblar més poblat i menys fred que altres vegades.

Amb tot això entre fotografia i fotografia el temps anava passant i la "deco", que no coneix d'entreteniments ni distraccions, ens va fer estar penjats del cap 22 minuts!! Mai havia fet una "deco" tan llarga i alhora tan tranquil·la envoltat d'un blau nítid i del banc de bogues que hi havia instants abans al fons.
De ben segur que hi tornarem, però esperem que el proper cop amb Nitrox.
Salut i bombolles!!!

EXPO FOTO-SUB SALVADOR DEVANT

COD HOLE - GREAT BARRIER REEF - AUSTRALIA

Ara que ja s'acosten les vacances d'estiu, l'amic "Salvatore" ens proposa una de les millors destinacions de busseig del món, amb un recull fotogràfic de la seva estada a la gran barrera de corall australiana.

ES-PEC-TA-CU-LAR!!! Són increïbles la lluminositat i la transparència d'aquestes aigües, així com la varietat i grandària de les formes de vida que acullen.

Aquestes imatges semblen ben bé extretes d'un d'aquells documentals de la TV. Només veure-les agafen ganes d'anar-hi.

Gràcies per l'aportació company!!

ST. FELIU DE GUÍXOLS 31/05/09

LA 3a COVA

Un altre cop cap a St. Feliu, no està malament per no haver-hi anat mai, això ja s'està convertint en un costum. I és que St. Feliu té moltes immersions per fer i de totes ens han parlat molt bé. Així que el Salvador i jo vam decidir d'anar a fer la immersió coneguda per "la red" i com sempre, com no?, vam anar amb el centre "5 estrelles" BWATERDIVER.
La sortida amb vaixell estava prevista cap a les 12 p.m. però a causa del fort vent que feia vam haver de canviar de destinació i finalment, amb molt bon criteri, l'equip de BWATERDIVER van decidir d'anar a fer la 3a cova accedint amb vaixell des de la vessant sud de la roca S'Adolitx, a on érem a l'esguard del fort vent del nord-est.

La immersió és una prolongació, en quant a fauna, paisatge submarí i varietat de fons, de la de Port Salvi, però el gran avantatge que té fer-la des d'aquí és el d'arribar a aquesta cova, gairebé inaccessible des de Port Salvi, amb una bona reserva d'aire.

Els 28m. de fondària màxima que assolim durant aquesta immersió la converteixen en ideal per fer-la amb Nitrox i així poder prolongar el temps de fons sense tenir que fer pesades "decos" penjats de la boia.

Bé doncs tindrem de tornar a St. Feliu i a BWATERDIVER per poder fer "la red", "no hay mal que por bien no venga"...que diuen, eh?

I la propera...cap a Palamós!!!

Salut i bombolles!!!

L'ESCALA 16/05/09

COVES D'EN KIM

Després de molts intents, el passat dissabte 16, vam aconseguir quedar per primera vegada amb el José Sanchez de JOSEFOTODIVING i el lloc escollit va ser a l'Escala per anar a visitar dos fantàstics indrets.
El José ens va fer d'amfitrió i ens va dur a bussejar amb el centre MATEUA DIVE, a on ens van tractar amb molta atenció i que tal i com ja ens havia dit el José és molt recomanable.
Ens vam equipar a les mateixes instal·lacions del centre i en quant vam ser a punt ens van traslladar en la furgoneta fins el port a on ens esperava el seu còmode vaixell.

De camí cap a Cala Viuda tot eren bones sensacions, el dia era fantàstic amb un sol radiant, una temperatura molt agradable i la mar completament en calma. Què bonic contemplar els Pirineus nevats des del mar, semblava una postal de la Patagònia!!

Després d'uns 10 minuts de navegació vam arribar a Cala Viuda i de seguida que vam saltar al mar ja ens vam adonar que l'únic que ens fallaria seria la transparència de l'aigua, que degut al temporal dels anteriors dies, estava tota remoguda i plena de partícules en suspensió que gairebé no ens deixaven distingir res més enllà dels 5 metres.

El José ens va fer de guia i ens va portar amb molta seguretat per la xarxa de túnels i coves coneguts com a Coves d'en Kim o Coves de Cala Viuda.

És una d'aquelles immersions que s'ha de fer, és senzillament espectacular. Hi trobem arcs de pedra, túnels, cambres d'aire, contrallums, etc.

I tot això acompanyat de força vida, llagostes, cigales, gambetes, vaquetes suïsses, corall incrustant groc, corall vermell, gorgònies blanques, gorgònies grogues (oliveres), manetes, etc... i un tres cues immens!! que es veu que és un inquilí permanent d'una de les cavitats.

En definitiva, una immersió que val molt la pena, i que podríem qualificar d'imprescindible.


CALA MATEUA

Després de recuperar forces amb un bon dinar gràcies a l'hospitalitat del José i la seva família, vam anar a fer una segona immersió a la Cala Mateua.

El recorregut de la immersió que ens van proposar el José i l'Esther és diferent al que ens mostra l'Andreu Llamas en la seva utilíssima "Guia submarina de la Costa Brava", així que no visitaríem les restes del derelicte Constantin, però si en canvi uns túnel que es situa més al sud de la cala i uns que estan en la mateixa illa Mateua, a molt poca fondària.

Aquesta immersió resulta molt variada ja que surem entre fons de sorra, praderies de posidònia, roques, túnels i cavitats, a més la poca fondària que assolim, màxim 15m., ens permet uns temps de busseig llargs i la fan apta per a tots els nivells. Això sí, s'ha d'anar amb compte amb els fils dels pescadors que freqüenten la zona.

La veritat és que va valer molt la pena, doncs els túnels i els seus contrallums són dignes de mencionar així com la quantitat de fauna que es pot observar, malgrat estar permesa la pesca. Rascasses, orades, variades, llagostes, cigales, nudibranquis, corall vermell i algun que altre mero, fan les delícies de qualsevol bussejador.

Moltes gràcies José i família per aquestes magnífiques immersions i per la vostra hospitalitat. Esperem poder tornar-vos a veure ben aviat.

Salut i bombolles!!!

RETORN A PORT SALVI 01/05/09

Doncs...com que no hi ha dos sense tres, el passat divendres 1 de maig el Salvador i jo vam anar a capbussar-nos de nou a Port Salvi.
Igual que vam fer la vegada anterior i com no podia ser d'una altra manera, pel bon tracte, servei i instal·lacions, vem anar a llogar les nostres ampolles al centre d'immersió BWATERDIVER de St. Feliu de Guíxols.
Segons el Salvador aquest centre és un gran descobriment i ell és un gran coneixedor de la zona, andà que no te hores d'immersions a les seves esquenes allí!
Així que en la seva primera immersió després d'un cert període de sequera, vam decidir d'anar-hi a un lloc que li fos familiar.
I tant si li era familiar!!, em va fer una guiada de la zona amb tots els detalls: La primera coveta, els dos túnels i els seus habitants, els canons, etc. Tot un luxe!!

Benvingut de nou a l'aigua i a VILASUB Salvador!!

4 de Port Salvi

PER MOLTS ANYS!!!

Ja fa un any de la nostra primera immersió dins de la “World Wide Web”!!!

Ara fa tot just un any que VILASUB va veure la llum fruit de la il·lusió i les ganes de bussejar d’uns nous afeccionats al submarinisme.
La primera intenció va ser agrupar en un mateix entorn tot un seguit de recursos que ens podien ser útils per a la realització de la nostra activitat com a submarinistes i facilitar-los a tothom.

Així doncs des de VILASUB hi ha sempre una finestra oberta permanentment a tres indrets de referència de la Costa Brava que ens donen una visió a temps real de l’estat de la mar, diferents previsions meteorològiques, diverses botigues on poder equipar-nos amb garanties i a bon preu, centres de submarinisme que, des de la nostra experiència, són totalment recomanables per tracte, intal·lacions i preu a l’hora de sortir a bussejar, i tot un seguit de links útils per a ser utilitzats com a eines de consulta i recerca d’informació sobre tot el relacionat amb el submarinisme.

També hi ha relatades les nostres darreres experiències dins el món submarí acompanyades de fotos i vídeos, que sempre poden ser útils a l'hora de planificar pròximes immersions.

Des de VILASUB desitgem que aquest petit projecte us pugui resultar útil i que tingueu moltes i molt bones immersions.

Ens veiem dins el blau.

Salut i bombolles!!!

PORT SALVI 18/04/09

El passat dissabte 18 d'Abril, juntament amb l'Artur i el Masky, vam anar a fer immersió a la cala de Port Salvi a Sant Feliu de Guíxols. Ens havien parlat molt d'aquest punt de immersió i tant bé que ja teníem moltes ganes d'anar a visitar-lo.

Així que després d'escoltar els profitosos consells de l'amic José Sanchez de JOSE FOTO DIVING i de fer una ullada, a mode de briefing, al conegut llibre "Guia Submarina de la Costa Brava" d'Andreu Llamas vam posar rumb cap a St. Feliu.

Les botelles les vam anar a llogar a BWATERDIVER, un centre molt nou amb unes molt bones instal·lacions a on l'atenció i el servei que ens van donar es poden qualificar de 5 estrelles.
Es van encarregar de baixar-nos amb equips i botelles en la seva furgoneta fins a la mateixa cala de Port Salvi i de portar-nos a l'hora acordada una altra botella per poder fer una segona immersió a un preu molt raonable.

Malgrat vam gaudir d'un dia molt bo per a fer immersió, la mar estava en calma i feia molt de sol, les pluges dels darrers dies van fer que l'aigua estigués enterbolida i que la visibilitat dins de l'aigua no anés més enllà dels 10-12m.

Amb tot el lloc ens va agradar molt, s'agafa fondària molt ràpidament a mesura que es va avançant i de seguida s'arriba a unes barres de precoraligen que formen canons de pedra i sorra plens de tota mena de vida, espirògrafs, rascasses, llagostes, pops, nudibranquis i peixos de tota mena fan les delícies de qualsevol fotosub. I si a més afegim els jocs de blaus i les sensacions que s'experimenten en explorar els dos túnels pel que és tan conegut aquest indret, fan d'aquesta immersió una de les més espectaculars que podem fer des de platja a la Costa Brava.

Això sí com que a la part dels túnels s'arriba a una fondària de 27m. val la pena tenir molt en compte els temps de fons per evitar "decos". És una immersió per repetir i ideal per fer amb Nitrox.

TOSSA DE MAR 15/03/09

REDESCOBRINT TOSSA...
Per fi hem pogut fer la primera de l'any!

I és que després de temporals, encostipats i compromissos variats, el passat diumenge 15 l'Artur i jo vam a anar a iniciar la temporada a Tossa de Mar.

Aquest cop vam anar amb el centre l'Àmfora, que per cert, va ser a on vam tastar això del submarinisme ara farà ja gairebé 3 anys. Com la primera vegada molt bé, bon tracte, bones instal·lacions i encara que només lloguis una botella et porten amb la "furgo" fins a la platja, què més es pot demanar?

De seguida que vam arribar a la platja vam notar els efectes del passat temporal de St. Esteve. La platja de "La Mar Menuda" tenia un accentuat graó de sorra que abans no existia i dificultava l'accés a la platja carregant tot l'equip, tampoc ja no existia la dutxa que hi havia a prop de l'entrada de la banyera de ses dones i quedava al descobert la canonada que portava aigua fins a aquesta. Llàstima de no haver fet uns retrats, però amb el que pesa l'equip...

Un cop a l'aigua semblava que res estava al seu lloc, les roques a l'entrada de la banyera havien desaparegut i restaven disperses al fons de l'antic desnivell; La petita praderia de posidònia que hi havia després de la primera bifurcació tampoc ja no existia; Tot plegat semblava un lloc diferent.

Però la immersió va ser molt maca, com ja ens te acostumats Tossa, i encara que vam patir una mica de fred i la visibilitat no era massa bona, hi havia força vida.

No va estar gens malament per començar l'any i com sempre Tossa no defrauda.

EXPOSICIÓ ARTUR MENORCA-SUB

Per fer passar el fred, l'Artur ens cedeix una mostra fotogràfica de les seves millors fotografies presses durant les passades immersions estivals a Menorca.
Són molt "xules". Quina visibilitat!! Quin blau!! Quina bona temperatura!!
Vinga que ja falta menys perquè s'acabi el fred!!!

SAMARRETES I POLOS !!!

Bé doncs sembla que ja ha passat el temporal que ens va fer perdre les darreres immersions de l’any 2008 i ens va deixar sense estrena oficial; Però així i tot ja podem anunciar que enguany a VILASUB ja tenim les samarretes i polos que ens distingeixen com a agrupació i ens ajuden a donar-nos a conèixer dins del nostre àmbit.

Durant el mes d’octubre del passat 2008 vam fer entrega dels dissenys bàsics de samarretes i polos i cap a finals de novembre vam rebre els models acabats.
Per els nois hi ha 2 models diferents basant-se tots en el mateix disseny, podent triar entre polo i samarreta de màniga llarga.

I per a elles també hi ha un model amb un disseny més femení perquè "puguin lluir".

Les primeres ja estan totes exhaurides però si algú en vol s'en poden tornar a fer, només cal que us poseu en contacte mitjançant l'adreça de correu electrònic vilasub@gmail.com .

LLEVANTADA!!! - NADAL 2008 -

Aquest passat Nadal les nostres costes han sofert un gran temporal de llevant com no s'havia vist des dels anys 50.
La força del mar i el vent van tenir uns efectes devastadors, sobretot a la costa brava, que van causar grans pèrdues i la mort de 3 persones.

Les imatges de la llevantada que he vist bussejant per internet m'han impressionat tant que aquí he volgut deixar una mostra dels seus efectes a localitats prou conegudes i estimades per nosaltres com són l'Estartit i Tossa de Mar.

Llevantada a l'Estartit. Segur que reconeixeu perfectament l'indret, amb el "xiringuito" i la platjeta que sovintegem amb les nostres famílies i el port d'on hem sortit tantes vegades.

Els efectes de la llevantada a Tossa. Impressionat!! L'aigua i la sorra s'endinsen al poble per carrers que sovint hem recorregut. En el 3r vídeo i a partir dels 30" podem apreciar des del castell de Tossa la magnitud del temporal.

Però quins hauran estat els efectes del temporal sota el mar? Doncs mira ja tenim una bona excusa per fer una sortida...